Salmond renuncia a fer dues preguntes en la consulta
Londres i Edimburg parlen de progrés “substancial” en la negociació del referèndum
Hi podria haver acord aviat
El primer ministre escocès, Alex Salmond, ha donat els primers símptomes d'acceptació de la posició oficial de Londres sobre el fet que el referèndum d'independència previst per la tardor del 2014 inclogui, només, dues opcions: o independència o manteniment de l'statu quo.
Aquesta, si més no, és la interpretació que ha fet la premsa del país de l'entrevista publicada per Los Angeles Times (LAT) i que Salmond ha concedit com a prèvia a la gira que el primer ministre i líder del Partit Nacional Escocès (SNP) fa pels EUA, on va arribar ahir procedent d'Edimburg. En concret, Salmond declarava a LAT que, com que “el govern del Regne Unit no té la voluntat d'oferir [en el referèndum] l'opció devo-max o l'autonomia fiscal, sospito que en aquestes circumstàncies, amb el govern del Regne Unit impedint-ne l'avenç, la gent voldrà un canvi”.
La literalitat de les paraules no deixaria gaire espai per a la interpretació en clau de quasi capitulació de Salmond que s'ha fet des d'Escòcia. Però en les últimes hores una nova dada que el refermaria s'ha afegit al procés.
Dilluns al vespre, després de la tercera reunió en quinze dies que han mantingut el ministre britànic per Escòcia, Michael Moore, i la viceministra de l'SNP, Nicola Sturgeon, per primer cop tots dos van emetre un comunicat conjunt a Edimburg en què asseguraven que s'havia fet un “substancial” progrés en les converses per arribar a un pacte quant als termes del referèndum.
En aquest sentit, la posició de Londres ha estat sempre inamovible. Només vol una pregunta a caixa o faixa. D'altra banda, dins de l'SNP s'està movent quelcom que indicaria que hi haurà acord ben aviat, i que aquest inclourà, només, les opcions independència o statu quo.
‘Devo-max'
Fins ara, Salmond havia insistit en la necessitat que la consulta pogués presentar als electors una tercera via, la ja referida autonomia fiscal o devo-max, sempre que ho considerés necessari un nombre significatiu dels escocesos que han participat en la consulta prèvia sobre el referèndum endegada pel govern el passat mes de febrer, però sobre la qual encara no hi ha dades oficials. A la capital del Regne Unit es considera que, a cara o creu, la majoria dels escocesos preferiran la seguretat i l'aparent solidesa d'una Unió de fa més de 300 anys.
A Escòcia, però, l'obstinació de Downing Street de no permetre la devo-max a la papereta es veu com una arma a favor. La negativa podria ser venuda al cos electoral com una interferència inadmissible en els afers d'Escòcia, fet que causaria un efecte de rebuig cap a Londres, que es podria traduir en més vots afirmatius en el moment de la consulta. En suport a aquesta hipòtesi juguen també les recents declaracions del conegut empresari Jim McColl, que ha afirmat que, “en absència d'una alternativa per dotar el país de més autonomia fiscal de la que ara té, votaria per la independència”.
El procés que s'ha de seguir a partir d'ara és l'estudi per part dels dos equips de discussió d'un text unitari d'acord que inclogui tots els punts: la redacció exacta de la pregunta, l'edat dels votants (si es permet o no als joves de 16 i 17 anys participar-hi), el paper de la comissió electoral... Un cop fixades les bases, i donat el vistiplau, Salmond i el primer ministre britànic, David Cameron, es trobaran per segellar el que pot ser l'inici de divorci ben civilitzat.