“El PP només ofereix un ‹t'ho empasses i punt›”

Ho fem amb il·lusió, perquè veiem que els canvis polítics i estratègics dels darrers anys, apostant per una via nova de solució democràtica, de recerca de sortides al conflicte polític d'Euskal Herria, van prenent cos. Cada elecció guanyem terreny i pensem que el dia 21 EH Bildu obtindrà uns resultats molt bons.

De moment no s'està fent cap aposta per caminar en una determinada direcció, sinó que ens importa consolidar l'espai que s'ha obert. Després de les eleccions farem front a l'escenari que es configuri.

La nostra aposta és fer passos ferms amb vista a aconseguir llibertats plenes i admetre el dret a la paraula i a la decisió del nostre poble. Però no oblidem la crisi que estem patint i també volem oferir alternatives d'esquerres per sortir-nos-en.

Al País Basc, en força coses en l'aspecte polític i social. S'ha guanyat unitat dins l'esquerra abertzale i s'ha vist que aquest és el camí.

Les passes que ha fet el PP en aquest darrer any, pel que fa al tema Euskal Herria, han estat zero, tot i que és cert que es comencen a crear contradiccions dins del partit.

Per a nosaltres la situació de la població carcerària basca és molt important. El tema s'ha de tractar des del paràmetre dels drets humans. Han de ser acostats a Euskal Herria. La doctrina Parrot ha estat declarada anticonstitucional i s'ha d'abolir. La gent que ha complert la condemna ha de sortir al carrer, igual que els presos malalts. Aquest és un dels taps que poden possibilitar obrir un espai democràtic amb vista a la solució del problema d'Euskal Herria. És escandalós com es tracta el cas de Josu Uribetxeberria, quan gent que ha segrestat, torturat i assassinat persones com ara Lasa i Zabala no ha complert ni la desena part de la condemna.

És una declaració electoralista que no ens val la pena valorar. No s'ho creu ni ell ni ningú que se l'escolta. La decisió d'ETA té a veure amb el gir estratègic de l'esquerra abertzale i els esforços realitzats per dissenyar una via de sortida al conflicte basc. Té a veure amb la pròpia reflexió que ha fet ETA. Les aportacions del PSE han estat mínimes o nul·les.

L'endemà de la manifestació, al Congrés dels Diputats, tothom en parlava. Jo l'he rebut com una injecció de moral. La manifestació és un esdeveniment d'unes dimensions molt grans i crec que el PP està discutint bastant sobre això. Hi ha un desplaçament verbal, de moment no polític, de tots els partits per mirar d'acostar-se amb millor cara al problema nacional català. Les posicions polítiques que se'n puguin derivar caldrà veure-les, però per a nosaltres, amb vista al 21-O, això és un plus afegit a l'aposta política que hem fet allà. Reforça el discurs que la solució és la sobirania. A nosaltres també ens estan imposant una reforma reaccionària de dretes, des de Madrid, una força política que és majoritària a l'Estat però al conjunt d'Euskal Herria representa un 22% de la ciutadania.

És que l'Estat espanyol només veu una possibilitat d'encaix, que és la imposició. Catalunya tenia l'exemple de l'Estatut. Allà tenim l'exemple del pla Ibarretxe, que no va merèixer ni el detall de ser discutit. El que se'ns ofereix per part de l'Estat, i més amb el PP, és un t'ho empasses i punt. Això fa que el sentiment sobiranista estigui creixent de manera forta.