Sobirania “plena” a Kosova
El Grup Internacional de Supervisió se'n va del país balcànic
L'OTAN i la UE hi allarguen les missions
La tensió amb la minoria sèrbia i l'atur, reptes per al jove estat
Quatre anys i mig després de declarar unilateralment la independència de Sèrbia, Kosova va celebrar ahir a so de bombo i platerets la consecució de la “plena sobirania”, amb una sessió solemne al Parlament de Prístina. Els líders polítics van parlar de “dia històric” i de “l'inici d'una nova era”. El motiu de la celebració és la retirada del Grup Internacional de Supervisió de Kosova (GIS), que ahir es reunia per última vegada a Prístina per acabar oficialment la tasca al país balcànic.
El GIS –conegut també com els Amics de Kosova– està format per representants de 25 estats que van reconèixer la independència de Kosova de febrer del 2008, entre els quals hi ha una vintena de membres de la Unió Europea (UE), els Estats Units i Turquia.
El GIS havia supervisat fins ara la independència de Kosova perquè seguís els passos de l'anomenat pla Ahtisaari, que porta el nom del mediador a la zona de l'ONU i expresident finlandès Martti Ahtisaari. A través de la seva Oficina Internacional Civil, el GIS tenia poder per rellevar càrrecs polítics i rebutjar lleis de Kosova.
Malgrat les celebracions d'aquests dies a Kosova, la comunitat internacional continuarà amb una forta presència al país, tant militar com civil. La missió de l'OTAN (Kfor) manté el seu desplegament de 5.000 soldats per garantir la seguretat. També es quedarà al país la missió de la UE (Eulex) fins al 2014 per ajudar en la construcció del nou estat.
La minoria sèrbia
El govern de Prístina no controla el nord de la regió, de majoria sèrbia, que va rebutjar el pla Ahtisaari. La tensió entre la minoria sèrbia i la majoria albanesa del país no ha desaparegut en els últims anys. Durant tot aquest any hi ha hagut forts enfrontaments entre les forces de la Kfor i la població civil sèrbia, que vol evitar que Prístina s'apoderi del control de la frontera del nord del territori.
La minoria sèrbia no és l'únic problema de l'executiu de Prístina. Amb un sou anual mitjà que ronda els 2.000 euros, Kosova és encara una de les regions més pobres d'Europa. Segons dades oficials, la desocupació afecta el 43% de les persones amb edat laboral i un 40% de la població viu en la pobresa. El crim organitzat i la corrupció continuen sent els altres grans reptes del jo-ve estat de Kosova.
Coincidint amb les celebracions a Prístina, el fiscal per crims de guerra de Sèrbia va anunciar ahir que un testimoni albanès estava disposat a testificar sobre una xarxa de tràfic il·legal d'òrgans humans a Kosova de finals dels noranta. L'actual primer ministre kosovar, Hashim Thaçi, hauria estat el cap d'aquesta xarxa, segons un informe de Dick Marty, parlamentari suís del Consell d'Europa.
Reconeixement parcial
Només 91 dels 193 estats de l'ONU han reconegut la independència de Kosova. Entre les potències que no l'han reconegut, destaquen Rússia i la Xina, les quals amb el seu dret a vet en el Consell Permanent de l'ONU impedirien un eventual accés de Kosova a aquesta organització internacional. A més, cinc estats de la UE (l'Estat espanyol, Grècia, Xipre, Eslovàquia i Romania) tampoc no reconeixen la independència kosovar.