Un turista de pell escalivada feia ús de les sempiternes ulleres de sol dels visitants per observar ben sorprès la constel·lació d'estelades que ahir al matí voleiaven pel centre i els barris de Barcelona. La capital bullia de l'ambient previ a la manifestació de la tarda i els manifestants locals i arribats d'arreu exhibien la seva panòplia d'armes d'expressió pacífica: senyeres i més senyeres, la majoria estelades, van entapissar la Ciutat Comtal, tant si la mirada era arran de terra com si s'alçava cap als balcons i finestres.
A dalt, les protagonistes encara eren les senyeres clàssiques, moltes de les quals amb el color una mica esmorteït per anys i panys de guarnir balcons, tot i que la versió amb estel hi tenia més presència que mai. A peu de carrer era l'estelada, blava o groga, la que s'imposava, després que a tots els canals de distribució dels últims dies, fins i tot els més sorprenents i improvisats, s'haguessin exhaurit. Només els quioscos de la Rambla en tenien alguna, tot i que a la majoria el cartell era ben explícit: “No queden estelades”.
Els barris s'havien despertat ben guarnits: balcons, mercats, cafeteries i quioscos lluïen la quadribarrada, amb estel o sense, i fleques i pastisseries se l'apropiaven per servir llonguets i tortells amb l'ensenya apel·lant a l'ambient festiu i al sentiment sobiranista dels parroquians.
A més dels habitatges, moltes botigues i petits negocis s'havien preocupat de deixar la senyera onejant tot i haver de tenir la persiana abaixada perquè no era dia laborable. Menys entusiastes de la llegenda de Guifré el Pilós es mostraven algunes cadenes i franquícies globalitzades, preocupades més que res de captar clients per a les seves terrasses, amb la paradoxa que molts d'ells, en bona part vinguts de comarques, anaven proveïts de senyeres i estelades disposades de tan diverses maneres que haurien donat per a una desfilada de passarel·la de moda.
Amb pal, com a capa, com a davantal, com a pareo, entortolligades com a turbants, estampant samarretes, tatuades amb maquillatge en tot bocí de pell que quedés a la vista, competien amb altres símbols de catalanitat com la barretina, de les quals fins i tot es veien versions d'estiu, amb visera incorporada per suportar el ressol del xafogós final d'estiu barceloní. També s'albiraven les quatre barres en mocadors al cap o al coll, globus i adhesius, o cintes que feien una mica més elegants algunes mascotes que acolorien el panorama tradicionalment gris asfàltic d'un festiu a Barcelona.
Arreu, però especialment pel nucli central de la ciutat, passaven entre renou de clàxons reivindicatius cotxes particulars, autocars i motos, que també exhibien estelades, algunes al costat d'altres ensenyes compatibles, com ikurrins, banderes blaugrana o d'altres clubs esportius i també escuts d'agrupacions esportives o folklòriques, passant per clubs gastronòmics.
Preu per preu, senyera grossa
Al cor de la ciutat, la senyera gegantina d'El Corte Inglés de plaça Catalunya rivalitzava amb les tres enormes estelades que, penjant de la seu de la Fundació Catalunya Estat, eclipsaven de manera gairebé provocativa alguns logotips de l'antiga Caja Madrid. Guarniments extraordinaris per a un dia extraordinari, al costat d'altres menys espectaculars però més entranyables, com la flamant senyera que algú va lluir penjada en un celobert a la vista del carrer, lluent i amb olor de net, acabada de sortir de la rentadora.



































Comentaris