Quinze dies que canvien la història

La manifestació organitzada per les agrupacions locals de l'Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) es va convertir en un èxit sense precedents i en l'autèntic desencadenant dels canvis operats en l'escena política catalana. Més d'un milió i mig de persones omplen Barcelona des de primera hora del matí. A les sis, la manifestació, convocada sota el lema de Catalunya, nou estat d'Europa, s'hi sumen representants de la majoria de partits a excepció del PP i Ciutadans, i gairebé tots els consellers del govern, tot i que a títol individual. No hi va el president, tot i expressar la seva total complicitat. La multitud, vinguda d'arreu del territori, arriba a col·lapsar totalment el centre de Barcelona, fins al punt que els representants de l'organització es veuen obligats a abandonar la marxa per anar fins al Parlament, on són rebuts per la presidenta Núria de Gispert. A la manifestació, la més gran feta mai a Catalunya, només se senten crits a favor de la independència i en contra del tracte rebut per part dels successius governs de l'Estat Espanyol. L'actual executiu minimitza l'impacte de la manifestació, i tots els seus ministres eviten referir-s'hi de manera explícita, una dinàmica que s'allargarà uns quants dies. TVE fa un ridícul històric i no dóna importància a la marxa, que obté un gran ressò internacional.

El president Mas compareix a la Sala Gòtica del Palau de la Generalitat, i, amb un discurs solemne, recull el guant llançat el dia abans per la societat civil i es mostra disposat a liderar el procés perquè Catalunya assoleixi la seva plenitud nacional. Després d'admetre que l'èxit de la manifestació ha desbordat totes les previsions, Mas assegura que l'assumpció de la independència com a objectiu no suposa cap viratge per al seu projecte. El president es refereix a la necessitat de treballar perquè Catalunya tingui “estructures d'estat”, començant per una hisenda pròpia, i dóna per fet que “l'Estat no ens ho posarà fàcil”.

Artur Mas es desplaça a Madrid convidat per Nova Economia Fòrum, una entitat que té el suport d'importants firmes empresarials i que acostuma a reunir la flor i nata de l'economia, la política i els poders fàctics espanyols al voltant d'una taula de debat. Cap membre del govern espanyol va a escoltar el president de la Generalitat, i l'autoritat política més destacada és el cap de la Casa del Rei, Rafael Spottorno. Artur Mas parla sense embuts de la necessitat que té Catalunya de tenir un estat propi. Un a un, fa un repàs a un extens llistat de greuges en aspectes que van des de la falta d'inversió, a l'absolut menyspreu als signes d'identitat com ara la llengua o la cultura del país. El president fa referència al “sentiment de fatiga” que, al seu parer, existeix entre Catalunya i Espanya durant un llarg període de democràcia en què les dues parts no han trobat l'encaix.

El president de la Generalitat compleix la paraula donada per la Diada i rep representants de l'Assemblea Nacional de Catalunya al Palau de la Generalitat. La trobada evidencia la bona sintonia existent entre les dues parts. Un cop més, el president es refereix a la duresa de l'escenari que es presenta, i fa una crida als ciutadans perquè tinguin paciència i serenitat. El líder d'Unió Democràtica, Josep Antoni Duran i Lleida, que va anar a la marxa de la Diada però que es troba convalescent d'una lesió al genoll, afirma que la seva formació contribuirà a la via “que nacionalment el poble es proposi el dia que sigui consultat”.

L'escola d'estiu que Convergència Democràtica de Catalunya celebra a Vilanova i la Geltrú es converteix en un clam a favor de l'estat propi, que la formació reivindica com a element de cohesió social. Per la seva banda el líder d'ERC, Oriol Junqueras, es mostra satisfet amb el rumb marcat i, a banda de felicitar-lo, li ofereix el seu suport per “fer camí”. A l'altre extrem, la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, alerta Mas que si manté el discurs dels últims dies, s'oblidi del suport que els populars li han donat al Parlament durant la primera meitat de la legislatura. El govern de Madrid manté el to baix en les seves crítiques al president de la Generalitat. Només s'hi refereix la ministra portaveu i algun president autonòmic. La primera, Soraya Sáez de Santamaría, per refermar la importància d'abordar la crisi des de la unitat. Els altres, per acusar-lo d'egoista.

La festa de la rosa de Gavà, en altres temps una expressió de joia del socialisme català, esdevé un aparador del mal moment que viu el PSC. El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, deixa clar que els socialistes espanyols s'oposaran taxativament a qualsevol procés d'independència de Catalunya. En el seu discurs, Rubalcaba obvia qualsevol referència al federalisme que defensa el primer secretari dels socialistes catalans, Pere Navarro.

“Catalunya s'haurà d'acostumar a comptar bàsicament amb els seus propis recursos, energies i actius.” Artur Mas emplaça la societat catalana a a assumir la premissa que ningú ajudarà el país en els temps vinents. El president de la Generalitat llança el mateix missatge en un acte amb el tercer sector i en un acte al Cercle d'Economia en el qual recomana als empresaris que apostin per una menor dependència del mercat espanyol.

En una carta publicada al seu lloc web, el rei Joan Carles dispara amb bala contra les ànsies d'independència d'una majoria de catalans i fa una crida a la unitat de tots els espanyols. És un gest insòlit del monarca que, com és preceptiu, havia comunicat les seves intencions al govern de l'Estat. En la carta, Joan Carles I afirma que no és moment de “dividir forces, encoratjar dissensions, perseguir quimeres ni aprofundir ferides”. L'executiu català afirma no sentir-se al·ludit per la missiva reial.

El president del govern de l'Estat trenca el seu silenci sobre el nou escenari polític obert a Catalunya. Ho fa al Congrés dels Diputats, i deixa clar que ni ell ni el seu executiu estan d'acord amb la proposta de pacte fiscal aprovada pel Parlament, i que Artur Mas li anirà a presentar l'endemà. Responent a preguntes de CiU i UPD, Mariano Rajoy es limita a obrir la porta a una hipotètica millora del finançament de totes les comunitats, i critica obertament el president de la Generalitat, Mas, al qual acusa d'haver actuat d'una manera irresponsable i d'haver-se deixat arrossegar. La resposta de Mas no es fa esperar –“passi el que passi, Catalunya farà el seu camí”, afirma”– i tensa al màxim una trobada que se celebrarà amb les cartes marcades. Aquell mateix dia, el president català firma un conveni amb les quatre diputacions, que l'executiu considera l'“embrió” de la futura hisenda pròpia, un dels primers engranatges que vol posar en marxa com més aviat millor com a peça clau del futur estat.

L'esperada reunió entre Artur Mas i Mariano Rajoy no surt del guió previst. Durant més de dues hores, i en un to tens, però cordial –“amb ell és impossible enfadar-se”, explicaria després el president català–, fan un repàs de la situació econòmica i constaten la impossibilitat d'arribar a un acord. Rajoy reitera a Mas que la seva proposta de pacte fiscal és inviable, i el desafia a sotmetre'l a votació al Congrés dels Diputats. El president compareix després a la seu de la delegació del govern català a Madrid, on admet sense embuts el fracàs de la trobada, que, al seu parer, certifica que la del pacte fiscal és una via esgotada. “Catalunya no pot renunciar al seu futur. Seria una immolació i una traïció”, conclou. Al vespre, unes quatre mil persones responen a la convocatòria de l'ANC i aclamen el president Mas a la plaça de Sant Jaume. Una enquesta d'El Punt Avui entre 152 representants de la societat civil revela que una amplíssima majoria vol eleccions anticipades.

El president de la CEOE, Joan Rosell, alerta dels riscos que la independència suposaria per als empresaris catalans i espanyols, i fa una crida a l'Estat a resoldre “d'una vegada” els problemes de finançament de Catalunya. Si cal, reformant la Constitució.

L'expresident del govern de l'Estat critica les ànsies independentistes del govern català en una conferència a Mèxic. “El que mai es pot fer en termes polítics és ni jugar frívolament amb la història, ni calar foc a res. El que ho fa comet una greu irresponsabilitat”, va assegurar. En un to més conciliador, Mariano Rajoy es mostra obert a reprendre el diàleg amb Artur Mas, si bé deixant de banda la proposta de pacte fiscal. “No es pot sortir d'una crisi obrint una altra crisi”, assegura.

La imminència de la convocatòria electoral –tothom ja donava per fet que es produiria durant el debat de política general que va arrencar ahir– obliga els partits a engegar la seva maquinària. El PSC és, de llarg, qui té més feina per endavant. La convocatòria els deixa sense marge per fer primàries.

La rapidesa amb què s'escriu el guió a Catalunya desconcerta els partits espanyols. Rubalcaba rescata el federalisme amb una proposta que no agrada al seu propi partit. I el PP tanca la porta a renegociar ara el finançament de les comunitats autònomes, una possibilitat que Mariano Rajoy havia insinuat dies abans.

El president Mas anuncia eleccions pel 25 de novembre que ve. L'objectiu és que el nou Parlament tingui una majoria sobiranista i treballi per assolir l'estat propi en la legislatura vinent.