El rei Joan Carles admet que seria un cas de “ceguesa” no veure la gravetat del moment
Rajoy guarda silenci, però quatre ministres acusen Mas de “partidista”
El vicepresident del CGPJ avisa que qualsevol estructura d'estat catalana és “il·legal”
El rei Joan Carles va reconèixer ahir des de Barcelona que seria un cas de “ceguesa no veure la gravetat d'aquesta etapa històrica”. El mateix dia que el president Artur Mas avançava les eleccions en el camí cap a l'autodeterminació, el monarca, amb el verb florit que caracteritza la Casa del Rei, considerava que “seria irresponsable igualment caure en l'abatiment infecund sense advertir i ser conscients que el geni i la voluntat dels homes i les dones de Catalunya, Espanya sencera i Europa seran capaços de superar aquestes circumstàncies”.
En el marc de l'entrega del premi internacional Comte de Barcelona al secretari d'estat del Vaticà, Tarcisio Bertone, el rei va destacar que el cardenal “guarda una cordial comprensió de la personalitat” de Catalunya i coneix bé l'“ànima” de la terra catalana. El monarca, acabat d'arribar dels Estats Units, on va acudir al diari The New York Times a fer proselitisme de la seva versió d'Espanya, va pronunciar el discurs alternant el català i el castellà, en presència de Mas.
Paraules menys conciliadores arribaven des del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) com a reacció a l'avançament electoral. El vicepresident de l'òrgan de govern dels jutges, Fernando de Rosa, va constatar, en forma d'avís, que la realització d'un estat o una estructura d'estat per part de Catalunya incompleix la Constitució tal com està redactada “avui dia” i, per tant, és “il·legal”.
Qui no va parlar ahir sobre l'anunci de Mas va ser el president espanyol, Mariano Rajoy –que es preparava per a la intervenció d'aquesta matinada passada a l'Assemblea de les Nacions Unides–, però sí que ho van fer els seus ministres. Fins a quatre membres del seu govern van deplorar l'avançament de les eleccions i el van presentar com un fracàs polític del govern de CiU, extrem que compartia el secretari d'organització del PSOE, Óscar López. José Ignacio Wert, Ana Pastor, Ana Mato i José Manuel Soria consideren “partidista” la decisió de Mas. El vicesecretari general del PP, Javier Arenas, en deia “oportunisme irresponsable” i “fugida cap endavant” per tapar la seva gestió de govern “amb una aventura independentista impossible”.
El comentari revisionista de la jornada arribava a través del portaveu adjunt del PP a la cambra baixa, Rafael Hernando: “Separatisme, federalisme són vells debats del segle XIX i els anys trenta superats pel consens constitucional. Per què s'ha de tornar al passat?”
Recels del PSOE cap a la posició del PSC
No tots els dards de Madrid es dirigeixen cap als moviments del govern català. També entre socis comencen a aflorar les dificultats. Un cop més, doncs, l'escenari polític català ha posat en evidència les complexes relacions que mantenen el PSOE i el PSC. La pressió dels de Navarro perquè Alfredo Pérez Rubalcaba mogués fitxa a favor d'un model federal, i obrís així la porta a una reforma constitucional, va temperar els ànims dels catalans, però va molestar federacions com ara la manxega, que no acaben d'entendre per què s'han d'embolicar en un debat que els perjudica, “deixant la bandera d'Espanya en mans del PP”, quan les possibilitats que el PSC surti ben parat de les eleccions del 25-N són “absolutament remotes”. Aquests recels cap als catalans es van reflectir en l'executiva del PSOE de dilluns i ahir, en què alguns dirigents van insistir que no pensen seguir-los donant suport si deriven cap al dret a decidir.