“El dret a decidir no és del president, és dels catalans”

Tot junt, perquè no es pot destriar una cosa de l'altra. En l'eix nacional s'ha obert una nova etapa i l'avantatge respecte d'altres és que, amb la sentència del Constitucional del 2010, ja vam fer la lectura que la via del federalisme s'havia esgotat. És l'hora de desencallar la situació amb el dret a decidir i amb una consulta. Però no hi ha llibertat sense justícia i en aquesta campanya ens trobem un altre context on hi ha els drets socials, que abans estaven garantits i ara sembla que són serveis de pagament en funció dels diners que tens. Cal canviar les relacions amb l'Estat, però cal canviar-ho tot i parlar del país que volem.

Em fa la impressió que no. Aquesta setmana ho hem vist, quan les dades de pobresa s'han incrementat fins al 30% de la població. No és només això, sinó que els pobres són més pobres i els rics, més rics. I s'hi afegeix que la Generalitat no ha pagat la renda mínima d'inserció. No hi ha diners per a tot, però hi ha diners per a això. Recordem que en gasten amb les escoles d'elit que separen nens i nenes. Què vull dir? Que el 25-N no va només de la relació amb l'Estat, sinó de si tenim un govern amb responsabilitat social o no. Hem de parlar de la necessitat d'una majoria política que tingui la sensibilitat social que Artur Mas no ha tingut. I del combat de la doctrina dogmàtica de l'austeritat. És l'altra gran batalla.

El Fons Monetari Internacional ha dit, per primer cop, que l'austeritat és destructiva. A Catalunya, Mas va dir: “Retallo, estabilitzo les finances, calmo els mercats i permeto sortir de la crisi.” Què ha succeït? Retallar repercuteix en els ingressos i a això s'hi afegeixen les reformes fiscals del PSOE, el PP i CiU. El dèficit es deu no al fet que gastem més del compte, sinó a la caiguda d'ingressos. El cercle virtuós s'ha convertit en desastrós i n'hem de sortir amb equitat, justícia, redistribució d'esforços, fent un plantejament diferent a Europa... Les lleis d'estabilitat pressupostària formen part d'aquest consens europeu en què ha participat la dreta i CiU les ha votat. Són polítiques imposades? No. Quan diuen que no hi ha alternativa estan mentint. Mas posa l'exemple francès, però amb Hollande, dels 30.000 milions d'ajust, 20.000 vénen de pujades d'impostos a les rendes més altes i els 10.000 restants no han afectat les polítiques socials. Quin percentatge de l'ajust de Mas ve d'un major esforç a qui té més? Cap. Ha ampliat privilegis fins i tot en un context econòmic advers. Hi ha alternatives i es poden canviar polítiques. I hem d'aconseguir un país que planti cara a la pitjor Europa de Merkel, de Rajoy...

Accepto que no tot es va fer bé, però hi ha una cosa que la gent ha de saber: el deute en el govern d'entesa va augmentar cada mes 310 milions, amb el govern de Mas, 510. Les retallades a més d'injustes són inútils. Hi ha alternativa amb tres eixos: redistribuir, un plantejament diferent a Europa i posar damunt de l'agenda que part del deute no es podrà pagar perquè, si no, no sortirem de la crisi.

Té molts problemes i un dels quals és que les polítiques que fa són un desastre. Diu autèntiques salvatjades com a cortina de fum per tapar-les.

Són declaracions que recorden una altra època i que busquen tapar el desastre de la gestió. Els permeten anar tirant una setmana més davant una determinada opinió pública.

És una qüestió d'on està la legitimitat, si en la gent i en la democràcia, o en el marc constitucional. Ara mateix estan bloquejats i el que intenten, amb un procés electoral a Galícia, al País Basc i després a Catalunya, és situar-se en la lògica frontista. Estic tranquil perquè la força de la democràcia és imparable i, al final, ens haurem d'entendre democràticament. La nova etapa que s'obre no és fàcil, haurem de pactar-ho tot, fins i tot la secessió. Però la democràcia forma part d'aquelles coses que són incontestables i és el punt de trobada, més aquí, on hi ha una majoria molt àmplia a favor del dret a decidir.

Un procés com aquest ha de ser madur, fet entre molts actors econòmics, socials i polítics i l'obrirem a partir del dia 26. Hi ha qui diu que en aquestes eleccions elegim si som independents o no. No és veritat, decidim quin model de societat, justícia, educació o sanitat volem. Tenim l'avantatge que hi ha una transversalitat molt àmplia a favor del dret a decidir, on estem nosaltres, ERC i CiU, i m'atreveixo a dir que hi serà el PSC.

Sí, perquè per la tradició del catalanisme d'esquerres, hi ha de ser. I si no hi és, n'hi haurà d'altres que la representarem. El que és important és tenir consciència que hi pot haver una fractura en el país si no fem bé el procés.

El que hi ha hagut aquí és un terratrèmol, les plaques tectòniques s'han mogut i ara tot està sedimentant. Això explica el resultat d'entre el 35% i el 40% d'indecisos de l'enquesta del CEO; mai n'hi havia hagut tants. Les coses estan molt més obertes del que diu. I el president és clar que s'ha posat al capdavant. Però el dret a decidir no és del president, és dels catalans. Aquest és un país de tradició democràtica i s'ha de fer entre tots. El que no és honest des del punt de vista democràtic és demanar força per exigir el dret a decidir, que és de tots, i acabar utilitzant-la per continuar fent unes polítiques que no tenen sensibilitat social.

Ho són. Nosaltres volíem més temps, i fer un front d'esquerres ampli que permetés la construcció d'una alternativa que s'ubiqués en l'espai d'una esquerra nacional. Ho continuarem fent el dia 26. Però estem decidint quina esquerra volem. I aquest país necessita una esquerra alternativa, de país, que no estigui supeditada ni a CiU ni al PSOE i que tingui molta ambició, perquè han de canviar moltes coses.

El PSC ha fet un error. Ha contraposat federalistes amb independentistes. El federalisme no l'ha derrotat l'independentisme, l'ha derrotat el centralisme espanyol. Si volem un federalisme plurinacional o la independència tenim un camí compartit, que és el dret a decidir. Fins i tot els que vulguin un pacte amb Espanya han d'entendre que el dret a decidir és potser l'última oportunitat. La nostra claredat també va més enllà de CiU. Creiem que s'hauria d'exercir en aquesta legislatura.

Aspirem a expressar la veu de molts socialistes amb els seus anhels i els seus neguits, però també de molta gent d'esquerres que pensa que cal construir un nou país. Volem una oposició forta per construir una alternativa forta. Això val per al PSC, però va més enllà del PSC.