Per majoria absoluta
El Parlament aprova fer una consulta d'autodeterminació en la pròxima legislatura amb el suport de CiU, ERC, ICV i SI
El PSC s'absté però defensa el dret a decidir “legal”
Petició d'arrest
a Alamán per l'amenaça militar a Catalunya
Una clausura solemne. El Parlament, abans de dissoldre's per a la convocatòria d'eleccions anticipades, va aprovar ahir la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació “prioritàriament” durant la pròxima legislatura. Era el final del mandat més curt, però també marcava un principi. El repte de la política catalana durant els pròxims quatre anys serà permetre que “el poble de Catalunya pugui determinar lliurement” el seu futur a través d'una consulta convocada pel govern. Artur Mas s'ha compromès a fer-la si els ciutadans li revaliden el càrrec a les urnes el 25-N, tant si l'Estat l'autoritza com si no. L'avís ha posat en alerta La Moncloa, que s'hi oposa frontalment i té a punt les armes constitucionals. ERC, que va pactar la proposta amb CiU, s'ha erigit en principal vetlladora perquè Mas compleixi amb la paraula donada.
La consulta es va aprovar amb una majoria absolutíssima, de gairebé dos terços, que van engrossir ICV-EUiA i SI, i els diputats Joan Laporta i Ernest Maragall, que es va tornar a desmarcar del PSC. Els socialistes van fer un pas endavant a favor del dret a decidir, però no van arribar a fer pinya amb el bloc del sí. Es van abstenir en la votació. Els de Pere Navarro van presentar una proposta pròpia a favor d'un referèndum o d'una consulta acordada “en el marc de la legalitat”. L'esment a la “consulta” no figurava en la proposta inicial. Va sortir d'una llarga reunió del grup parlamentari per evitar desmarcaments i hi afegeix un accent d'ambició nacional: obre la porta perquè els socialistes puguin avalar una convocatòria emparada per la llei catalana de consultes. Aquesta norma, encara pendent d'aprovació i que s'hauria de tornar a tramitar en la pròxima legislatura, intenta esquivar el requeriment del vistiplau estatal que sí que exigeixen els referèndums.
És així com el PSC va intentar marcar perfil propi en un Parlament polaritzat entre els partidaris i els detractors del referèndum. “No som els del tot o res, som la tercera via”, va insistir Rocío Martínez- Sampere, portaveu adjunta dels socialistes. Els de Pere Navarro malden per no situar-se al costat del PP i Ciutadans en el terreny nacional.
Saltar la paret
Alícia Sánchez-Camacho i Albert Rivera, mentrestant, exerceixen de guardians de la Constitució en un Parlament cada cop més disposat a exercir la seva sobirania, la delegada pel poble català, per sobre de l'espanyola. CiU i ERC, les més disposades a saltar la paret, van tombar una proposta del PP que buscava un compromís de la cambra per ajustar la seva activitat “al marc constitucional”. El PSC i ICV es van abstenir. Més enllà de l'anècdota, la votació evidencia el forjament d'una àmplia majoria disposada a vulnerar la Constitució per iniciar una “nova etapa basada en el dret a decidir” dels catalans. El camí s'obre un cop constatat que l'intent d'encaix amb l'Estat espanyol “és una via sense recorregut”, segons diu la resolució aprovada.
“El moment i el país ens reclamen que ens posem d'acord”, va remarcar el portaveu adjunt de CiU, Ramon Espadaler. La presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, Carme Forcadell, va seguir la votació des de la tribuna de l'hemicicle, quan feia poc més de dues setmanes de la manifestació que ha trasbalsat amb més força el ritme de la política catalana. Unes 400 persones s'hi van concentrar a les portes per reivindicar la independència.
Arrest d'Alamán
El ple també va aprovar una iniciativa de Solidaritat, amb el suport d'ERC i ICV, que reclama l'“arrest immediat” i el processament del tinent coronel d'infanteria Francisco Alamán Castro, que va amenaçar Catalunya amb una intervenció militar si s'independitza.
També va prosperar un text d'ERC que recull la preocupació del Parlament per la projecció internacional de Catalunya “en el procés de construcció d'un estat independent”. Considera fonamental potenciar les delegacions a l'exterior i traçar una estratègia de comunicació internacional. La presidenta de la cambra, Núria de Gispert, va cloure la sessió amb una glossa: “La Catalunya d'avui que està dempeus necessita un Parlament dempeus.”
Maragall i Clotas, desmarcats
Dues hores de debat “ric i tens” dels diputats del PSC van permetre finalment a última hora incloure en la proposta del grup el compromís d'exercir el dret a decidir a través d'una consulta, amb l'aval únicament del Parlament, però que s'hauria de desenvolupar a través d'una llei. Una norma que es va iniciar en aquesta legislatura però que està pendent d'aprovació atesa la convocatòria d'eleccions anticipades. Tot, però, per via legal. “Ni un salt al buit ni immobilisme”, remarcava la portaveu del PSC, Rocío Martínez-Sampere. El pas endavant del PSC va ser impulsat per un sector nombrós de diputats que ja havien alertat abans de la votació que calia que els socialistes catalans no es desmarquessin del sentit general del vot perquè no se'ls pogués situar al costat del PP o Ciutadans. Un sector de diputats s'havien mostrat a favor de les propostes de CiU i ERC, mentre que d'altres reclamaven la llibertat de vot, que es va desestimar. El missatge ahir de la direcció era unitat i més quan falten dos mesos per a les eleccions. La nota díscola la va protagonitzar un altre cop Ernest Maragall. El diputat, tot i que va votar a favor de la proposta del seu grup, també va donar el sí als punts de les propostes de CiU i ERC i ICV-EUiA que posaven data per a la consulta; “prioritàriament” i “en la propera legislatura”, respectivament. El diputat i vicepresident de la mesa del Parlament, Higini Clotas, que ahir s'acomiadava de la cambra catalana com a mostra de rebuig pels canvis que el partit va aplicar en el grup parlamentari, es va abstenir de totes les votacions perquè el seu paper era merament institucional.
