“El País Valencià no té futur dins l'Estat espanyol”

Amb molta esperança i molt positivament. El meu desig és que se n'accelere el procés, seria el millor que podria passar al País Valencià, ja que la catarsi funciona molt bé al nostre territori. Tot el que passa allà dalt, si és ràpid i reeixit, provoca ací baix un efecte molt beneficiós. En aquest sentit, sempre hi ha hagut una emulació positiva per part del País Valencià respecte al Principat i si la independència hi va endavant, tard o d'hora s'encomanarà també al País Valencià.

Està totalment justificada, i no només pel fet, diguem-ne, del context estrictament de Països Catalans, sinó també pel context de l'Europa Occidental. Recordem que hi ha quatre nacions emergents: la catalana, la basca, l'escocesa i la flamenca que no tenen estat i que volen tindre'n en l'àmbit de l'Europa Occidental amb moltes opcions.

Sí, però hi ha dos motius que ho expliquen i que estan lligats. De primer, la crisi unida al desprestigi i la fallida internacional de l'Estat espanyol. Hi ha molta gent que no reclama la independència per motivacions ideològiques, sinó per raons econòmiques en vista de l'espoli tan gran que l'estat està fent sempre sobre els Països Catalans. I en segon lloc la intransigència castellana; cada vegada tinc més clar que l'espanyolisme obnubila el coneixement. A Espanya, ara per ara, resulta impossible una imatge que hem vist fa uns pocs dies: la del primer ministre anglés, David Cameron, i el primer ministre escocés, Alex Salmond, signant l'acord de convocatòria del referèndum, tota una lliçó de democràcia.

I tant. Les ganes d'independència poden venir donades perquè tens un dret històric o perquè tens un interés de futur. Qui ho fa per dret, doncs bé; qui ho fa per interès, també; i qui ho fa per ambdues raons, doncs millor encara.

Si ho fan seran alguns polítics de CiU, que mai han sigut independentistes. Jo crec que han pujat a la cresta de l'ona per reclamar el que el poble demana, però es tracta d'una representació de cara a les eleccions. Al meu entendre, aquesta estratègia els permetrà aguantar els vots que tot indicava que perdrien, per la gestió que han fet de la crisi, però ja veurem que fan l'endemà del 25-N. Continuarà volent CiU un estat propi? Jo no m'acabe de fiar de gent que no ha sigut independentista mai.

Ho veig difícil, perquè el creixement del sentiment independentista entre el poble català és real. A més, ací estarem la resta de formacions, especialment SI, per evitar qualsevol retard en el procés.

I tant, perquè fa dos anys ni tan sols coneixia la terminologia, confonia autodeterminació amb independència. I ara, de sobte, heu-lo ací; cal reconéixer que està fent bé la comèdia, és un bon actor.

No ho sé. Jo tinc clar que hi haurà conflictes, però no arribarà la sang al riu. No pot ser d'una altra manera en processos basats en la democràcia i en la voluntat popular. Què podrien fer els castellans profunds davant de processos democràtics avalats per les institucions europees? No res, com ha passat a Sèrbia.

Sí, seria una data molt emblemàtica. Estic convençut que en el termini d'un any o dos es farà realitat la primera actuació institucional independentista que pot ser una proclamació (unilateral) per part d'electes del poble o un referèndum, però aquest, com a primer acte, el veig més problemàtic.

No, no serà fàcil però sols el fet de no haver de pagar aquell espoli, aquell robatori d'euros anuals al monstre de Madrid ja dóna un marge de futur per a millorar de les condicions laborals i de vida. Hi han estudis que ho avalen.

Les forces independentistes del País Valencià: PSAN, Esquerra, SI i MDT, ja portàvem una dinàmica unitària que va nàixer amb la iniciativa Nosaltres els Fusterians. Hem participat ja en dues manifestacions amb una pancarta unitària signada per les quatre organitzacions. Crec que ha sigut molt positiu i per això volem continuar expandint aquest espai, com a espai referencial de l'independentisme al País Valencià. Estem satisfets en la mesura que, ara per ara, tot funciona perfectament entre nosaltres amb bona entesa en la unitat d'accions. Des de fora es veu amb interés i simpatia per part de gent independentista que abans no tenia un referent unitari i ara ja comença a tindre'n.

Sí, és molt prompte. Hem de continuar en plena sintonia. Per al proper Aplec del Puig hem convidat a parlar també les altres organitzacions de Nosaltres els Fusterians. Així hi parlarà l'Alfons López Tena, Toni Infante, Agustí Cerdà i Anna Oliver. Si tot va bé, l'objectiu és presentar una candidatura unitària a les pròximes eleccions autonòmiques. Volem ser el referent de l'independentisme catalanista unitari al País Valencià.

En principi això provocarà emulació en amplis sectors de la població i en altres es radicalitzarà més en el seu espanyolisme, i es radicalitzarà tant que fins i tot el valencianisme més folklòric serà considerat sospitós, cosa que encara provocarà més desig de separar-se de Castella. Aquest desig va unit al mirall del nord. Per a mi el futur del País Valencià va lligat a la resta de la nació catalana.

En principi, no preveig una confederació d'estats, però podria ser amb un Principat independent al qual s'afegiria més tard el País Valencià. I també podria ser que no tot el territori s'unira, ja que hi ha zones molt espanyolitzades al sud. O que sols reclamaren unir-s'hi Morella i Vinaròs. Si hi ha voluntat popular i política tot és possible. Per tant, el País Valencià podrà bascular globalment o per trossos en favor en una situació d'independència conjunta al Principat.

No hi veig prou entitat internacional ni nacional, ja que l'entitat nacional és compartida amb el conjunt dels catalans.

Li exigirem que el reclamen. Recordarem, des d'ací i des d'allí, als sectors més conscients, que això és una obligació. La independència dels catalans no serà completa fins que no siga tota la nació de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, és el que hem defensat els independentistes tota la vida. Això ha de quedar clar, encara que la independència d'entrada només siga al Principat.

Que piquen de peus o que facen el que vulguen. No hi ha més salvació per al País Valencià que independitzar-se i afegir-se al Principat. El País Valencià dins l'Estat espanyol no té futur, no hi ha possibilitat de salvar ni la llengua, ni l'economia, ni res… desapareixerem. I ja hi ha sectors, com l'empresarial que s'han adonat que aquell anticatalanisme tronat ens portava a la ruïna, a perdre el tren d'Europa en el sentit estricte i tot per tallar la vinculació de València amb Barcelona per l'obsessió de l'espanyolisme.