Els quebequesos decideixen decidir
Les enquestes vaticinen la victòria de l'independentista Partit Quebequès
Els liberals notarien les protestes estudiantils i el desgast pels escàndols de corrupció
No hi ha data per al referèndum
Pauline Marois
es podria convertir
en la primera mandatària que governa el país
“Depèn de nosaltres decidir.” No és el lema de la manifestació de la setmana que ve a Barcelona. És el lema de campanya de la candidata independentista del Partit Quebequès (PQ), Pauline Marois, que es podria convertir en la primera cap de govern del país si, tal com prediuen les enquestes, guanya les eleccions legislatives de demà.
Els quebequesos, doncs, estan a punt per decidir. El sobiranisme arribaria al poder després de nou anys de govern de Jean Charest, cap del federalista Partit Liberal (PLQ), assetjat per escàndols de corrupció, malgrat que de moment la justícia no n'hagi condemnat cap, i erosionat per sis mesos de protestes dels estudiants als carrers pels costos de matriculació.
Marois obtindria més d'un 30% dels vots, el doble que en les darreres eleccions, beneficiada en part pel vot anti-Charest. Però la victòria del PQ, de centreesquerra, no es tradueix en la convocatòria d'un referèndum d'independència de manera immediata. Marois no ha volgut posar data a la consulta, conscient que actualment només un de cada tres quebequesos votaria sí a l'estat propi. I encara va més amb peus de plom en aquest assumpte tenint en compte les derrotes secessionistes en els referèndums del 1980 i el 1995.
El duel es produiria per la segona posició, entre la Coalició Avenir Quebec (CAQ) –una escissió del PQ independentista gradualista que posa per sobre la crisi econòmica–, encapçalada per François Legault, i els liberals del primer ministre Charest.
Legault, empresari multimilionari, aposta per aparcar “durant deu anys” la qüestió sobiranista per dedicar-se a “rellançar el Quebec”. La seva coalició podria arribar a superar els liberals. Per aquest motiu, el fins ara primer ministre ha redoblat els atacs a Legault.
Charest es presenta com la tria de l'estabilitat, l'economia i la creació de llocs de treball en vista del “caos” de les protestes estudiantils als carrers, que el PQ ha sabut capitalitzar hàbilment. De fet, els sondejos pronostiquen una baixada dels liberals fins a la meitat dels diputats de què disposen actualment al Parlament.
Nervis al Canadà
La premsa anglòfona recull els últims dies el nerviosisme que viu el Canadà, ateses les expectatives electorals independentistes. El diari National Post afirmava en un editorial que Marois, de qui destaca la falta de carisma, “vol destruir el Canadà”. El mateix rotatiu es decanta per Legault, que descriu com “el més apte”. Marois, de 63 anys, és l'única política quebequesa que ha passat per deu ministeris, entre els quals hi ha Sanitat, Educació i Finances. Diputada del PQ des del 1981 i líder del partit des del 2007, declara: “Hem de reprendre el control del nostre futur, depèn de nosaltres decidir, decidir donar-nos un país.”