Mas s'encomana a Europa
“Esperem que Europa no ens falli”, proclama el president a Brussel·les
No descarta unes eleccions referendàries si fer la consulta esdevé impossible
El candidat de CiU rebrà avui suport de progressistes
i catalanistes
A poques hores perquè comenci la campanya electoral, Artur Mas va encomanar-se ahir a Europa en el procés cap a l'estat propi obert a Catalunya. Conscient de les enormes traves que hi posarà un govern espanyol en contra, la crida que feia el president de la Generalitat i candidat de CiU és que la Unió Europea sigui sensible amb el nou rumb català. “Som una nació que se sent, i que ho vol continuar sent, europea per història, tradició i vocació. Una nació que espera que Europa no li falli”, demanava Artur Mas. La petició de complicitat ressonava a Brussel·les, on va fer un viatge llampec convidat pel fòrum Friends of Europe per fer-hi una conferència amb el significatiu títol Destinació Europa: el futur de Catalunya a la Unió Europea.
La xerrada és simbòlica en un moment en què el debat sobre si un futur estat català es mantindria automàticament dins la UE és a l'ordre del dia, agitat pel PP, el PSC i Cs, que el situen a fora. I amb confusió de pronunciaments dels vicepresidents de la Comissió Europea –Viviane Reding i Joaquín Almunia–,que, després de sostenir que no seria expulsada, i de fortes pressions espanyoles, han rectificat. L'última versió és que es tracta d'un afer intern espanyol i que la Comissió Europea només s'hi pronunciarà quan hi hagi un escenari concret o li ho demani l'executiu estatal.
Fil directe
Mas va explicar-se ahir davant gairebé 200 persones –moltes de les quals eren periodistes–. Els va desgranar el full de ruta perquè Catalunya celebri una consulta sobre el seu futur amb un pla “escrupolosament democràtic, rotundament pacífic, clarament transparent i àmpliament majoritari”. Però el principal missatge era que “el procés català té vocació de permanència en el marc de la Unió Europea“. “No tindria cap sentit que una nació que en forma part i que en vol continuar formant part no pogués seguir-ne sent”, alertava el president, deixant clar en tot moment l'arrelament de Catalunya al vell continent. “No demanem que ens tregui les castanyes del foc però sí que promogui els valors democràtics bàsics de la Unió”, era la reclamació. I anava acompanyada d'un desig d'evolució federal per a la UE perquè esdevingui “una unió d'estats d'Europa” on encaixi una Catalunya independent, després que no ho hagi pogut fer en l'Estat espanyol. Preguntat sobre quins són els aliats amb què compta a la UE, Mas va ser claríssim: “Amb els amics de la democràcia.”
El pla B
Malgrat que l'estratègia és clara, Mas va reconèixer que l'haurà de replantejar si l'Estat espanyol bloqueja el procés i és “absolutament impossible” que se celebri una consulta sobiranista. Una de les alternatives és la convocatòria d'unes noves eleccions, però aquestes en clau referendària. La nova via “tindria legitimitat democràtica, tot i que no la mateixa que un referèndum”, va reconèixer Mas.
Després de la visita a la UE, en què CiU emmiralla el seu programa, el candidat de la federació rebrà avui, abans d'iniciar la campanya, una empenta en forma de manifest que signen un centenar de personalitats progressistes i catalanistes.
Les estructures d'estat, nou horitzó polític per a UDC
UDC va fixar ahir com a nou horitzó polític dotar Catalunya de noves estructures d'estat, després de constatar que les vies per ampliar l'autogovern han estat infructuoses. “Des d'Unió sentim la necessitat i l'obligació de buscar un nou horitzó per al nostre país i avançar de manera democràtica i pacífica cap a la consecució d'estructures d'estat”, versa el manifest d'UDC publicat ahir amb motiu del 81è aniversari de la fundació del partit. El text arriba després de les discrepàncies de Josep Antoni Duran i Lleida amb el full de ruta aprovat per CiU –les forces de la federació les han negades– i pretén fixar posició.
El document recorda que, des de la Transició, Unió s'ha esforçat per ampliar l'autogovern i per aconseguir un estat plural, però la sentència contra l'Estatut i la negativa del govern espanyol a debatre el pacte fiscal, entre altres punts, són “la constatació que no podem continuar així”. UDC defensa la necessitat de “donar la veu al poble català” perquè pugui expressar-se sobre el seu futur. Assegura que és conscient de les il·lusions que genera aquesta etapa i dels “dubtes i pors” de part dels ciutadans. Tot i això, “el camí no ens espanta perquè portem el diàleg en el nostre ADN i perquè confiem en Catalunya i en nosaltres mateixos”, conclou.