Sabino, revisitat

Sabin Etxea és la seu del PNB, però ho és només des del 20 d'agost de 1979. La casa on el 1865 va néixer Sabino Arana Goiri, fundador del PNB, va ser usurpada el 1960 pel governador civil de Biscaia, Genaro Riestra, que ja sondejava un projecte de demolició. L'autor de l'enderroc, però, va ser el seu successor, José Macián Pérez, el desembre del 1960. Malgrat que les autoritats franquistes van avaluar l'opció de carregar les runes en gavarres i abocar-les a la desembocadura del mar, al final les pedres de la demolició van acabar a l'abocador de Larraskitu. La determinació dels franquistes no va impedir que algun nacionalista basc anés al número 16 del carrer Ibáñez de Bilbao a recollir un maó sabinià.

Sense poder curar la nostàlgia del que va ser Sabin Etxea entre el 1960 i el 1979, la Falange, Nudo Patriota Español i la Vieja Escuela van desplaçar ahir a Bilbao tres autocars per celebrar un acte –autoritzat expressament per la justícia i el Departament d'Interior del govern basc de Patxi López– als jardins d'Albia, precisament davant l'estàtua de Sabino i la seu del PNB. Si bé l'Ertzaintza havia acordonat la zona limítrofa per blindar el manifestòdrom dels falangistes des de les onze del matí, dues hores i mitja abans de la convocatòria, el col·lectiu Sare antifeixista i simpatitzants de l'esquerra abertzale que havien fet una crida a protestar contra l'acte coincident amb el 12 d'octubre es van anar aglomerant al voltant dels jardins d'Albia amb crits de “Fascistas, kanpora” (feixistes, fora) i “Indepentdentzia”. El desafiament de les mirades entre ertzaines i abertzales, però, aviat va derivar en un enfrontament a camp obert amb la Gran Via bilbaïna com a teatre de corredisses. A les pedres i les ampolles que els joves abertzales descobrien en obres i contenidors, els ertzaines hi replicaven disparant pilotes de goma. El balanç policial va ser de catorze detinguts.

Estabilitzats els cordons de seguretat de la brigada mòbil de l'Ertzaintza, a les 14.40 hores, una hora més tard del previst en l'autorització, furgonetes de la policia basca escortaven els tres autocars. Abans que baixessin el centenar de falangistes, al tercer vehicle es va registrar un conat de motí quan els ertzaines hi van voler escorcollar motxilles i un simpatitzant de la Falange va obrir l'extintor. Els escorcolls que va practicar l'Ertzaintza van portar a requisar vint-i-sis bats de beisbol i diversos punys americans i a una detenció. Aviat, però, es va obrir el cordó policial perquè els falangistes saltessin als jardins d'Albia agitant banderes amb el jugo i les fletxes. “Tenim tota la plaça per a nosaltres, així que repartiu-vos!”, exigia a través del megàfon el dinamitzador de l'aterratge a “las Vascongadas”. “¡Euskal presoak, cámara de gas!”, va ser el primer crit etzibat als que protestaven als voltants. “¡Metralleta, contra ETA!”, va ser el segon, previ al “¡Vascongadas, siempre España!”. L'apologia de la solució final nazi no va fer immutar cap ertzaina i menys encara el que duia una videocàmera, que gravava només en direcció als periodistes. L'ampli dispositiu no va impedir que falangistes i abertzales es desafiessin a pocs metres. “Quan acabis baixes al nucli antic si tens collons, que et clavaré dues punyalades!”, va etzibar un home d'uns 40 anys vestit amb la dessuadora de Jamaica al falangista que el desafiava fent la salutació romana i cridant “fills de puta!” a la concurrència.

Després de desplegar una pancarta exigint “la il·legalització dels partits separatistes”, el cap de la Falange, Manuel Andrino, va regalar una “lección histórica”. “Las provincias Vascongadas no sólo no han sido nunca una nación, sino tampoco una unidad administrativa”, va alliçonar. A l'hora d'abordar el temari català, Andrino va relatar amb lloances la captura de Lluís Companys i posterior entrega a Franco per la Gestapo i va animar a combatre “Arturo Mas [sic]” “seguint l'exemple del que es va fer amb Companys quan es va revoltar”. “No sé si l'Estat usarà les armes contra ells, però nosaltres usarem totes les armes que tenim per aturar-los”, va desafiar sense que l'apologia de l'afusellament inquietés cap ertzaina. “Als uns, protecció; als altres, repressió!”, escridassaven les voreres. “Aneu a Perejil!” i “Aneu a Gibraltar si teniu collons!” eren altres càntics.

Després d'entonar el Cara al sol, desmentit pel cel gris de Bilbao, on a l'octubre regna la dictadura del plugim, els visitants es van acomiadar posant adhesius de la Falange a tots els bancs del parc. Minuts després, amb la plaça ja buida, un jove amb una dessuadora de Kortatu guiava els amics per retirar cada adhesiu. Un d'ells fins i tot es va acostar a comprovar si n'hi havia algun a l'estàtua de Sabino, el fundador penabista, que, al xoc de saber-se visitat per falangistes, hi afegia poc després el de veure's preservat per joves abertzales.