Política

Les (noves) xifres de Mas

El president posa en valor les variables de l'economia catalana que sustenten la viabilitat de l'estat propi

“El nostre destí és el món i el món tria Catalunya com un destí rellevant”

En el seu segon debat de política general com a 129è president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas va farcir el seu discurs amb xifres. Però, amb noves xifres. Després de dos anys amb gran protagonisme dels números que certifiquen el maltracte de l'Estat espanyol –alguns els va citar–, entre els quals hi ha el deute dels 1.450 milions del fons de competitivitat, els 759 pendents de la liquidació del 2008 de l'addicional tercera de l'Estatut o els 16.000 anual de dèficit fiscal, ahir el president va posar èmfasi en altres –ja coneguts– que, com ell mateix va definir, “permeten mirar el futur amb optimisme” perquè, enmig de la crisi, evidencien el potencial de l'economia catalana. Bo i reconeixent la preocupant evolució de l'economia europea i la zona euro i altres dades preocupants, com la de l'atur, les xifres de les quals va fer mà Mas suporten el nou plantejament estratègic cap a l'estat propi i són, alhora, un missatge de tranquil·litat. En especial, per a un empresariat a qui el president ja ha advertit que superaran millor els temps que vénen si es manté la tendència a dependre cada cop més del mercat exterior i menys de l'espanyol.

Catalunya, va enumerar Mas, representa un 0,5% de tot el comerç mundial. Una xifra que si es posa en relació amb la seva creació de riquesa anual, del 0,4%, i amb els seus habitants, del 0,1%, permet resoldre: “Creem quatre vegades més riquesa i exportem cinc cops més del que ens correspon per la nostra població”, calculava el president Mas. I situava un hipotètic estat català en el rànquing dels cinquanta més exportadors del món, atès que en aquests moments ja és, de llarg, la primera economia de l'Estat en aquest terreny. Un 28% de la venta exterior espanyola porta el segell català.

Els destins dels productes que es venen a l'exterior, hi sumava Artur Mas, és cada cop més divers i prova que s'afegeixen nous mercats més enllà de la Unió Europea, on s'adrecen el 63% de les exportacions catalanes –el 2003 era el 75%–. Les nostres empreses han eixamplat fronteres i ara comencen a comptar també amb l'Àfrica, Amèrica i amb nous destins europeus. Mas va confirmar que la tendència a obrir-se a l'exterior traspassant les fronteres de l'Estat és ja un fet, com a mínim en els darrers dos anys, quan les exportacions catalanes han superat les vendes que es fan a la resta d'Espanya. En un percentatge del 54% i el 46%, respectivament, en el que portem de 2012.

Darrere del Canadà

El president va xifrar les exportacions i també els números del turisme, passant dels percentatges als milions. Per posar èmfasi en els gairebé 10,5 de visitants estrangers que han passat per Catalunya aquest 2012, un 12% més que l'any anterior per aquestes dates. El 2011 vam rebre un total de 15 milions de turistes. La xifra situa Catalunya en divuitena posició del rànquing mundial, just per darrere del Canadà, i restaria llocs pujant fins al desè si la llista fos únicament europea. En aquest cas, superaria estats com ara Holanda, Dinamarca i Suïssa. Entre els “brots verds” de també figura que, per primer cop, l'aeroport del Prat ha superat el de Barajas com a origen i destí de passatgers o la recent anunciada inversió de gairebé 5.000 milions per al Barcelona World. “Les xifres demostren que el nostre destí és el món i que, de manera recíproca, el món tria Catalunya com a un destí rellevant”, proclamava el president.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.