L'esquerra que vol sumar
Polítics i pensadors de l'esquerra sobiranista aposten per un front comú després del 25-N que sigui alternativa a CiU en la construcció del nou estat
Adverteixen que en cas contrari es pot caure en la “marginalitat” política
“El que passi dependrà dels resultats del 25-N.” Caldrà esperar, doncs, l'endemà de les eleccions catalanes per constatar si la “necessitat” de construir un front de l'esquerra sobiranista serà una realitat en un futur no gaire llunya, tal com apuntaven els protagonistes del debat polític –“no electoral”, assenyalen– que es va celebrar ahir al Col·legi de Periodistes.
Exdirigents polítics com Josep Lluís Carod-Rovira i Ernest Maragall, l'eurodiputat d'ICV-EUiA, Raül Romeva, i el filòsof Josep Ramoneda van destacar la manca d'alternativa que actualment existeix en l'escenari polític català per fer front a l'hegemonia de CiU quan , a més a més, tot indica que s'està a les portes d'un “procés constituent” –destacava Maragall– que podria dotar Catalunya d'un estat propi. “Fins ara la tendència era pensar que tota refundació s'hauria de fer des del PSC, però a partir del 25-N no es farà des d'aquest partit, sinó amb ell, perquè serà marginal”, asseverava Ramoneda.
Però que ha passat per arribar fins a aquesta “invisibilitat” de l'esquerra a Catalunya? Aquesta ideologia “encara pateix incomoditats respecte de conceptes com la família, la seguretat, el govern, l'empresa, la religió i també el país”, explicava Carod-Rovira. Però, a més a més, segons el republicà, “la dreta, tot i que no ha sabut resoldre els problemes econòmics” per als quals semblava que havia estat cridada, sí que ha aconseguit, en canvi, “gestionar molt bé els sentiments”. I el catalanisme és un d'aquests. Segons Ramoneda, si bé “hi ha un problema de redefinició” de l'esquerra en l'àmbit internacional, en clau local, amb referència al PSC, “se'ns fa conservadora i més preocupada a defensar l'status quo”, va considerar l'escriptor, després de posar com a exemple el lema de precampanya d'aquest partit, l'alternativa sensata , que l'allunya de l'esperit “reformista” propi de l'esquerra.
Sense presència del PSC
A l'acte no hi va haver cap dirigent del PSC, absència que va destacar l'exconseller Maragall, mentre que a les primeres files de l'auditori atenien al debat el cap de la coalició ecosocialista, Joan Herrera, acompanyat de Jaume Bosch. Per part d'ERC, hi va assistir la secretària general, Marta Rovira, l'exconseller Antoni Soy i el president del grup municipal de Barcelona, Jordi Portabella. A la formació republicana es va adreçar Carod-Rovira. “Cal una esquerra nacional forta amb cultura de govern que no vulgui ser la veu de la consciència de ningú ni tampoc ser llebre de ningú”, va etzibar. “Ja no són tan d'esquerres”, reblava Ramoneda després d'agrair a Carod-Rovira que durant la seva etapa de dirigent hagués ancorat ERC a l'esquerra.
Europa en el debat
“Estem condemnats a entendre'ns per avançar cap a un estat europeu”, assenyalava Romeva, que va voler deixar clar que “es pot ser independentista sense ser nacionalista”. “La independència no és una ideologia, és un objectiu”, remarcava Carod en defensa del concepte esquerra nacional. L'ecosocialista, en condició d'eurodiputat, va centrar el debat en la necessitat de crear una nova Europa –“deconstrucció”, ho anomena– però per fer-ho cal “intervenir en les institucions europees”. Catalunya “està condicionada al que digui l'Estat” i “jo no me'n fio que els interessos socials i mediambientals catalans estiguin ben defensats a Europa”, reblava Romeva.
L'acte es va cloure després de dues hores de debat i amb una nova cita a l'agenda: passat el 25-N.
