Els abertzales proposen un “pacte a la catalana” a Euskadi
Plantegen al PNB i el PSE un acord de mínims sobre el dret a decidir que ofereixen també als socialistes navarresos i a Geroa Bai
Els independentistes adverteixen que Madrid intentarà “neutralitzar” el debat sobiranista
L'esquerra abertzale no està disposada a deixar passar el debat sobiranista que s'ha obert a Catalunya després de la celebració de la Diada. Els independentistes bascos han trobat en la política catalana un bon escenari en què emmirallar-se i del qual treure propostes exportables a Euskal Herria. Amb aquest objectiu, els portaveus de l'esquerra independentista Pernando Barrena i Maribi Ugarteburu van plantejar ahir al Partit Nacionalista Basc (PNB), al Partit Socialista d'Euskadi (PSE) i de Navarra i a Geroa Bai l'obertura d'un procés de diàleg per “assolir un acord de mínims respecte al dret a decidir” del poble basc.
Tot i que sembla difícil que aquestes formacions responguin afirmativament a la proposta, sobretot en aquest moment preelectoral, Barrena i Ugarteburu van afirmar que intentaran iniciar properament les “converses pertinents” per intentar avançar en aquest debat.
Segons l'esquerra abertzale, cal “un acord de mínims” sobre el dret a decidir “en aquesta situació d'emergència política, econòmica i social”. Sobretot perquè donen per fet que en l'actual situació de “fallida” de l'Estat espanyol, i en un moment en el qual la reivindicació independentista és “més potent que mai” i “les costures del model de la transició ja han rebentat”, des de Madrid s'abordarà una “reformulació del model autonòmic i econòmic” en el qual s'intentarà “neutralitzar” els “conflictes de caràcter nacional, especialment a Catalunya i Euskal Herria”.
Reconeixement nacional
Així, es van referir “al sonor cop de porta fet des de Madrid” a la decisió del Parlament català de celebrar una consulta independentista, i van censurar que es torni de nou “una altra vegada a la filosofia del cafè per a tothom però amb cel·lofana del segle XXI”. Barrena i Ugarteburu van voler deixar clar que l'esquerra independentista basca “no entrarà” en el debat del model territorial espanyol, ja que consideren que “no és” de la seva “competència”.
En canvi, sí que plantejaran “una i mil vegades” que Euskal Herria “necessita ser reconeguda com a nació i que aquest reconeixement porti implícit el respecte al dret a decidir lliurement”. En la presentació de la proposta, que es produeix l'endemà del comunicat en el qual ETA instava a “sumar forces per a la construcció nacional”, l'esquerra independentista va justificar que l'oferiment està obert també als socialistes bascos i navarresos perquè “en la seva herència política hi ha el fet d'haver defensat el dret a l'autodeterminació”.
Per això, els insten a “fer cas del seu propi llegat polític” per acceptar aquesta oferta de diàleg sobre el dret a decidir i consensuar el full de ruta a seguir. Al debat també s'hi ha afegit la candidata d'EH Bildu a les eleccions del 21-O, Laura Mintegi, que va reivindicar “un pacte nacional” per “parlar de tot” i arribar a acords sobre “independència, sortida de la crisi i construcció de la pau”.
LES FRASES
Otegi aposta pel desarmament
Arnaldo Otegi considera que el desarmament de l'organització basca ETA és inevitable. Coincidint amb la presentació del llibre El temps de les llums, una extensa entrevista en la qual el dirigent abertzale respon des de la presó a les 550 preguntes que li planteja per escrit el periodista Fermin Munarriz, Otegi ha fet públiques les seves reflexions sobre el passat, el present i el futur del procés de pau al País Basc.
En aquest sentit, el líder independentista basc es mostra partidari de la “dissolució de les estructures militars d'ETA”, que considera com “l'únic escenari al qual estem abocats” i que, en la seva opinió, ha de ser un procés “monitoritzat per la comunitat internacional”. Per Otegi, un cop l'organització armada ha abandonat la violència, el “desarmament” és “el següent pas”.
“Em sembla evident que una decisió porta implícita l'altra”, afirma en el llibre, en el qual repassa el canvi d'estratègia de l'esquerra independentista, que a partir d'una “anàlisi autocrítica” va portar aquesta força política a apostar per la fi de la violència de l'organització armada. Així mateix, defensa també la necessitat de “buidar les presons” de reclusos d'ETA, tot i que precisa que això s'ha de fer “amb intel·ligència i sensibilitat” perquè les víctimes del terrorisme i la societat en general no ho percebin com una “humiliació”.