La UE també vol limitar la solidaritat amb les regions
Els països més rics imposen una retallada dels ajuts que fins ara rebien Andalusia, Galícia, Múrcia i Castella-la Manxa
Espanya, que es convertirà per primer cop en contribuent net, rebutja la rebaixa
Catalunya no és l'única que vol limitar la seva solidaritat amb les regions més pobres de l'Estat espanyol: precisament la Unió Europea tallarà l'aixeta de les ajudes a Andalusia, Castella-la Manxa, Galícia i Múrcia, segons el pressupost 2014-2020, que es va discutir ahir a Brussel·les i que els Vint-i-set han d'aprovar el 22 i 23 de novembre. Només Extremadura se salvarà d'una retallada que, al·legant les vaques magres, els socis més rics, liderats per Suècia, Dinamarca, els Països Baixos i el Regne Unit, volen imposar a Espanya i els pobres. La solidaritat europea, però, és molt inferior al dèficit fiscal català.
Andalusos, castellanomanxecs, gallecs i murcians estan per sota de la mitjana de riquesa de la UE, però no es consideren regions pobres, sinó “en transició”, que s'estan desenvolupant. Fins ara, tot i no ser objectiu prioritari, aquestes autonomies amb una renda per habitant que se situa entre el 75% i el 90% de la mitjana europea rebien ajudes regionals comunitàries, però a partir de l'any que ve no en tindran. Només Andalusia, per exemple, ha rebut en els darrers set anys més de 25.000 milions d'aquests fons europeus (l'1,8% del seu PIB anualment). La Comissió Europea proposa que, en comptes de suprimir-los totalment, aquests ajuts es retallin només en una tercera part, però França, Alemanya, Àustria i Finlàndia han acabat fent front comú amb la resta de països rics.
Per primer cop, a Espanya li toca passar a ser contribuent net de la UE, és a dir que, com Catalunya, pagarà més del que rep (tot i que quedarà molt lluny dels 2.251 euros anuals per càpita de dèficit fiscal que suporten els catalans). El secretari d'estat d'Afers Europeus, Iñigo Méndez de Vigo, va rebutjar ahir la retallada, i va advertir que perjudicarà la sortida de la crisi i la creació d'ocupació, però va quedar aïllat amb els membres més pobres o de l'Europa de l'est: Portugal, Grècia, Bulgària, Polònia, Eslovàquia, Txèquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània i Malta. El pressupost europeu per als set pròxims anys serà de 987.599 milions.
Catalunya, rica com Anglaterra, el Vèneto i el Laci
Catalunya és la vint-i-cinquena regió més rica de la UE i supera en un 21% la mitjana europea, per sota del País Basc (38%), Madrid (34%) i Navarra (31%), segons l'Eurostat, l'oficina d'estadística comunitària. El poder de compra dels catalans equival al del sud-est d'Anglaterra (ciutats com ara Reading, Òxford, Brighton, Portsmouth i Southampton, seu de gegants tecnològics com ara Microsoft i Oracle) i al del Vèneto i el Laci italians, el land alemany de Baviera i el Brabant Flamenc. Després de 26 anys d'haver ingressat a la UE, malgrat les ajudes rebudes, Espanya encara arrossega una desena de comunitats amb un PIB inferior a la mitjana comunitària: Extremadura (que és un 27% més pobra), Andalusia i Castella-la Manxa (-20%), Múrcia (-15%), Galícia (-11%), Canàries (-10%), Melilla (-7%), el País Valencià (-7%), Astúries (-3%) i Ceuta (-2%). El centre de Londres i Luxemburg ocupen el primer lloc en el rànquing de riquesa.