Política

LES FRASES JOAN LAPORTA

PRESIDENT DE DEMOCRÀCIA CATALANA

“El meu projecte polític no ha fracassat, està triomfant”

“S'ha iniciat el camí cap a la independència. Algú creia que tenia un projecte personal i ara, com que no em presento, es demostra que era fals”

Salt a la política
Joan Laporta va deixar la presidència del Barça el 2010 després de set anys i va fer el salt a la política al costat d'Uriel Bertran i Alfons López Tena. Tots tres van crear Solidaritat Catalana per la Independència i van aconseguir uns 100.000 vots i quatre diputats. Mesos després, però, Laporta es va separar del grup parlamentari, perquè volia promoure una coalició amb ERC per a les municipals. Al final es va presentar amb Jordi Portabella a l'Ajuntament de Barcelona i també va ser escollit regidor
La unitat del catalanisme polític només la fan CiU i Esquerra, la resta
és irrellevant
No s'ha fet la gran coalició pels personalismes
i la dinàmica dels partits
A un Parlament d'un
estat independent, segur
que m'agradaria tornar-hi

Després d'haver estat un dels principals focus mediàtics en les últimes eleccions del 2010, l'expresident del Barça Joan Laporta ha decidit no tornar-se a presentar. En aquesta entrevista fa balanç dels dos anys que ha estat a la seu del legislatiu i també parla de present i futur.

Està decebut de no continuar?
No. Estic molt il·lusionat perquè anem cap a la independència i me'n sento partícip. Però qui ha estat determinant en aquest camí ha estat el poble de Catalunya com es va demostrar amb la manifestació.
Però fa dos anys va crear un nou partit polític, una nova coalició, i ara no es presentarà. És un pas efímer pel Parlament.
Mai m'he sentit un polític. Vaig fer el pas a la política per vocació de servei al país i per poder explicar a la gent que vaig treballar perquè Catalunya fos un estat de la comunitat internacional. Sempre he estat una persona d'acció i no volia quedar-me només en les reflexions. Les eleccions són plebiscitàries i hem d'enviar un missatge a la ciutadania perquè votin els partits independentistes. I aquest vot no s'ha d'atomitzar. Per això no ens presentem.
Hi ha qui assegura que aquest pas enrere que ha fet és un fracàs del seu projecte polític. Què els diria?
No. Sempre estem amb el mateix. El meu projecte polític està triomfant, perquè s'ha iniciat el procés cap a la independència. Potser algú pensava que tenia un projecte personal i ara, com que no em presento, es demostra que això era fals. És un projecte col·lectiu, en què he fet servir les meves capacitats perquè aquest camí arrenqués i la veritat és que hem tingut èxit. Que hi hagi miserables que s'inventin aquestes històries vol dir que, en el fons, estan rabiosos perquè el procés ha començat.
Vostè ha defensat una gran coalició de CiU i ERC per al 25-N. Per què no ha fructificat?
Les dinàmiques de partits i els personalismes han evitat que es prengués aquesta decisió històrica. Hauria estat un missatge molt important al món i, a més, amb aquesta coalició hauríem pogut afrontar amb més garanties aquest procés i evitar tots els paranys i les trampes que ens intentaran posar.
Però Democràcia també va seure en una taula amb ERC, Solidaritat i Reagrupament per buscar la unitat sobiranista.
Això és irrellevant, perquè aquesta coalició mai podria haver fet la independència. Nosaltres hi vam anar per responsabilitat política, però els vam deixar clar que la unitat també havia d'incloure CiU. ERC potser va donar massa volada a aquella trobada. La unitat del catalanisme polític la fan CiU
i ERC, la resta és irrellevant a efectes independentistes. Ens hem d'unir de veritat. No hem de pensar que la unió la fem només els que ens manifestem el cap de setmana. Això és molt important, com demostra l'Assemblea, però la unitat és diferent. Una altra cosa és si només volem fer política partidista. Ara és el moment que Artur Mas i Oriol Junqueras liderin aquesta situació.
Algunes travesses el col·lo-caven a CiU.
[Riu] Doncs ja ho veus. Sempre he dit que em sento còmode al meu partit, tot i que és cert que en la meva acció parlamentària he donat suport majoritàriament a CiU per convicció i coherència, perquè la nostra estratègia era la unió del catalanisme. Però també ho he fet amb algunes mocions d'ERC [...]. En general em sento satisfet d'haver intentat sumar i construir, perquè històricament aquestes divisions ens han perjudicat.
Vostè ja va viure de primera mà una d'aquestes divisions amb Solidaritat. Creu que això va decebre els electors
que l'havien votat?
Inicialment jo vaig promoure una coalició en què van ser convidats CiU i ERC, i al final vam ser nou formacions. Vam tenir un resultat de quatre diputats i vaig comprovar que els meus companys tenien la voluntat d'ocupar el lloc que tenien altres partits. En aquest temps m'he adonat que en la política hi ha molts vicis adquirits i que els arbres no ens deixen veure el bosc. Hem de treballar tots per la independència i no retroalimentar-nos amb petites misèries i personalismes. I quan vaig veure que els meus companys volien actuar amb una dinàmica partidista en lloc d'intentar sumar amb els partits majoritaris, vaig fer un pas cap al costat i vaig intentar buscar la unitat des del meu escó. I la gent m'ho ha reconegut. Jo vull construir i no destruir.
Com contribuirà Joan Laporta a aquest fervor independentista des de fora del Parlament?
Com he fet sempre. En l'àmbit privat, professional i ara en
el municipal des de l'Ajuntament de Barcelona, que ha de ser una capital d'estat. I Democràcia Catalana treballarà per estendre la causa catalana al món, perquè tenim molts arguments perquè acceptin una Catalunya independent.
Veu una majoria absoluta de CiU en les eleccions?
Veia una majoria absoluta imparable amb una coalició CiU i ERC. Ara les enquestes indiquen que la majoria ja no està tan clara i aquests processos necessiten grans majories. Passades les eleccions, sigui el resultat que sigui, CiU i ERC s'haurien d'unir. Tant de bo també s'hi sumin ICV i la part catalanista del PSC, que es desmarca d'aquest federalisme utòpic i gairebé inexistent que n'hi ha que encara invoquen després de trenta-cinc anys.
Què canviaria de la seva etapa al Parlament?
[S'ho pensa] Segurament serien detalls, perquè en el conjunt la nostra actuació ha estat coherent per treballar per la independència. Si hagués pensat en mi, per exemple, no hauria votat a favor del pressupost.
Tanca la porta a tornar ser
diputat?
L'experiència m'ha portat a no tancar mai cap porta. Per exemple, pensava que l'època al Barça ja havia passat i ara em plantejo tornar-hi [...]. Reconec que a un Parlament independent, segur que m'agradaria tornar-hi.
Quin paper ha de jugar el Barça en aquest escenari?
Com tots els catalans i les
institucions. Ha d'ajudar
en el que calgui.
I ho està fent?
L'acte amb la senyera al Camp Nou es va fer bé. El que no es fa bé és quan el president mostra tots els seus complexos a l'hora d'expressar-se amb normalitat com un català que defensa la llibertat del seu país. Està carregat de complexos.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.