Estat: en construcció
CiU planteja l'obtenció de plena sobirania en tots els àmbits de l'autogovern en el programa electoral en el qual assenta les bases per a un hipotètic estat dins de la Unió Europea
Les “estructures d'estat” inclouen des de la vertebració d'una hisenda catalana fins a la gestió de les pensions i les cotitzacions dels catalans
Mas vol la titularitatcatalana dels aeroports, ports i xarxes ferroviària i viària d'interès general
L'assumpció de l'estat propi com a objectiu electoral de CiU ha estat el moll de l'os de la negociació entre Artur Mas i Josep Antoni Duran i Lleida per segellar la unitat de la federació amb vista al 25-N. Tot plegat, passant per la convocatòria d'una consulta que avali el procés. Però mentre Mas i els dirigents de CDC remarquen el marc europeu d'un hipotètic estat català, el líder d'Unió ha insistit durant els darrers dies que “estat propi” té “moltes accepcions”, fins al punt que Baviera també és “estat” i és “lliure”. Duran ha remarcat les dificultats del manteniment de Catalunya a la UE i ha insistit en la seva aposta per una Espanya confederal. Mas s'ha remès públicament al programa electoral de CiU per contrarestar les declaracions, sovintejades, del cap de files al Congrés. La lletra del “contracte” electoral de la federació declara la voluntat de CiU de “construir una majoria social àmplia perquè Catalunya pugui tenir un estat propi dins d'Europa”. En paral·lel a la convocatòria d'una consulta “d'acord amb la legalitat que s'esdevingui”, el full de ruta de la federació advoca per la construcció política de l'estat.
De la hisenda a la llei electoral
Com es vesteix de cap a peus un estat? No és que la Catalunya autonòmica vagi despullada: després de 30 anys de desenvolupament estatutari i de cessions de competències té algunes peces bàsiques, com els Mossos d'Esquadra, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals i un model sanitari particular, per exemple. Però per engalanar-se a l'alçada dels estats europeus li'n falten moltes. CiU n'ha detallat un centenar en el programa electoral.
La prioritària, perquè al capdavall sustenta el manteniment de totes les altres, és la hisenda pròpia. Artur Mas defensa una reforma de l'Agència Tributària, que ara tan sols gestiona una part dels impostos totalment cedits a Catalunya, perquè pugui recaptar tots els tributs dels catalans. Després del cop de porta del president espanyol, Mariano Rajoy, al pacte fiscal, CiU advoca per la construcció unilateral de la hisenda catalana. El govern hi va posar fil a l'agulla amb la signatura d'un conveni de col·laboració entre l'agència catalana i les quatre diputacions. Però amb la negativa estatal a reformar el sistema de finançament català en la línia del concert, la creació de la hisenda pròpia és tècnicament complicada.
Sí que pot dependre exclusivament de Catalunya, en canvi, l'aprovació d'una la llei electoral singular. Aquesta és la gran assignatura pendent dels partits catalans des de la transició. Les forces catalanes no han estat capaces d'acordar un sistema electoral propi per les diferències que mantenen entre la proporcionalitat i la representació territorial. CiU planteja que la norma “garanteixi la pluralitat de tot el territori” i reforci la participació amb mètodes de “representació proporcional personalitzada”, amb un diputat per comarca com a mínim.
Presencia internacional
CiU advoca perquè la Generalitat assumeixi plenes competències en l'autogovern, des de l'expedició del DNI fins a la gestió de les aigües interiors del país. D'aquesta manera, el centenar d'estructures d'estat que planteja bastir inclouen la gestió de les pensions i les cotitzacions dels catalans, ara en mans de la Seguretat Social. També defensa la necessitat d'assumir totes les competències dels cossos i forces de seguretat de l'estat, el control de la política energètica, i la titularitat catalana de totes les infraestructures d'interès general. És a dir, dels ports, aeroports i de la xarxa viària i ferroviària. És igualment una estructura d'estat, segons CiU, la llei catalana de consultes, que ha decaigut aquesta legislatura i que es tornarà a tramitar al Parlament.