Les pors de l'Alícia
El PP català atia els temors davant d'un futur estat català en la campanya pel ‘Dret a saber' en què basarà el missatge electoral
En tres dies ha posat en dubte pensions, ajuts agrícoles, títols universitaris i l'eix mediterrani
Espanya seria la més perjudicada pel “bloqueig” de l'eix mediterrani
La hipotètica, si bé no confirmada, sortida de la UE centra l'ofensiva
El contraatac s'ha desfermat. El PP català, amb la seva líder Alícia Sánchez-Camacho al capdavant, ha endegat definitivament la maquinària electoral, i ho ha fet amb un missatge molt ben après i un objectiu clar: espantar els catalans perquè dubtin de la viabilitat d'un nou estat. No s'ha proposat en general difondre raonaments constructius ni propostes noves i engrescadores per a un futur que no voldrien que diferís gaire dels 30 últims anys, ans al contrari: es tracta de desil·lusionar i desactivar indecisos amb tot tipus d'arguments, això sí, sovint febles i desmuntables. El que s'ha batejat com a “discurs de la por” és oficialment aquí: aquesta setmana ja anem a ensurt per dia. I el PP, que s'hi troba com peix a l'aigua, l'espremerà per arreplegar tot el vot més espanyolista i immobilista.
No es tracta de cap improvisació, sinó d'una estratègia preparada al detall. A la primavera, arran de les desavinences amb CiU, Camacho ja havia tret al Parlament l'espantall d'un hipotètic impagament de les pensions –argument que va recuperar dimecres amb dades del dèficit del 2011, si bé obviava que va ser general a tot l'Estat–, i la delegada estatal Llanos de Luna havia dit que Catalunya seria un dels estats més pobres d'Europa, fora de la UE i de l'euro. Els populars avançaven després que a la tardor explicarien les mentides del nacionalisme, i ara finalment, amb el debat independentista en la centralitat política i a cinc setmanes d'unes eleccions històriques, han encetat la campanya pel Dret a saber, que insistirà en tots els mals que patiria un estat català, sobretot en quedar fora de la Unió Europea.
Va ser aquest, precisament, el primer ítem que va llançar el PP, l'1 d'octubre, després que la vicepresidenta de la Comissió Europea, Viviane Reding, declarés que no deia enlloc que un estat català hagués de deixar la UE. Camacho, tractats en mà, la desmentia el mateix dia, i el ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, assegurava després que Reding s'hi havia disculpat per carta, tot i que ella mai se n'ha desdit en públic (un diari escocès denunciava just ahir les pressions de l'Estat perquè canviés les seves declaracions). En tot cas, Artur Mas ha admès la possibilitat de quedar fora de la UE temporalment, depenent de la voluntat política i de la interpretació dels tractats, si bé les aspiracions de Catalunya i Escòcia ja han fet que Brussel·les estudiï el procediment per poder-los reacceptar ràpidament, arribat el cas.
La suposada invalidesa dels títols universitaris catalans –que el diputat José Antonio Coto llançava dilluns dins de la campanya al Twitter #ciufapor, i Camacho es feia seu l'endemà– va ser ràpidament desmentida pel govern. La líder popular, però, ha ampliat l'atac en calculades visites al territori aquests dies. A Lleida, dimarts advertia del bloqueig de fons europeus que patiria l'agricultura catalana, que veuria rebaixats un 30% els ingressos. El conseller Pelegrí ja li ha recordat que la PAC 2014-2020 encara no s'ha negociat, i ha instat l'Estat a complir amb els pagesos catalans en relació amb els comptes del 2013.
Ahir va tocar el rebre al corredor mediterrani, que Sánchez-Camacho recordava a Tarragona que “quedarà bloquejat” si Catalunya s'independitza, obviant que les obres al país, per pura lògica geogràfica, són les que estan més avançades, i per tant necessiten menys recursos. Camacho treia pit sobre els 260 milions previstos el 2013 entre Vandellòs, Tarragona i Castellbisbal, tot i que el lobby europeu Ferrmed denunciava la vigília que l'Estat “continua infravalorant” el corredor en els pressupostos de l'any vinent, quannomés hi destina un 18% de recursos i fins i tot és superat pel TAV a Galícia. L'economista Germà Bel, que explica al seu llibre Espanya, capital París que el primer mapa radial de carreteres és de Felip V el 1720, era qui millor ho resumia ahir: “El corredor mediterrani ja fa moltes dècades que està bloquejat. Sembla mentida que segons qui no se n'hagi assabentat encara.”
Madrid mou els canons
La gran hostilitat amb què Madrid entoma les peticions de llibertat de Catalunya no és d'ara. Que aquesta petició sigui educada i pacífica és el que porta determinats columnistes a escriure autèntics insults a la intel·ligència.
Així, obviant la diferència entre una acció pacífica i una de violenta, El Mundo es va queixar en un editorial del 27 de setembre: “Seria difícil d'entendre que els 30 detinguts dimecres pels disturbis al Congrés fossin processats per un delicte contra la nació, i que a Mas no li passés res si convoqués una consulta per treure Catalunya de l'Estat espanyol.”
Ja quan es van redactar les Bases de Manresa, els militars les van rebre molt malament. L'autonomia els recordava massa Cuba. A la Correspondència Militar del 1899 llegim: “Urgeix exercir a Catalunya una activa vigilància, per descobrir i apoderar-se de tots aquells que sustentin les idees del separatisme per fer-los desaparèixer per temps il·limitat.” Com a mínim eren clars.
Quina diferència hi ha entre això i l'article de Pedro J. Ramírez a El Mundo del 16 de setembre en què demanava un augment del pressupost de Defensa “per defensar els drets civils, no a Kosova ni a l'Afganistan, sinó una mica més a prop”?
Hi ha arguments que mai passen de moda. En una de les tres portades que l'ABC va escriure amb un mateix títol –“España, España”– s'afirma: “Les forces armades, amb el seu capità general al davant, tenen el mandat constitucional de vetllar i garantir la unitat d'Espanya” (27 de setembre del 1994).
De l'exèrcit es tracta. El 28 de setembre, Alejo Vidal-Quadras va recomanar que s'enviés un general de brigada a fer-se càrrec dels Mossos d'Esquadra. El 9 d'octubre, el ministre de Defensa, Pedro Morenes, va afirmar: “L'exèrcit sap on és, què fa i a qui serveix.” I l'endemà, una articulista d'El Mundo, Elisa de la Nuez, va dir que si es convoca el referèndum “caldrà usar la força legítima” per impedir-lo.