Rubalcaba i Navarro forcen l'exhibició d'unitat pel 25-M
L'endemà del cop de porta del PSOE al dret a decidir, els dos dirigents insisteixen que les relacions no trontollen
Procuren minimitzar el desacord i recorden que volen una Catalunya dins d'Espanya
Tot bé, si no es furga en excés. El secretari general del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, i el candidat del PSC, Pere Navarro, van exhibir ahir a Madrid una unitat que l'obliga a aparcar les discrepàncies en qüestions tan sensibles com el dret a decidir fins al 25-N. Un dia després que Rubalcaba fes valer davant el nucli dur del PSOE el seu rebuig a la proposta de referèndum dels catalans, el líder estatal es va convertir en el “teloner” d'una conferència a Madrid, organitzada per Nueva Economía Fórum, i que tenia com a protagonista el candidat del PSC a la Generalitat. Els dos es van conjurar per minimitzar les diferències i per amplificar el que els uneix.
Però una cosa és que Rubalcaba afirmés estar disposat a continuar parlant de com articular la via federal amb el PSC o que el líder català insistís que continuaran esforçant-se per convèncer el PSOE de la necessitat de revisar a fons la Constitució –“perquè és un text que en part està esgotat”– i l'altra és el que opinen alguns dirigents estatals, que volen que Rubalcaba no li'n deixi passar cap més al PSC. Pocs gosen dir-ho en públic, però cada cop hi ha més veus que apunten que després del 25-N els dos partits s'han d'asseure, no pas per revisar el protocol sinó per escenificar la ruptura, perquè “el pols del PSC ja és insostenible”, admeten. De fet, ahir l'extremeny Guillermo Fernández Vara no descartava el divorci. Però els dos protagonistes continuaven negant-ho. Tenint en compte els precedents immediats en les relacions entre el PSOE i el PSC, la sintonia entre els líders actuals és innegable. Fins al punt que diumenge, abans de la tensa executiva del PSOE i de la conferència de Navarro, les dues direccions es van reunir a Ferraz per pactar com gestionar la divergència per no fer-se mal.
El català, en tot cas, va aprofitar el fòrum madrileny per proclamar la necessitat de revisar la Constitució per encabir-hi el veritable model federal i el dret que el poble es pronuncii sobre el seu futur amb el benentès que Navarro va deixar clar que si arriba el moment, el PSC s'oposarà a la independència. En un altre moment es va mostrar molt dur amb Artur Mas i Mariano Rajoy, dels quals va lamentar el bel·licisme de les seves manifestacions, la forta divisió social que provoquen i, sobretot, destacava la “vergonya” que li produeix l'actitud “fatxenda” d'un i altre. Per Navarro, doncs, el projecte de Mas és frívol i irresponsable.
I Chacón continua sense dir ni ase ni bèstia
M. Oliva
I mentre Rubalcaba i Navarro emulaven els amors i desamors del duet Pimpinela –si bé en el seu cas perd tota la gràcia saber des del primer moment que no són amants; que són “germans”– Carme Chacón continua jugant al cuit i amagat amb la premsa per no haver de dir al costat de qui està.
Opinió ‘reservada'
“Ja tindrem temps de parlar-ne, avui els protagonistes són els secretaris generals”, assegurava Chacón, envoltada d'un núvol de fotògrafs a la sortida de la conferència. “Però vostè té opinió sobre el dret a decidir?”, se li interrogava. “Sí”, responia. El debat català la col·loca entre l'espasa i la paret; l'arracona. Si diu en públic el que alguns asseguren que confessa en privat sobre el dret a decidir farà un lleig al PSC. Però si vol continuar aspirant a convertir-se en cap de cartell del PSOE a les estatals, hauria de dir aviat que compateix el rebuig dels socialistes més influents al programa del PSC. Avui, en tot cas, Chacón té una entrevista en una televisió; i ja es veurà si està disposada a mullar-se o anirà marejant la perdiu. I mentre es manté l'enigma, Rubalcaba es frega les mans perquè, de moment, ha pogut frenar la seva rival.