La transició empresarial
Les associacions empresarials gironines demanen prudència davant l'actual context polític, a l'expectativa del que passi amb el pacte fiscal
Admeten, però, que després de la Diada ha canviat la situació i ja no hi ha marxa enrere
Constaten que cada vegada més empresaris són partidaris d'aquesta opció
Davant la transició nacional empesa pel president de la Generalitat, Artur Mas, el món empresarial ha quedat a l'expectativa. Les patronals gironines eviten, unànimement, pronunciar-se com a col·lectiu sobre la possibilitat de la independència de Catalunya. Internament hi ha opinions de tota mena. Però constaten que cada vegada hi ha més membres partidaris d'aquesta solució, en un procés que en certa manera és paral·lel al que està experimentant part de la societat civil els últims temps.
El denominador comú en què la gran majoria de l'empresariat està d'acord és el pacte fiscal aprovat al Parlament. Totes, sense excepció, hi donen suport, davant l'“injust” sistema econòmic actual. Iñaki Frade, president de la Pimec Girona explica que “sobre la millora econòmica hi ha acord, però en el tema polític hi ha inquietuds diferents”.
Però, i si el pacte fiscal fracassa? Admeten que després l'escenari serà “el terreny desconegut” del qual parla el mateix president Mas. La manifestació de la Diada ha canviat el taulell de joc, i tots els màxims responsables empresarials gironins reconeixen que, per força, s'entrarà en un nou marc de relacions entre Catalunya i Espanya. Com serà aquest marc, ningú s'atreveix a pronosticar-ho. Segons les paraules del president de la Cambra de Comerç de Palamós, Xavier Ribera, “mirar enrere ja no és possible i, si s'esgota la línia del pacte fiscal, s'hauran de buscar altres camins que ara mateix no coneix ningú”.
Arran dels esdeveniments, estan tots expectants. I demanen, per sobre de tot, prudència. “Decisions així no es poden prendre a corre-cuita, cal una situació nova, però la gent no està per córrer aventures i fer salts al buit”, sosté Jordi Comas, president de la FOEG. Tot i això, tots fan costat al president i hi dipositen la seva confiança a l'hora d'intentar pactar l'acord fiscal, malgrat que ho veuen difícil. Pel president de la Cambra de Sant Feliu de Guíxols, Joan Puig, “Espanya té actituds poc democràtiques; aquí la gent és madura i no vol trencar del tot, però sempre que hi hagi respecte”. Segons el president de la Cambra de Girona, Domènec Espadalé, en l'acord fiscal hi creuen tots: “El que vingui després ja es veurà en funció del que passi, però que sigui amb cura i prudència.” En aquest sentit, un dels temors és la possible pèrdua de mercat espanyol per a les empreses catalanes. “Hi ha en joc els interessos de cadascú, una empresa que ven molt a Espanya veu el procés amb més preocupació que una que ho exporti tot a fora”, resumeix. El sentiment d'injustícia pel tracte que rep Catalunya es barreja amb la inquietud per la incertesa sobre el que passarà. Ribera insisteix que “cal un full de ruta”, que ara mateix és incert.
LES FRASES
La independència seria una font d'atracció turística, segons Sabrià
Oriol MasLa independència de Catalunya tindria efectes positius per al sector turístic, segons va explicar ahir el gerent de l'associació Costa Brava Centre, Martí Sabrià. Tot i matisar que com a organització no tenen cap posició presa respecte al futur polític de Catalunya, personalment Sabrià està a favor de l'estat propi, “per raons ideològiques però també econòmiques”. Admet que el sector turístic no té la dependència del mercat espanyol que poden tenir altres àmbits, i que aquest és un motiu menys de pressió. Fins i tot, segons sosté, Catalunya envia més turistes a Espanya que no pas a la inversa i, davant d'un hipotètic boicot, si fos mutu, seria l'Estat espanyol el que hi sortiria perdent. D'acord amb els seus càlculs, a Catalunya hi ha uns dos milions de turistes espanyols anuals, comptant els que vénen també per motius laborals, i això representa un 17% dels 23,5 milions de visitants que es van rebre el 2011. Creu que la independència podria fer que prop d'un 20% d'aquests turistes no vinguessin a Catalunya, però això es compensaria amb un augment substancial del visitant europeu: “S'ha comprovat que els processos d'independència, per exemple en països de l'est d'Europa, han generat curiositat i expectatives, i hi ha un augment del nombre de turistes”. A més, el país tindria més visibilitat exterior, afegit a la potència de la marca Barcelona. Per Sabrià, una Catalunya independent podria rebre entre 27 i 28 milions de turistes l'any 2014.
Les cambres, centralitzades?
Més enllà del que passi dijous a la Moncloa, les Cambres de Comerç tenen una altra data marcada al calendari, d'aquí a menys d'una setmana. El dimarts vinent han estat convocades a una reunió a Madrid amb el Consell Superior de Cambres de Comerç, l'organisme que representa –i on es reuneixen– totes les cambres de l'Estat Espanyol, tutelat per el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç. En canvi, la tutela de les cambres territorials està traspassada a les comunitats autònomes. En tot cas, la reunió serà amb el secretari d'estat de Comerç del Ministeri, i està previst que es porti a debat el projecte de creació d'una Cambra de Comerç d'Espanya. Aquest projecte es basaria, segons algunes especulacions, en una recentralització de les Cambres de Comerç dins el nou organisme, que podria assumir moltes de les competències en comerç exterior que ara gestionen les cambres territorials. Entre les hipòtesis hi ha la que apunta que podria quedar-se amb la clau de la caixa de les cambres, o bé dotar-la de més recursos a costa de les cambres territorials.