Un turista de pell escalivada feia ús de les sempiternes ulleres de sol dels visitants per observar ben sorprès la constel·lació d'estelades que ahir al matí voleiaven pel centre i els barris de Barcelona. La capital bullia de l'ambient previ a la manifestació de la tarda i els manifestants locals i arribats d'arreu exhibien la seva panòplia d'armes d'expressió pacífica: senyeres i més senyeres, la majoria estelades, van entapissar la Ciutat Comtal, tant si la mirada era arran de terra com si s'alçava cap als balcons i finestres.

A dalt, les protagonistes encara eren les senyeres clàssiques, moltes de les quals amb el color una mica esmorteït per anys i panys de guarnir balcons, tot i que la versió amb estel hi tenia més presència que mai. A peu de carrer era l'estelada, blava o groga, la que s'imposava, després que a tots els canals de distribució dels últims dies, fins i tot els més sorprenents i improvisats, s'haguessin exhaurit. Només els quioscos de la Rambla en tenien alguna, tot i que a la majoria el cartell era ben explícit: “No queden estelades”.

Els barris s'havien despertat ben guarnits: balcons, mercats, cafeteries i quioscos lluïen la quadribarrada, amb estel o sense, i fleques i pastisseries se l'apropiaven per servir llonguets i tortells amb l'ensenya apel·lant a l'ambient festiu i al sentiment sobiranista dels parroquians.

A més dels habitatges, moltes botigues i petits negocis s'havien preocupat de deixar la senyera onejant tot i haver de tenir la persiana abaixada perquè no era dia laborable. Menys entusiastes de la llegenda de Guifré el Pilós es mostraven algunes cadenes i franquícies globalitzades, preocupades més que res de captar clients per a les seves terrasses, amb la paradoxa que molts d'ells, en bona part vinguts de comarques, anaven proveïts de senyeres i estelades disposades de tan diverses maneres que haurien donat per a una desfilada de passarel·la de moda.

Amb pal, com a capa, com a davantal, com a pareo, entortolligades com a turbants, estampant samarretes, tatuades amb maquillatge en tot bocí de pell que quedés a la vista, competien amb altres símbols de catalanitat com la barretina, de les quals fins i tot es veien versions d'estiu, amb visera incorporada per suportar el ressol del xafogós final d'estiu barceloní. També s'albiraven les quatre barres en mocadors al cap o al coll, globus i adhesius, o cintes que feien una mica més elegants algunes mascotes que acolorien el panorama tradicionalment gris asfàltic d'un festiu a Barcelona.

Arreu, però especialment pel nucli central de la ciutat, passaven entre renou de clàxons reivindicatius cotxes particulars, autocars i motos, que també exhibien estelades, algunes al costat d'altres ensenyes compatibles, com ikurrins, banderes blaugrana o d'altres clubs esportius i també escuts d'agrupacions esportives o folklòriques, passant per clubs gastronòmics.