L'oposició veu “el fracàs de Mas” rere l'anunci del 25-N
ICV acusa el president de convertir el dret a decidir en un “acte d'adhesió personal”
Li retreuen que hagi utilitzat el Parlament per fer el primer acte electoral
Critiquen el to “èpic” del discurs
La solemnitat amb què CiU va vestir el discurs d'Artur Mas va quedar contrarestada per les dures crítiques de l'oposició, especialment del PSC, el PP, ICV-EUiA i C'S, que van coincidir a acusar Mas d'amagar amb la convocatòria d'eleccions anticipades “el seu fracàs en la gestió del govern”. I tot i que l'avançament de les eleccions formava part de totes les travesses, el to i el discurs emprat pel president van acabar d'intensificar les queixes d'una oposició que ahir es presentava davant els mitjans de comunicació amb una expressió barrejada de preocupació i indignació després d'escoltar Mas.
Un dels més contundents va ser el president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Joan Herrera, formació que va fer costat al president Artur Mas en la demanda del pacte fiscal i que ha donat suport al dret a decidir. “Un país madur hauria d'encarar un procés com el dret a decidir de manera serena i rigorosa, però el president l'ha desvirtuat i ho ha convertit en un acte d'adhesió personal”, lamentava.
L'actitud i les formes amb què Mas va bastir la intervenció li van valdre tot un seguit de retrets. “Un discurs fora de tota realitat”, li retreia el portaveu del PSC, Jaume Collboni; “Ha perdut el sentit de la realitat”, hi afegia la presidenta del PP, Alícia Sánchez-Camacho. Herrera, per la seva banda, es preguntava si Mas hauria estat capaç de parlar de salut o educació en un CAP o una escola amb els termes que ho havia fet moments abans a l'hemicicle. Fins i tot va comparar el president català amb l'expresident espanyol José Luis Zapatero quan aquest va anunciar “brots verds” en plena crisi econòmica. “No ens ha agradat gens el to messiànic que ha emprat Mas”, concloïa el president de Ciutadans, Albert Rivera, en referència a l'anunci del president que no es tornaria a presentar a unes eleccions un cop assolits els objectius nacionals.
Més enllà del ressorgiment del ‘messianisme', amb què alguns diputats de l'oposició resumien el discurs d'ahir del president, els portaveus del grups no van dubtar en qualificar la jornada de “moviment històric” i “d'important” pel punt d'inflexió que suposa per a l'esdevenir del país amb un horitzó, però, que el PP i C'S es van encarregar de pintar de negre.“Mas ha iniciat un camí de patiment, divisió i fractura social”, alertava Sánchez-Camacho mentre que Rivera acusava el cap de l'executiu de portar “Catalunya cap a l'abisme”.
S'entra en campanya
La campanya electoral s'obrirà formalment el 9 de novembre, però ahir en les reaccions dels portaveus parlamentaris ja s'endevinaven les línies que seguiran cada partit. El PSC es presentava com a tercera via -el model federal- i l'alternativa a les polítiques “d'aquells que abonen el frontisme -en referència al PP i C's- i la ruptura (CiU, ERC i SI)” i alertava que la nova relació entre Catalunya i Espanya “passarà pel pacte i la lliure decisió dels ciutadans”. Ahir els socialistes continuaven fent passos endavant pel que fa al dret a decidir. “No defugirem cap debat però tampoc caurem en el parany d'obviar altres drets com el de l'habitatge, la salut i l'educació”, advertia Collboni. Anunci idèntic al que feien després els ecosocialistes assegurant que en la campanya “també parlaran dels efectes de la política de retallades de Mas”, tot i assumir que l'eix nacional tindrà un pes important en la campanya.
A l'altra banda de les crítiques, Mas va poder trobar cert aixopluc en les reaccions dels partits sobiranistes ERC i SI, si bé reclamaven l'acceleració del procés. El president republicà, Oriol Junqueras, es va afanyar a posar nom a la cosa. “L'important és que es configuri una majoria, no només sobiranista, sinó explícitament independentista”, va demanar per tal de “reclamar la independència al llarg de la pròxima legislatura”, va concretar. Per això “com més forta sigui ERC més podrem ajudar el país”, va augurar. Solidaritat (SI) es va felicitar pel compromís adquirit pel president Mas, tot i que ja va avançar que estarien amatents al que faci a partir d'ara CiU a causa de la “ambigüitat demostrada”. “Nosaltres no cridem a exercir l'autodeterminació sinó que volem la independència”, va clamar el portaveu Alfons Lopez Tena.
El calendari complica les primàries socialistes
Fixada la data del 25 de novembre per a les eleccions, l'interès se centrava en el paper que tindrà el PSC, únic partit que no té hores d'ara un candidat estable. El cap de llista havia de ser triat per un complex procés de primàries que paral·lelament havia d'ajudar a posar en primera línia el missatge del socialisme català. Navarro es va presentar al congrés que el va escollir primer secretari amb la promesa de construir un sistema transparent, obert a la ciutadania i que facilités la presència de més d'un candidat. El calendari però impossibilita portar a terme un procés que en el millor dels casos necessitava d'uns cinc mesos per desenvolupar-se, tal com havia previst el partit amb unes eleccions que primer s'havien fixat a l a primavera. L'1 d'octubre és la data prevista per presentar el reglament de les primàries, decisió però que ara queda en mans de l'executiva i posteriorment del consell nacional que haurà de debatre i validar la candidatura. Amb tot, el sistema tradicional amb que fins ara el PSC havia escollit el cap de llista no limita el nombre de candidatures i per tant es podria obrir la porta a altres noms que vulguin encapçalar la llista. Altres possibilitats seria la convocatòria d'un congrés extraordinari per escollir candidat i on la tria vagi a càrrec únicament dels militants. Montserrat Tura i Àngel Ros són, de moment, els que havien formulat la intenció de presentar-se a primàries. Navarro ho farà els pròxims dies.
