Amb Enrique Bañuelos, cap a la independència

Si hi ha algun indicador de salubritat en el moviment cap a la independència de Catalunya és que, ara com mai, l'impuls és ciutadà i les formacions polítiques han estat arrossegades per la potència de l'onada. La ciutadania catalana ja no vol càlculs de probabilitats, està absolutament farta d'un tira i arronsa amb Espanya absolutament estèril, com ho demostra el desmantellament de l'Estatut via Tribunal Constitucional. El PP pensava que podia trepitjar la voluntat democràtica dels catalans sense provocar una reacció contundent. I és ben cert que en la reacció actua decisivament la crisi econòmica i els desequilibris fiscals amb l'Estat que el nou model de finançament no corregeix. Però després de l'11S12, de “la algarabía”, com l'havia qualificat prèviament Mariano Rajoy amb una supèrbia lamentable, res, aparentment, no serà igual.

Passa que al front hipotètic del procés hi ha una organització com ara CiU i el president Artur Mas al capdavant, actors inexcusables. I això, al meu parer, presenta un parell d'inconvenients. D'una banda, la gestió calculadora i oportunista de la mobilització que ha fet CiU. Cal recordar que, fins fa poc, la plena sobirania no era l'aposta del conjunt de la coalició. El full de ruta alternatiu de Mas a l'Estatut era, i qui sap si encara ho és, el pacte fiscal. Tot i que el president, a les darreres declaracions, ha pujat el to (si no ha parlat obertament d'independència sí ha deixat caure la necessitat d'articular les estructures d'un estat), no es pot saber fins on està disposat a pujar l'aposta si la resposta de Rajoy és negativa.

El que es podria considerar un altre inconvenient ja no espere que siga compartit per la majoria dels lectors i té a veure amb una dimensió ètica i ideològica. A la manifestació s'hi va donar la paradoxa que moltes persones emprenyades amb les polítiques neoliberals de retallades i asfixia de l'estat del benestar caminaven al costat dels executors d'aquestes polítiques, que no tenen massa que envejar a les posades en marxa pel PP a les comunitats on governa. El govern català ho justifica precisament en funció dels desequilibris fiscals, però aquest és un argument que al País Valencià, un altre territori pèssimament finançat, ja coneixem en boca d'Alberto Fabra. A València i Barcelona li tiren la culpa a Madrid. A Madrid a Brussel·les. I a Brussel·les als mercats. I mentrestant, l'agenda neoliberal camina a bon pas. CiU, cal dir-ho, és un agent convençut d'aquestes polítiques. Els temps de la democràcia cristiana de Jordi Pujol són ja un referent molt llunyà i aliè per als cabdells convergents.

Altrament, la construcció d'un nou estat és (hauria de ser) una oportunitat de regeneració, un dir adéu a les velles polítiques i a la podridura institucional i a la mediocritat a la que, malauradament, Catalunya no ha estat aliena. Si fa no fa, el darrer episodi amb el pols amb Madrid per acollir una inversió com Eurovegas, símbol d'un model econòmic caduc (i no entrarem en unes altres consideracions estètiques), n'és un indicador. I la reacció a la decisió final d'Adelson, de traca: al País Valencià a molts se'ns van caure els ous a terra (perdoneu la cruesa de l'expressió) en veure segut a una sala de la Generalitat a Enrique Bañuelos, empresari valencià símbol d'aquell “agafa els diners i corre” que tan de mal ens ha fet, venent amb èxit una cabra com ara Barcelona Word al govern català. Com a contraprogramació a Esperanza Aguirre, la proposta fa riure. Com a model econòmic de futur, fa pena. Hi ha qui va parlar de valencianització de Catalunya. I si no estiguérem farts de l'estereotip, d'un lloc comú que obvia els pecats comesos arreu de l'Estat, el podríem donar per bo pel seu poder il·lustrador.

Algú pensarà que tot això està molt bé, però els trens passen una vegada en la vida i el color del gat és indiferent si acaba caçant ratolins. Pot ser. Però no és menys cert que un moviment ciutadà d'aquesta magnitud podria ser capaç no sols d'actuar sobre el continent, sinó també sobre el contingut.

(sotalacreueta.blogspot.com)