La independència de Catalunya implicaria, d'entrada, la sortida de la Unió Europea. Així ho alertava ahir el portaveu comunitari, Oliver Bailly, que va evitar específicament valorar la manifestació independentista de la Diada Nacional, i només va deixar clar que una hipotètica secessió de l'Estat espanyol implicaria quedar fora de la UE i que la nova reincorporació s'hauria de fer respectant tots els tractats internacionals. “Correspon a les regions, a les forces polítiques, a nivell nacional o regional, discutir aquestes qüestions en el context domèstic. No hi ha disposicions en els tractats de la UE sobre la secessió d'una regió d'un estat membre”, va apuntar Bailly. I va afegir que “si una regió de qualsevol estat membre vol en el futur separar-se del seu estat i demanar ser membre de la Unió Europea, s'haurà de gestionar a través de la llei internacional i després respectar els drets dels tractats pel que fa a l'adhesió”.

De fet, la del portaveu de la Comissió Europea era més o menys la mateixa resposta que ja va donar el president de la institució comunitària, José Manuel Durao Barroso, en una resposta parlamentària de Maria Bizzotto, eurodiptada italiana de la Lliga Nord. “En el cas hipotètic d'una secessió, la solució s'hauria de trobar i negociar en el marc legal internacional”, era la rèplica de Barroso. La resposta, tant la de Barroso com la de Bailly, suposa, però, posar per primer cop la possibilitat de la independència de Catalunya en l'agenda internacional. I un gir copernicà en l'estratègia seguida fins ara per la Comissió Europea que s'havia negat a parlar obertament fins al mes d'agost passat d'una eventual secessió de Catalunya al·legant que no volia interferir en un afer interna espanyol que s'hauria de resoldre dins de l'Estat i d'acord amb la legislació espanyola.

La pregunta de Bizzotto demanava específicament si els catalans perdrien “immediatament” el seu estatus de ciutadans de la UE i els seus drets i deures en cas d'independència. L'eurodiputada es referia a la llibertat de moviment de les persones, béns, capitals i serveis, possibilitat de votar en les eleccions municipals i europees o pertinença a l'euro. Barroso recordava en la resposta que “la ciutadania de la UE és addicional i no substitueix la ciutadania estatal”, de manera que només les persones que tenen la nacionalitat d'un estat membre ho són també comunitaris.