Rajoy, intimidat per Mas
El president espanyol acusa el català de plantejar-li un ultimàtum amb el pacte fiscal i així poder orquestrar una topada fictícia
A preguntes de CiU evita valorar l'acord escocès i diu que ell no pot negociar un referèndum
Víctima o botxí? Mariano Rajoy va suggerir ahir que Artur Mas mai no ha tingut voluntat d'acord i que la pugna que manté amb el govern de l'Estat és artificiós i imposada. “El president de la Generalitat va venir al meu despatx a dir-me que volia el concert econòmic i que si no ho acceptava m'hauria d'atenir a les conseqüències”. Rajoy insinuava, doncs, que Mas va presentar-se a la reunió que van mantenir al setembre a La Moncloa amb una actitud desafiant i intimidadora. I, sobretot, amb nul esperit de diàleg.
El líder del PP es va veure obligat a respondre sobre la pulsió sobiranista catalana arran d'una pregunta de la senadora de CiU Montserrat Candini, la qual va contraposar la “miopia” i l'estratègia “de la por” del govern de Rajoy enfront l'actitud “democràtica” del britànic David Cameron en negociar un referèndum amb Escòcia. El president espanyol es va espolsar la valoració que li exigia la dirigent catalana sobre l'acord al Regne Unit i va subratllar que no li correspon posar el nas en assumptes d'altres països. I, en canvi, va aprofitar l'al·legat de la senadora per criticar que Mas se li presenti amb ultimàtums per justificar un avançament electoral –que interpretava com un acte irresponsable; una fugida endavant per no afrontar la crisi– i, alhora, que vagi anunciant que pretén saltar-se la llei de l'Estat espanyol per consultar els ciutadans catalans.
Això sí, segons el popular, “a mi ningú no m'ha demanat un referèndum”. Però si Mas tingués la intenció de plantejar-li ja l'avisava que, com en el cas del pacte fiscal, trucarà a la porta equivocada. “Jo no el puc autoritzar. No és competència del president”. El recorregut implica una reforma constitucional, dissoldre les Corts espanyoles i consultar la ciutadania sobre el canvi. Un impossible, doncs. “Estic obligat a complir la llei, no em demani que me la salti”, sentenciava.
Més tard, davant el portaveu de l'Entesa, José Montilla, el qual va demanar al president espanyol que aparqui l'immobilisme i es mostri més flexible per rebaixar la tensió amb Catalunya, Rajoy va dir-li que, davant la posició de Mas de l'estil “ho agafés o ho deixés”, “vostè què faria?”. Ell confessava que ho havia intentat; que li va oferir diàleg, però perquè l'acord fructifiqui les dues parts “ho han de voler”. “Parlar i escoltar és el que correspon a persones civilitzades en un sistema democràtic” i és el que Rajoy suggereix que Mas no vol.
També ahir al Senat el ministre José Ignacio Wert va continuar desgranar la seva tesi de “l'espanyolització” dels estudiants, i fins i tot va exhibir una enquesta en la qual afirma que un 72% de catalans estan a favor que a l'escola es fomenti per igual “l'orgull de ser català i espanyol”, concloïa.
LES FRASES DE RAJOY
Montoro i les “banderes” de CiU
El ministre d'Hisenda és especialista a buscar les pessigolles al seu contrincant, i ahir no va decebre. Durant la presentació al Congrés dels comptes de l'Estat pel 2013, Cristóbal Montoro s'ho va fer venir bé per denunciar que, mentre ell busca la manera de sortir de la crisi, altres “s'emboliquen en banderes” perquè són incapaços de gestionar-la. Més tard, en el seu cara a cara amb Josep Antoni Duran i Lleida, el català li replicava que si el pressupost que presenta complís amb Catalunya, no caldria aixecar cap bandera. “Però la gent està fins al capdamunt del maltractament” permanent de l'Estat, argumentava el portaveu de CiU, que ahir va reaparèixer a l'hemicicle després d'una intervenció quirúrgica. Duran, doncs, va criticar amb duresa uns comptes que veu “caducs, recentralitzadors i que passen de llarg de Catalunya”. “No és l'escola la que crea independentistes”, sinó l'actitud de l'executiu espanyol, etzibava Duran a un Montoro que insistia a subratllar que si la Generalitat no està en fallida és gràcies al PP. Duran no només va rebatre aquests arguments, sinó que li va retreure “l'error històric” de no haver volgut negociar el pacte fiscal.
