Sense dissimular
sinceritat Wert admet que l'objectiu de la reforma educativa és contrarestar l'independentisme “espanyolitzant” els nens catalans cinisme Montoro, en canvi, diu que en matèria territorial el govern del PP està “descentralitzant”
Cada vegada és més evident que José Ignacio Wert, quan agafa el micròfon, s'ho pren com un repte personal. Així que si un dia la diu de l'alçada d'un campanar, l'endemà es veu en la necessitat de dir-la més grossa; no fos cas que el titular del dia se'l endugui un altre membre de l'executiu de Mariano Rajoy. Ahir en una compareixença al Congrés, el ministre d'Educació tenia l'oportunitat de matisar o dissimular la seva apreciació que l'escola catalana és un niu d'independentistes. Però no només té clar que això és així, sinó que s'ha posat com a fita revertir aquesta situació “espanyolitzant els nens catalans”.
Wert, doncs, no es va ni immutar davant els retrets del diputat del PSC, Francesc Vallès, que va equiparar el model educatiu que propugna amb l'escola nacionalcatòlica del franquisme, i el fet que carregui contra l'educació catalana amb la voluntat de fomentar la divisió. “Passarà a la història com a Wert el Segregador”, li etzibava Vallès, que va rebre els aplaudiments, no només dels seus, sinó de diputats d'altres formacions catalanes.
En canvi, si li va voler deixar clara la seva opinió quan Vallès li va demanar si la vinculació que havia establert entre el model català i l'empenta de l'independentisme havia estat una relliscada o era fruit d'una intensa reflexió. Wert no només està convençut que els centres es dediquen a manipular els alumnes, sinó que, a més, va tenir més temps per argumentar-ho posant com a exemple que, pel que fa a l'assignatura d'història, “s'oculta i es minimitza” la història espanyola, mentre que s'exagera “fins a la caricatura” la catalana.
“Amor” al català
Des del primer dia, el ministre d'Educació ha engegat una croada contra la immersió i ha insistir en la tesi que l'Estat està obligat a garantir que qualsevol família que ho desitgi tingui tot el dret a escolaritzar els seus fills en castellà. I ara, en ple debat sobiranista, ha decidit que és el moment de posar més llenya al foc. La prova és que la llei més recentralitzadora de la història la va presentar tres dies després de la manifestació de l'Onze de Setembre. Això sí, en més d'una ocasió, Wert procura suavitzar els seus estirabots acompanyant-los d'una mena de declaració d'amor a la llengua. “Estimo el català com una llengua espanyola més. I la parlo i l'escric”, insistia.
De fet, fins fa poc justificava la reforma de la llei educativa en la necessitat de millorar-ne la qualitat, però subratllava que, en cap cas, no persegueix laminar les competències de la Generalitat. Ara, però, Wert ha decidit treure's la careta i deixar clar que sí, que el seu interès “es espanyolitzar els alumnes catalans, i que se sentin tant orgullosos de ser espanyols com de ser catalans”.
Dues identitats
La darrera part –la d'afermar les dues identitats– també la va subscriure el president espanyol, Mariano Rajoy, que era a París. El que no sembla tan evident és que al líder del PP li hagi fet molta gràcia que el ministre aprofités el protagonisme que ahir va tenir al Congrés per revifar el debat lingüístic i identitari amb declaracions incendiàries.
La prova que les seves observacions no van caure del tot bé és que hores després de la seva resposta a la cambra baixa, Wert es mostrava sorprès que se l'acusés de mantenir posicions preconstitucionals, alhora que intentava matisar les seves declaracions del matí subratllant que la seva aposta és, precisament, la d'aconseguir un “equilibri” entre les dues identitats.
Sigui com sigui, l'absència reiterada de Rajoy a les sessions de control permet que altres membres del govern capitalitzin l'atenció en el seus cara a cara amb l'oposició. I d'això també n'és conscient un altre dels qui els agrada posar-se sota el focus, el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. El responsable de les relacions entre l'executiu espanyol i els governs territorials –el qual sovint es vanta de tenir les autonomies subjugades– ahir se li va ocórrer dir que res del que fa el gabinet de Rajoy té “intencions ni temptacions recentralitzadores”. “Tot el contrari, estem descentralitzant”, replicava al socialista, Ramón Jáuregui, que s'havia queixat de les invasions competencials i l'excés de litigis que s'han generat entre l'Estat i els territoris des que han arribat a La Moncloa.
Un manual per formar bons espanyols
El Primer d'Octubre era el Dia de la Exaltación del Caudillo. El 9 de febrer era el Dia del Estudiante Caído. El 18 de juliol se celebrava el Glorioso Alzamiento Nacional. El 12 d'octubre era el Dia de la Raza, res de Dia de la Hispanitat. Els pilars de l'Estat franquista eren la família, el municipi i el sindicat. Franco va salvar Espanya del separatisme i el desordre i va fer fora els mals espanyols. Això s'ensenyava a les escoles pràcticament fins que Franco no va morir. L'assignatura de Formación del Espíritu Nacional consistia en una hora setmanal d'adoctrinament a càrrec d'un professor extern, falangista. L'assignatura s'impartia en els primers anys del Batxillerat elemental, és a dir, entre els 11 i els 14 anys. Però l'adoctrinament començava abans. Ja als primers anys escolars, llibres com la Enciclopedia Álvarez ensenyaven als nens de set i vuit anys que Espanya era el millor país del món. També, cap als deu anys, llegien llibres com ara Amigos, on es cantaven les excel·lències de Franco durant la Guerra Civil.
