“Als catalans ens convé Obama”
Alguns veuen els demòcrates més oberts a un procés sobiranista a Catalunya
El president reprèn la campanya després del ‘Sandy'
L'Alena Gros fa tres anys que treballa al National Cancer Institute de Washington, on fa recerca per millorar una teràpia de transferència de limfòcits T amb pacients amb melanoma. La intenció de l'Alena i el seu marit era quedar-se als Estats Units tan sols dos anys, però la duresa de la crisi a l'Estat espanyol, l'alt índex d'atur i les fortes retallades, els han retingut a la capital nord-americana més del que haurien desitjat.
L'Alena és de Barcelona, tot i que va néixer als EUA de manera circumstancial. Manté la doble nacionalitat i, per tant, té dret a vot en les eleccions presidencials, però ha decidit que no votarà. “El pes dels vots a DC [districte capital] és molt baix (3 de 538) i és un districte declaradament demòcrata”, afirma.
Malgrat tot, ha seguit la campanya electoral. “És una mica inevitable, ja que els mitjans en van plens. He vist tots els debats, però els he trobat força avorrits, amb dos candidats bastant repetitius i escombrant cap a casa”, explica l'Alena, que assegura, amb tot, que l'aspirant republicà, Mitt Romney, li genera especial desconfiança. “S'ha venut com el candidat perfecte, capaç d'arreglar tots els problemes econòmics, però dóna falses esperances. Crec que Obama és més raonable i sincer”, conclou. El poc pes de Washington DC contrasta amb la importància que els dos candidats han conferit a Ohio, convertit en l'estat clau que pot acabar decidint el sentit de les eleccions. N'és conscient el David Salom, un científic provinent de Carcaixent que treballa en una companyia biotecnològica al campus de la Universitat Case Western Reserve de Cleveland. “La quantitat d'anuncis a la televisió i la propaganda que rebo per correu són exasperants. He arribat a rebre un vídeo amb un documental contrari a Obama”, comenta el David. “Els candidats vénen a Ohio cada pocs dies. Bill Clinton ha fet de teloner de Bruce Springsteen, prop de Cleveland, i els republicans han intentat dificultar el vot per avançat, redistribuint els districtes al seu favor”, hi afegeix.
Sensació de ‘déjà vu'
El Toni Dorca viu a la capital de Minnesota, Saint Paul, des del 1994, tot i que va arribar als EUA el 1989 per fer un doctorat a la Universitat de Califòrnia. És catedràtic de literatura al departament d'estudis hispànics del Macalester College i espera i desitja que Obama guanyi les eleccions. Segueix la campanya, però ho fa, afirma, amb certa sensació de déjà vu. “Sempre és el mateix espectacle mediàtic. Tot està científicament programat i això treu molta espontaneïtat al debat polític”, assegura el Toni. “No es parla amb profunditat de cap qüestió, però això és habitual: cal arribar al votant per la via emocional, no intel·lectual”, conclou.
El David Boronat és el responsable de Multiplica, una consultoria d'internet. Actualment viu a Nova York, tot i que prèviament ha viscut a Miami i a San Francisco, fet que, afirma, li ha permès conèixer les diferents realitats dels EUA. “Crec que guanyarà el president, tot i que hi pot haver sorpresa al final”, explica el David. “Segueixo creient en Obama i, a més, crec que ens convé als catalans. És més probable que els demòcrates tinguin certa complicitat amb el procés que obrirem aquesta propera legislatura per decidir el nostre futur. El PP trobarà més connivències amb els republicans per posar-nos pals a les rodes”, conclou.
“Votaré per Obama”, explica el Jordi Aladro, catedràtic de literatura comparada a la Universitat de Califòrnia. El Jordi fa vint anys que viu a Califòrnia i en fa uns set que té la nacionalitat nord-americana. Considera Romney un polític bastant contradictori, però és conscient que bona part de la població ha quedat decebuda amb Obama.
“Fa quatre anys, els meus alumnes van arribar a noliejar autobusos per veure Obama arribar a Washington. Als joves els preocupa la política exterior i qüestions com ara Guantánamo o el conflicte araboisraelià s'han tocat molt poc”, explica el Jordi. “Quan són reelegits és quan els presidents prenen les grans decisions. Si torna a la Casa Blanca, Obama complirà moltes de les promeses que va fer”, assegura.
Després de quatre dies al marge de la campanya pel pas de l'huracà Sandy, el president va recuperar ahir la retòrica electoral amb actes a Colorado, Nevada i Wisconsin.
Només queden quatre dies abans dels comicis del 6 de novembre, però la majoria de catalans que viuen als EUA ja tenen clara la seva aposta.
LES XIFRES
L'alcalde de Nova York, el republicà Bloomberg, votarà per a Obama
dani triadóL'alcalde de Nova York, el republicà Michael Bloomberg, va anunciar ahir que votarà pel president Barack Obama, en detriment del seu company de partit, Mitt Romney. Bloomberg considera que la devastació provocada per l'huracà Sandy ha fet més necessari que mai el debat sobre el canvi climàtic i recorda les iniciatives d'Obama a favor del medi ambient, com ara la reducció del consum de carbó o l'augment dels estàndards d'eficiència de combustible en cotxes i camions. Segons l'alcalde, Romney també té un historial en la lluita contra el canvi climàtic, però en l'actualitat l'ha abandonat completament. “Si la versió de Romney del 1994 o el 2003 es presentés, potser sí que votaria per ell”, conclou. El suport de Bloomnerg a Obama es produeix enmig de les tasques de reparació i reconstrucció d'una ciutat que brega per tornar a la normalitat. Només a Nova York ja són 37, almenys, les persones que han perdut la vida, xifra que eleva a 88 el nombre total de morts als Estats Units. Ahir, l'autoritat del transport metropolità de Nova York va tornar a posar en funcionament poc més de la meitat de les 23 línies de metro. Els parcs tornaran a obrir demà i les escoles ho faran dilluns.
A Nova Jersey, l'estat més castigat pel Sandy, els guardacostes de la localitat de Sewaren van confirmar que l'huracà va danyar els tancs de la refineria Motiva, fet que va provocar el vessament de més de 1.000 litres de gasoil. Els guardacostes, juntament amb un centenar de treballadors, col·laboraven en les tasques de neteja, per evitar que l'incident danyés en excés el litoral. Almenys vuit persones han mort en aquest estat, on ciutats com ara Hoboken han quedat inundades i prop de 6.000 persones continuen en refugis. Més de dos milions de ciutadans continuaven ahir sense llum, en un territori de 8,8 milions de persones. Podrien caldre més de deu dies per restablir la llum a les àrees afectades.