El govern britànic fa un ultimàtum a l'escocès
El ministre per a Escòcia afirma que o hi ha només una pregunta en el referèndum d'independència o no es portarà a terme
Cameron i Salmond rebaixen la tensió
Una de calenta i una de freda, ahir, en l'enèsima reunió entre els governs britànic i escocès relativa al referèndum per la independència que el Partit Nacional Escocès (SNP) vol dur a terme la tardor del 2014.
En la primera trobada que van mantenir en més de cinc mesos el premier David Cameron i el primer ministre Alex Salmond, i que va ser posterior a la reunió del comitè interministerial que aplega l'executiu britànic amb els representats dels tres poders autònoms del Regne Unit, tots dos mandataris es van mostrar optimistes quant a la negociació que duen a terme des de principi d'any.
Salmond va comentar la “bona discussió” que va tenir amb Cameron i la “bona voluntat” que hi ha per part de tots dos executius per pactar els termes de la consulta.
Però aquestes bones paraules amaguen la realitat del gran escull que els uns i els altres continuen tenint al davant, i que va quedar definit, una vegada més, en la reunió paral·lela que, també a Londres, va reunir el ministre per a Escòcia, Michael Moore, amb la viceministre escocesa, Nicola Sturgeon.
Moore havia expressat el dia abans als parlamentaris del Comitè de Westminster d'Afers Escocesos que Downing Street cediria quant al nombre de preguntes. I així li va dir a Sturgeon. A Westminster, les seves paraules havien estat categòriques: “No crec que hi pugui haver un referèndum sobre la independència si no hi ha només una sola pregunta.”
Descartava així la possibilitat que la papereta de la consulta inclogui dos qüestions, una a caixa o faixa, sí o no a la plena independència, i una altra de relativa a si Escòcia hauria de tenir més poders, especialment econòmics. Aquesta és l'opció que, tot i la seva ambigüitat, prefereix Alex Salmond.
Sense voler entrar a valorar de manera concreta l'afirmació de Morre, Sturgeon es va limitar a seguir la tàctica de Salmond i va parlar “d'optimisme” en acabar els contactes.
L'acord entre tots dos governs és fonamental perquè tant el Parlament de Westminster com el d'Edimburg donin el vistiplau a la consulta i aquesta esdevingui legal i vinculant. Per tramitar el projecte de llei, d'acord amb els terminis que aquest hauria de fer en una cambra i l'altra, el 22 d'octubre és una data gairebé límit per fer-ho. Salmond va assegurar que hi pot haver acord “en les pròximes setmanes”.
Pagar més que rebre
Mentre que a Londres regnava la diplomàcia entre els governs escocès i britànic, en altres bandes del Regne Unit saltaven espurnes. A la mateixa hora en què Cameron rebia Salmond, el ministre britànic de pensions, Ian Duncan Smith, assegurava des de Glasgow que una Escòcia independent “no podria fer front al pagament de les pensions”. Des de la mateixa porta de Downing Street, Salmond li va contestar amb xifres que parlen, també, de dèficit fiscal. “Escòcia paga un 9,6% dels impostos, i només tornen un 9,3%, tenint només una mica més del 8% de la població. Això dóna un superàvit de 3.350 milions d'euros.” Aquestes dades indiquen, doncs, que els escocesos haurien de rebre de l'Estat 620 euros més per cap dels que reben actualment.