“Ni m'he plantejat llançar la tovallola ni ho faré”

Estic bé. Amb la situació que ja es coneix, tant econòmica i política, cal intentar tirar endavant tot el que es pugui.

La més important és la possible pèrdua de la subvenció i l'aturada de les obres. Amb el tema de la piscina estem fent un esforç i estem mantenint contactes amb l'empresa constructora perquè no aturi l'obra. No l'ha aturada de moment i estem a tres setmanes vista de l'acabament. També estem parlant amb la secretaria general de l'Esport, perquè puguem fer una recepció ja i puguem salvar la subvenció. De moment, però, encara no ens n'han dit res.

El que s'està treballant en aquests moments és que es pugui fer un final d'obra. I la recepció es podria fer de forma molt propera. Ho estan estudiant, però des de la secretaria general de l'Esport, l'Ivan [Tibau] em va dir que ell no pot garantir res, perquè ha de complir els terminis. Em preocupa molt perquè són moltíssims diners en un moment en què no n'hi ha.

Aquest és un tema que tinc en mans dels meus advocats. Serveis Estació va fer unes al·legacions a l'Ajuntament que es van desestimar i ara els advocats estan valorant la possibilitat d'anar directament al contenciós sense passar pel recurs.

Sí, perquè al final ja tens problemes en el dia a dia polític i econòmic per haver de desviar l'atenció a aquests temes, que és el que volen. Al final és anar llançant porqueria que alguna cosa queda. Hem vist a El Punt Avui que ha sortit la sentència del senyor Valls, a qui va acusar de xoriço i a qui va llançar injúries i mentides i després resulta que un jutjat dóna la raó al senyor Valls. Potser haurem de demanar la sentència i estudiar-la a fons a veure què passa amb aquest tema. Si el senyor Fuertes juga a injuriar i a dir mentides perquè com que el jutjat ja ho resoldrà d'aquí a quatre anys, de moment ja li va bé, això no és correcte.

Es va intentar per activa i per passiva que el senyor Castiella traspassés els puntets, els punts d'informació juvenil, als monitors que hi feien el servei. No hi havia manera que es pogués aconseguir el traspàs i nosaltres hi insistíem. Al final, quan ja van sortir més acusacions vaig dir: “de forma unilateral rescindim el contracte i si ens quedem sense el servei, ens quedem sense el servei i ja buscarem la solució”. Ara no tenim aquest servei. A les famílies les vam escoltar i vam fer el que estava a les nostres mans. Al final depenia d'una jutgessa.

Jo penso que no. És buscar excuses allà on no n'hi ha. No es mereix que li demanin la dimissió. Quan li vaig demanar que es posés en contacte amb el departament per fer el canvi d'escola de nens (el departament no ens ho deixa fer mai), en aquest cas l'Ignasi [Riera] va insistir-hi molt i ho va aconseguir.

No. No ho he fet mai i no ho faré mai. Mai he deixat la feina quan hi ha dificultats. Al final, la responsabilitat és treballar i quan les coses són difícils és quan més ho has de fer, més has de donar la cara i més responsabilitat has de tenir. Mentre la salut m'ho permeti, seguirem endavant i continuarem treballant per Lloret. Perquè, al final, no estic aquí per qüestions econòmiques o d'ego personal, sinó per estima a Lloret.

Si al final no s'aproven els pressupostos, una de les solucions és demanar una qüestió de confiança. Ells tenen trenta dies per presentar-me una moció de censura amb una proposta d'alcalde i si no, queden aprovats de forma automàtica els pressupostos. Si no s'aproven, alguna cosa haurem de fer.