La CUP es llança al 25-N per remoure el vot d'esquerres
L'assemblea nacional del partit decideix presentar-se als comicis com a culminació d'un llarg debat territorial
El periodista David Fernàndez, candidat per Barcelona i Lluc Salellas, per Girona
La CUP es presenta a les eleccions del 25-N amb el repte d'arrossegar part de l'electorat d'esquerres i independentista. L'assemblea nacional de la formació va aprovar ahir a Molins de Rei fer el salt de les eleccions municipals a les catalanes. La decisió va rebre un suport del 77%. Era el colofó d'un llarg procés de debat territorial que es va acabar d'enllestir durant els darrers dies en assemblees municipals. El periodista David Fernàndez encapçala la llista per Barcelona. Lluc Salellas és el cap de cartell per Girona; Antonieta Jané, per Lleida, i Jordi Martí, per Tarragona.
La formació, que es presenta a les eleccions amb el nom de CUP-Alternativa d'Esquerres perquè inclou candidats independents, ha anat teixint una important xarxa al territori durant els últims anys. A les eleccions municipals, va passar dels 20 als 104 regidors, amb 65.376 vots a tot Catalunya. Va aconseguir quatre alcaldies: Arenys de Munt, Vilamadat, Navàs i Celrà. Fernàndez va assenyalar que el 25-N necessiten entre 70.000 i 80.000 vots per assegurar-se l'entrada al Parlament. El candidat de la CUP va treure importància a la possibilitat que no assoleixin el llindar mínim que els permeti accedir a la cambra. “Per nosaltres és 25-N, i després 26, i 27... la CUP ha arribat per quedar-s'hi”, va afirmar.
L'assemblea nacional no només va donar llum verd a les llistes, sinó que també es van aprovar les línies mestres d'actuació d'un hipotètic grup parlamentari i divuit eixos temàtics que seran els pilars per desenvolupar el programa electoral. Una de les qüestions que els queda per abordar, però, és el posicionament que adoptarà la formació en cas que se celebri un referèndum sobre la independència de Catalunya. En aquest sentit, la CUP defensa la integritat dels Països Catalans. El programa social i econòmic inclou el repartiment del treball i la riquesa, la nacionalització de la banca i d'altres sectors estratègics i l'aturada de les retallades. Segons Albert Botran, portaveu de la CUP, les polítiques d'austeritat han contribuït al creixement de la pobresa i l'atur.
La formació ja va decidir al març, en una altra assemblea nacional, reforçar la seva estructura per poder-se presentar a les properes eleccions al Parlament. Una possibilitat que van desestimar abans de les catalanes del 2010. La CUP necessita ara recollir 5.000 signatures per poder concórrer als comicis del 25-N.