El govern denuncia la “baixa qualitat” de l'autonomia

Les invasions de competències de l'Estat són constants, s'estenen a gairebé totes les àrees en què Catalunya té potestat legislativa, rebaixen la qualitat de l'autonomia i “qui en paga els plats trencats són la ciutadania i els empresaris”. Aquestes són algunes de les conclusions que extreu la Generalitat d'un informe de l'Institut d'Estudis Autonòmics sobre duplicitats administratives entre la Generalitat i l'Estat. Els d'Artur Mas es van carregar així de les enèsimes raons per justificar la necessitat d'un estat propi.

El portaveu del govern, Francesc Homs, va denunciar que les trepitjades competencials de l'Estat deixen a Catalunya “una autonomia de baixa qualitat”. La duplicitat normativa i executiva “absurda” que, al seu criteri, es produeix entre les dues administracions no només genera deficiències al model autonòmic, sinó que perjudica l'activitat econòmica i crea inseguretat jurídica. Per exemple, en l'àmbit del comerç, les normatives catalana i espanyola difereixen en el nombre de metres quadrats que ha de tenir un establiment per obrir a tota hora. A quina s'ha d'obeir, doncs? Homs té clar que els principals perjudicats són els ciutadans i els empresaris.

Les duplicitats també generen despeses addicionals difícils de justificar sota els mandats europeus d'austeritat i les retallades dels governs espanyol i català sobre els serveis públics. Així, tot i que la Generalitat té la competència exclusiva de turisme i la Constitució no atribueix a la Moncloa cap potestat reguladora, l'Estat manté 5.084 treballadors ocupats en aquesta matèria i un pressupost de més de 991 milions, segons va criticar Homs.

El govern sosté que les invasions competencials s'han produït tant per part del governs del PSOE com del PP. “No és ben bé un tema de colors polítics”, va precisar Homs, tot i que va admetre que l'escalada s'ha anat “incrementant, i de quina manera”. Tal com assenyala l'Institut d'Estudis Autonòmics, la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut va donar “carta de naturalesa” a aquesta pràctica habitual. Sense el blindatge competencial que perseguia la reforma estatutària, la Generalitat ha quedat desprotegida. En últim terme, tan sols pot recórrer al tribunal que va laminar l'Estatut i amb desigualtat de condicions respecte del govern espanyol, que pot demanar la suspensió de les normes catalanes sospitoses de vulnerar les seves potestats. “O ho deixen de fer, o liquiden el sistema autonòmic”, va sentenciar Homs. Els dos governs mantenen diversos conflictes oberts. Entre d'altres, hi ha les invasions de les retallades en salut i educació dictades des de Madrid.