“No ens passa pel cap un referèndum il·legal”

És un document que el promotor, Àngel Ros, em va presentar com una aportació al programa, que s'elabora a partir de les reflexions que hi fan col·lectius, entitats, persones...

A l'hora de fer el programa hem de recollir allò aprovat en els congressos i aglutinar-ho. El partit té una línia molt clara, que és la via federal. Ha d'implicar la reforma de la Constitució i ha de ser per donar més autogovern i un millor finançament a Catalunya. També ha de ser capaç de constituir un projecte comú amb uns nivells de llibertat superiors als d'ara. El grup que fa el programa tindrà en compte el document.

No. El partit va aprovar fa pocs mesos per unanimitat uns documents i molts dels signants del manifest també ho van fer. No crec que hagin plantejat contradiccions amb el que ells mateixos van aprovar. Sí que hi pot haver un debat en el sentit que en les eleccions es posi més l'accent en el debat nacional que en l'econòmic i social, però crec que tots dos van estretament lligats.

Hi ha dos models que no compartim. Un és el de la independència. En un moment en què s'està construint una Europa que volem que sigui federal, el que convé és que siguem grans per ser forts i plantejar la separació de Catalunya no va en aquesta línia. El que tampoc hi va és la recentralització que proposa el PP, que suposa tornar a l'Espanya dels anys setanta. Tenim un altre model, en línia de la construcció europea, perquè Catalunya pugui tenir un millor autogovern i finançament i pugui liderar Espanya i Europa. I que planteja una via possible per arribar-hi. Perquè ningú ens ha explicat com arribarem a la independència.

Hi ha un debat entre els extrems, que no és independència sí o no. El debat és independència o retrocés. Davant d'això, pensem que aquesta tercera via és l'única i que té respostes. Proposem reformar la Constitució perquè plantegi aquest nou model d'estat federal. Alemanya, els Estats Units i el Canadà ho són... Tenim molts llocs on emmirallar-nos i són els països més pròspers. Deu ser que funciona bé, això del federalisme.

Sí que s'ha avançat. L'evolució de l'estat de les autonomies ha estat una evolució que ha intentat federalitzar poc o molt. Això no vol dir que estiguem en un estat federal. Ha evolucionat amb governs socialistes a Madrid. Mentre s'estava negociant l'Estatut, el PP recollia signatures contra Catalunya i feia boicot als nostres productes. Hi ha una diferència entre la posició que el PSOE ha tingut amb Catalunya i la del PP.

L'Estatut no ha fracassat, l'han fet fracassar els que no l'han aplicat. Hi ha un Estatut que es podia desenvolupar i unes parts que es podien recuperar amb la modificació de lleis orgàniques i el govern de Mas no ha fet ni un pas. La comissió bilateral no s'ha reunit mai.

L'Estat espanyol no és homogeni. És evident que Catalunya té una voluntat d'autogovern molt forta i unes necessitats econòmiques grans i urgents. Hem de ser més forts i influents i capaços de defensar les nostres posicions en els fòrums en l'àmbit d'Espanya i d'Europa. Hauríem de ser capaços de liderar Espanya també per poder liderar Europa. Vaig llegir un article de Joan Majó que deia que a Europa quan surten els països més petits a parlar, tothom surt de la sala, i quan surt Alemanya per parlar dels interessos de Baviera, tothom es queda. Nosaltres hem de ser Baviera.

El PP s'ha d'adonar que o entén el que està passant a Espanya o Espanya se li escaparà de la mà. No pot enrocar-se i, en comptes d'anar endavant, anar enrere. Hi ha unes circumstàncies històriques que necessiten respostes històriques.

No. Quan estàvem votant l'Estatut, el PP i ERC van votar que no, suposo que per motius diferents, i ningú va pensar que estaven alineats. Nosaltres, més que votar que no, defensem la tercera via, que és l'única.

Vam fer un congrés en què les resolucions es van aprovar per unanimitat i no és un procés de tres dies, són mesos de debat en els territoris. Vaig resultar elegit primer secretari amb competència, amb més del 70% dels vots, i ara també candidat amb competència, amb el 73%. Em sembla una gran majoria.

El problema és que els documents i els discursos s'han de llegir. Si algú es pensa que el no a la independència vol dir fer frontisme amb els independentistes està molt equivocat. El meu discurs com a candidat era un no a les posicions radicalitzades, d'una banda i de l'altra.

Estem d'acord que la gent decideixi sobre el seu futur, no pot ser d'una altra manera. El que volem és que aquesta decisió es prengui en les condicions legals. No ens passa pel cap que algú pugui convocar algun tipus de referèndum il·legal. La legalitat se sustenta a partir d'un sistema democràtic i, si no ens agraden les lleis, el que hem de fer és canviar-les democràticament.

Era una manifestació amb un eslògan molt clar, però que probablement va ser la suma de gent enfadada, frustrada, desesperançada... Quan es diu que una qüestió ens ha de curar tots els mals pot haver-hi gent que pensi que sí. És veritat que hi havia molta gent i la seva opinió s'ha de tenir en compte.

Sóc un gran defensor de les primàries, les vaig proposar, però la precipitació amb la convocatòria d'eleccions ha fet que el calendari sigui el que sigui. La pregunta és si el país està preparat.

Ara el que necessitava eren respostes. El que tenim, en funció d'unes enquestes, són unes eleccions que es fan més per electoralisme que no pas per ajudar el país a tirar endavant.

Les coses són com són. Sobre el grup parlamentari, amb el calendari que teníem després del congrés, el pacte fiscal, el ple de les retallades... i amb persones al capdavant de solvència provada, ens va semblar que els havíem de continuar fent confiança. Després de l'estiu, vam decidir que calia un canvi, no perquè els d'abans no ho fessin bé, sinó un canvi de persones, de tarannàs... Quan hi ha un canvi sempre es fa la lectura de les revenges... passarà també amb les llistes. Però es van fer pensant en la vàlua de cadascuna de les persones, respectant molt les tasques dels que sortien i encomanant-los-en d'altres. Al grup parlamentari tothom té feina.

Hi ha persones amb un paper molt destacat perquè han tingut una altíssima responsabilitat en el partit o en el govern. Han fet aportacions positives i d'altres que potser les hauríem fet de manera diferent. Especialment el darrer govern tripartit, que no va ser capaç d'explicar ni d'impulsar algunes polítiques. I els resultats van ser els que van ser. Aquestes persones formaven part d'aquest govern. Jo els tinc un gran respecte i penso que hi ha persones que en un moment determinat estan molt actives, i en un altre menys. Això no vol dir que s'hagin despenjat, sinó que la vida passa.

Són lliures de criticar-lo. Però és evident que han tingut responsabilitats molt altes i l'evolució del PSC ha estat també responsabilitat seva. Hem de demanar-los que col·laborin a tornar a reconstruir aquest partit, en el qual ells tenien una altíssima responsabilitat. Si es llegeixen el programa i comparteixen els valors no hi ha d'haver dubtes perquè un socialista catalanista voti el PSC.

No sé si és tard o d'hora, però el PSOE està amb això. El que hem de fer és posar el despertador al PP, que és el més urgent.

Hi ha un document que hem estat debatent i que no es va arribar a temps d'aprovar en el comitè federal, però hi ha bona predisposició per part del PSOE. Però el nostre objectiu no és votar diferentment, és que el PSOE s'uneixi a les nostres posicions.

Quan es produeixen circumstàncies extraordinàries, s'han de respectar. Com va passar a Sant Cugat quan Lluís Recoder va ser nomenat conseller i el ple va elegir Mercè Conesa com a alcaldessa. Jo vaig anunciar que després de les eleccions presentaré la meva renúncia i el partit presenta al ple una proposta, que és Jordi Ballart, i es votarà democràticament.