Política
PAUL PRESTON,
HISTORIADOR
“Si guanya, Mas tindrà quatre anys per fer el que vulgui”
“Si el PP i el PSOE reben un sotrac a les eleccions, això podria afavorir un diàleg amb Artur Mas”
“A Espanya, en tot el debat, es veu una crispació, gairebé un odi, impensable al Regne Unit”
FET
“Hi ha una g ran diferència entre
una manifestació
i la confrontació
amb la realitat”
CAUSA
“Una cosa és la independència i
una altra la situació actual, que és insostenible”
COMPLICACIÓ
“No en sóc expert, però crec que seria molt difícil per a Catalunya funcionar fora d'Espanya”
En tant que hispanista i catalanòfil, pateix vostè per la situació actual d'enfrontament entre l'Estat i la Generalitat?
No només ara, sempre.
Té el cor una mica trencat?
Això és exagerar. Procuro que la política no m'afecti gaire. Podria dir que el que es veu a Espanya en tot el debat és una crispació, gairebé un odi, impensable aquí. Un odi que surt més aviat de Madrid, creat al llarg d'anys per xarxes de ràdio, de premsa, per interessos polítics. Comparat amb el Regne Unit, la diferència és abismal.
Aquí són més llestos i no atien el foc independentista escocès.
Sí, però hi ha altres raons. Hi ha una gran integració d'escocesos en la vida britànica. Hem tingut molts primers ministres escocesos. La integració en la política, la societat i l'economia ha estat gairebé total. Separar això seria molt difícil. Escòcia, a més, no té una llengua i una cultura i una literatura com la catalana, que suposa una diferència enorme amb la resta d'Espanya.
A més de biògraf de Franco, també ho és del rei. Què opina de la carta de les “quimeres”?
No la conec i no puc parlar-ne. En tot cas, cal deixar ben clar que una cosa és la independència; una altra, la situació actual; una altra, la postura dels molt nacionalistes centralistes espanyols, que volen reduir l'autonomia catalana, i, després, hi ha una quarta posició, més federalisme, que seria la meva. Sigui com sigui, la situació actual és insostenible.
Però vostè creu que hi ha voluntat de caminar cap a un federalisme entre els partits dominants a l'Estat?
Ara no. Però, si empitjora la situació, hi haurien de pensar. S'ha de dir que Catalunya, juntament amb el País Basc, són la dinamo econòmica d'Espanya. Espanya no pot funcionar sense Catalunya…
Això mateix ha dit Gallardón…
No voldria coincidir amb ell. Però sí, Espanya no pot funcionar sense Catalunya. I, encara que no en sóc expert, crec que seria molt difícil per a Catalunya funcionar fora d'Espanya. Quina moneda hauria de tenir?
L'euro...
Per tant, tindrà els mateixos problemes que Espanya. Crec que hi ha molts problemes: de defensa, política exterior, etc.
Veu possible un referèndum d'autodeterminació?
No entenc de qüestions jurídiques. No sé en quines circumstàncies es pot fer sense ensopegar amb el Constitucional.
Legalment no podria, però legítimament, democràticament…
Sí, però en política, això de la moral i la democràcia de vegades no compten per a res. Jo crec, en tot cas, que les contradiccions del sistema d'autonomies, el truc del “cafè per a tothom”, una iniciativa no per donar més autonomia, sinó per treure'n a catalans i bascos, es veuen ara, arran de la crisi.
L'independentisme català acceptaria no assolir ser un estat?
Hi ha una gran diferència entre l'excitació d'una manifestació i la confrontació amb la realitat. Les qüestions de la independència són tan complexes…
Veu alguna solució pactada possible?
Depèn. Si el PP i el PSOE reben un sotrac electoral, això podria afavorir un diàleg amb Mas. Rajoy, encara que sigui del PP, és gallec i, per tant, està mes disposat al diàleg que Aznar. Però no sóc gaire optimista.
Però, Mas no té les mans lligades per l'independentisme?
Una vegada la gent hagi votat, Mas tindrà quatre anys per fer el que vulgui. És ara que té dificultats, perquè necessita els vots. Una vegada els tingui, té un marge de llibertat, oi?
Entre la península i Escòcia
Diu Paul Preston (Liverpool, 1946) que manté el seu cap als anys trenta, a la Segona República i la Guerra Civil, sobretot. Parlar de les tensions entre la Generalitat i l'Estat espanyol li desperta dubtes. Tot i així, en parla. La seva visió no només està mediatitzada pel profund coneixement que té de la història contemporània de la península, sinó també per com es viu el procés independentista escocès al Regne Unit. Molt més raonable.
quim aranda
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.