“Estarem hipotecats pel neoliberalisme”

M'he adherit a aquest manifest tot i que no estic 100% d'acord amb tots els punts. No estic en contra de la independència, però crec que hem de decidir tots plegats i amb coneixement de causa. El problema és que s'està monopolitzant la informació. Es dóna per fet que la proposta d'Artur Mas respon a les demandes independentistes i no ho tinc tan clar. No sé si recull la voluntat de la gent que es va manifestar l'11 de setembre. Queden moltes qüestions pendents que no s'estan plantejant, com per exemple quin encaix tindríem a Europa? Quina pregunta s'hauria de fer en el referèndum? Mas fa el·lipsis i un joc de paraules perillós. Crec que decebrà qui el voti. Parla d'estat propi, no d'independència i això no ho acabo d'entendre. No és clar.

És clar que la situació actual és insostenible, però no sé si es resol amb la independència. Atribuir a les relacions amb Espanya totes les culpes de la situació actual és trampós. L'únic que vull és poder decidir amb coneixement de causa. Cada partit té una manera d'entendre la independència i la majoria no parlen clarament. Només ho fan Solidaritat per Catalunya i el Partit Popular, és a dir, els extrems. Esquerra ho supedita tot a la independència i Iniciativa no parla d'independència, sinó de dret a decidir...

Jo somio un federalisme, però amb veus que surten d'altres territoris, com ara de Galícia, el País Basc i el País Valencià; ja sé que amb Castella el diàleg és impossible. Crec també en el dret a decidir, perquè a la gent que hem nascut després del 1978 no ens han preguntat mai res, si volem monarquia o no (que personalment ho trobo un anacronisme aberrant). El que més em preocupa, si guanya Artur Mas, és que no deixa de ser una política de dretes. Ens promet tenir el dret a fer una consulta, però no exposa la seva política econòmica. Tornarà a passar com el mes d'agost, quan moltes famílies es van quedar sense el PIRMI, una operació que van dur a terme al·legant demandes fraudulentes. Hem de votar per algú que ens garanteixi una justícia social.

El que hem d'exigir és un referèndum o els que calguin. No es pot negar el dret a poder triar en un estat democràtic. Sembla que tenen més drets els països que acaben de viure la primavera àrab que nosaltres! Però, insisteixo, per a mi el més important és una política social. Hem d'assumir nosaltres els deutes dels bancs?

Ara es debat sobre quina llengua seria l'oficial, però tampoc veig gaires propostes clares. Ara mateix crec que amb el tema de la cultura s'està tornant a la tendència més folkloritzant. En tot cas, per mi la sanitat, l'educació i la cultura haurien de ser els pilars fonamentals de la societat, i cada vegada veiem que estan més debilitats.

Depèn de què es faci amb aquests recursos i de la política de govern. En definitiva, crec que tindrem una independència hipotecada pel neoliberalisme des del principi.