El mirall eslovè
Sobirania i Justícia organitza una altra conferència per debatre la construcció del futur estat català
Es fixen en el cas d'Eslovènia
Un dels objectius és treballar pel reconeixement internacional
Com serà l'endemà de declarar la independència? Com s'articularan les estructures del futur estat? Com es podrà aturar la reacció espanyola? L'entitat Sobirania i Justícia busca resposta a aquestes i moltes més preguntes a través de la segona conferència internacional que organitza el divendres 5 d'octubre a Barcelona amb el títol Building a new state –la primera es va fer el mes de novembre–. L'associació tenia clar que havien d'apostar per explorar aquest estadi de futur, que encara és molt verd.
Segons explica la vicepresidenta de l'organisme, Isabel-Helena Martí, s'ha treballat en quatre àmbits que permetin una transició ordenada de la Catalunya autonòmica a la independent. Els plans econòmics i jurídics van centrar la primera d'aquestes conferències, mentre que la del mes d'octubre tractarà dels altres dos eixos: el pla de contingència i el de reconeixement internacional.
Sobirania i Justícia vol tenir sobre la taula un protocol de contingència, perquè el més possible és que l'Estat no accepti el procés català i s'haurà d'estar preparat per a un escenari en què “ens facin la guitza”. Aquesta ofensiva podria consistir a utilitzar totes les estructures d'estat espanyoles en contra de l'“estabilitat” de Catalunya. Per exemple, poden tancar l'espai aeri o tallar la major part de l'energia de gas natural que prové del nord d'Àfrica. “Hem de poder fer front a una situació d'aquest tipus, que només es produiria durant els primers mesos d'independència. Quan arribéssim a un acord amb la Unió Europea tot estaria solucionat”, subratlla Isabel-Helena Martí.
Un dels principals protagonistes de la conferència serà l'exvicepresident econòmic d'Eslovènia Joze Mencinger, que explicarà com va arribar el país a la independència. Abans de la secessió, Eslovènia tenia molts punts que es poden equiparar al cas català: era el motor econòmic de l'antiga Iugoslàvia i amb un 8% de la població generava el 23% del PIB i el 25% de les exportacions; era una societat que tenia un tarannà molt més liberal i una societat civil dinàmica, i també hi havia l'anhel d'independència.