Mas etziba a Rajoy que no tolerarà que es divideixi els catalans per l'origen

De president català a president espanyol. Artur Mas va situar-se en el mateix pla que Mariano Rajoy per enfrontar-s'hi dialècticament. El desembarcament del líder del PP a Catalunya per difondre la por a la independència va desencadenar la càrrega més dura del candidat de CiU contra un adversari. Va ser arran del vídeo que difon que si Catalunya és independent es traduiran els cognoms castellans al català. Mas li va etzibar que no tolerarà que es divideixi la societat catalana per l'origen. Ho feia en un míting a la Seu d'Urgell, com a colofó d'una jornada centrada en la construcció i la viabilitat de l'estat propi. Si és reelegit president, Mas va avançar que un conseller gestionarà directament la política de relacions internacionals en el nou govern.

El candidat nacionalista va argumentar que un dels grans “mèrits” del país ha estat saber-se convertir en una terra d'acollida. Com a exemple, va utilitzar el de la seva esposa, Helena Rakosnik, amb un arbre genealògic que inclou el cognom Garcia, justament el que citen els populars a l'espot. Mas va utilitzar la falca com a arenga: creu que els catalans han de donar una “lliçó de cohesió i de democràcia” a les urnes el 25-N.

Poc procliu al cos a cos, malgrat tot, i entestat a construir un missatge en positiu, Mas va defensar la necessitat que Catalunya comenci a disposar d'estructures d'estat. El candidat nacionalista està decidit a potenciar la política exterior. Preveu elevar el rang de l'actual secretaria d'Afers Exteriors, integrada a la Presidència. No hi haurà un departament específic però un conseller n'assumirà directament les competències. I és que un dels principals reptes del futur executiu, si és que CiU s'hi manté, serà convèncer l'Europa dels 27 de la necessitat que els catalans puguin decidir a través d'una consulta si volen que Catalunya tingui el seu propi estat a la Unió, així com teixir aliances i complicitats amb altres països aliens al club europeu que afavoreixin un hipotètic reconeixement del nou estat.

El programa electoral de CiU recull 105 estructures d'estat. Una altra de les prioritàries és la conversió de l'actual Agència Tributària de Catalunya perquè pugui recaptar i gestionar tots els impostos dels catalans. Segons Mas, aquests instruments s'han d'anar vertebrant entre el 25-N i la consulta. Va admetre, això sí, que n'hi ha d'impossible execució sense una negociació prèvia amb Madrid, com ara el control de les infraestructures. És a dir, dels ports, aeroports i la xarxa viària i ferroviària.

Mas també va justificar amb xifres la sostenibilitat d'una Catalunya independent. Creu que seria més atractiva per als inversors i més solvent per accedir als mercats financers. Entre els 27 estats de la UE, el català seria el setzè país en població, el setè en PIB per càpita o el dotzè en despesa per a recerca i desenvolupament.