Mas es disposa a saltar el mur
El president de la Generalitat comprova dolgut que Rajoy el rep a La Moncloa refugiat darrere la Constitució i que es nega a oferir cap alternativa de futur
Constata que l'única cosa que li queda és traçar el camí de l'estat propi
Avisa que la UE no es construeix a còpia de ruptures, sinó d'evolucions
Insisteix que renunciar-hi seria
com immolar-se
o trair el poble
Artur Mas va entrar a La Moncloa i Mariano Rajoy el va rebre darrere una enorme paret de formigó: la Constitució. “Un mur insalvable” que el president de la Generalitat considera que s'ha de poder salvar. Com? Saltant-lo, enderrocant-lo, dinamitant-lo? Mas va deixar entreveure que una roda de premsa a Madrid no és l'escenari més idoni per exhibir totes les seves cartes, però sí que va suggerir que són les mateixes que va mostrar la setmana anterior, quan assenyalava el camí de l'estat propi, dins de la UE i dins de l'euro. Això sí que ho va deixar clar. “Cal obrir una reflexió serena i, a partir d'aquí, prendre les decisions” que corresponguin, reiterava en vista de l'interès de la premsa per conèixer com es visualitzarà aquest adéu a Espanya, però també per rebaixar les expectatives d'una imminent cita electoral, que a hores d'ara ningú no dubta que es produirà abans d'acabar l'any.
I en aquest context va situar el debat de política general que la setmana vinent se celebrarà al Parlament. Considera que és el lloc on s'ha de discutir el futur de Catalunya a curt, a mitjà i a llarg termini. Sobretot perquè un cop ha confirmat el que ja se sabia –el no rotund del govern espanyol al pacte fiscal– el que és segur és que no té intenció de perdre més temps picant de cap contra la mateixa paret. “S'ha perdut una oportunitat històrica, però la vida és així.” A partir d'ara, “Catalunya no pot renunciar a construir el seu futur, perquè seria una espècie d'immolació, de traïció”, reblava. Ahir mateix, milers de persones van tornar a reiterar a Mas cap on volen anar. Perquè després d'una jornada difícil a Madrid, una multitud es va concentrar a la plaça Sant Jaume per donar la benvinguda al president, un fet insòlit i que demostra que l'esperit de l'Onze de Setembre no s'esvaeix.
Pressionat pel clam de la Diada, que majoritàriament li va demanar trencar amb Espanya, però també pels poders econòmics, que li han implorat que intenti treure tot el suc a la via del pacte fiscal abans de parlar de trencar lligams, el president català semblava donar la raó als primers indicant que el cop de porta de Rajoy l'obliga a buscar nous escenaris de futur, però també es justificava davant els segons sentenciant: “He arribat fins al final. No puc enganyar ningú, ni tampoc no puc recórrer a cap més instància.”
Cap complicitat
En aquest punt, Mas assegurava que el president espanyol no només li va posar com a límit la Constitució per assegurar que mai no negociarà un model de finançament específic per a Catalunya, sinó que li va confirmar que no trobarà cap aliat entre les forces polítiques estatals.
Perquè, malgrat que de portes enfora facin veure que no s'entenen gens i que pràcticament no es comuniquen, en aquesta ocasió Rajoy i el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, han parlat per telèfon abans i després de la reunió d'ahir a La Moncloa. I, a més, per arribar a la mateixa conclusió: el pacte fiscal és inviable. L'únic matís és que el socialista considera que ara és més necessari que mai mantenir el diàleg obert, i responsabilitza tant Rajoy com Mas que s'hagi arribat a una situació crítica.
Tot i que en els darrers temps els esdeveniments a Catalunya s'han precipitat com a conseqüència de la mobilització ciutadana, Mas recordava que al seu dia havia demanat hora a La Moncloa per complir el mandat del Parlament, que majoritàriament s'havia pronunciat a favor de negociar un model similar al concert basc. El motiu de la reunió d'ahir era aquest, i cap altre. Per això va subratllar que ni Rajoy li havia demanat explicacions sobre què faria a partir d'ara i encara menys li va suggerir que evités un avançament electoral a Catalunya.
“Tot està obert”
Els darrers dies s'ha especulat força amb la possibilitat que el no de Rajoy abocava el president a convocar els catalans a les urnes el mes de novembre. Mas, però, es va mostrar especialment enigmàtic sobre aquesta qüestió. “No hi ha res decidit. Tot està obert” i el que hagi de dir, ho farà al Parlament, concloïa.
Al començament de la seva compareixença davant dels mitjans, Mas tenia la mateixa expressió tensa amb què a les onze del matí s'havia presentat a La Moncloa per seure durant dues hores davant del president espanyol. De fet, va arribar a confessar que se sent “trist” pel resultat de la trobada. A poc a poc es va anar relaxant, si bé en algun moment tornava l'expressió rígida al seu rostre, sobretot quan se li insistia a voler conèixer com i quan es produiria la “ruptura” o perquè pronunciés el mot independència.
Mas va declarar que en el context de la UE no es parla de trencaments, sinó d'“evolucions”. I indicava que, precisament per això, no es planteja “una ruptura total”. Fins i tot per primer cop va posar l'exemple de la negociació entre Escòcia i la Gran Bretanya per convocar un referèndum. Sí que és conscient, però, de l'estratègia de La Moncloa de la por i de les amenaces de boicot i fins i tot d'aplicar la Constitució fins a les últimes conseqüències, però afegia que en una Espanya democràtica no preveu que en cap cas es reprodueixin episodis del passat. “Catalunya no pot ser subjugada ni la poden fer callar”, sentenciava.
Nova cita a Madrid el dia 2 d'octubre
Rajoy i Mas es tornaran a veure les cares el 2 d'octubre, en la conferència de presidents que se celebrarà al Senat. El mandatari català, però, ja va avançar a l'espanyol quins seran els eixos de les propostes que posarà damunt la taula: solucionar els problemes de tresoreria dels territoris i exigir a l'Estat que posi fi a la “injustícia” de carregar tot el pes dels sacrificis sobre els governs autonòmics. Ahir, en tot cas, Mas va aprofitar la trobada per aprofundir en aquestes dues reivindicacions i, a diferència del pacte fiscal, sí que va trobar certa receptivitat en el president espanyol. Si més no li va dir que ho estudiaria. Això sí, Rajoy ahir no volia que fos dit que no havia fet cap contraoferta al català. Així, li va recordar que l'any vinent toca revisar l'actual model de finançament, i li va assegurar que el seu executiu està disposat a “millorar-lo”.
