La pugna de Ponent
hegemonia CiU fa una campanya tranquil·la a la demarcació de Lleida per intentar repetir, sense ensurts, el resultat excepcional del 2010
Ros deixa en segon pla les sigles PSC i aposta pel “lleidatanisme” transversal que tan bons resultats li dóna a les municipals
El PP i també ERC aspiren a rellevar el PSC al segon lloc
La demarcació de Lleida aporta 15 diputats al Parlament i la manera com es repartiran dependrà de com es resolen la nit del 25 diverses incògnites. La principal és saber fins a quin punt CiU és capaç de millorar els excel·lents resultats aconseguits el 2010, quan va semblar que tocava sostre amb nou diputats, o bé si Àngel Ros pot retenir una part significativa dels vots que rep a les municipals a la ciutat de Lleida, on governa amb una majoria absoluta basada en la seva capacitat per ocupar una part de l'espai electoral de CiU i altres formacions.
Per aquest motiu, Ros està fent aquests dies una campanya personalista en què les sigles del PSC passen desapercebudes, i el seu missatge està molt centrat en la defensa dels interessos territorials de Lleida, fent gala d'un lleidatanisme transversal que li dóna bons rèdits en les municipals. Aconseguir un resultat acceptable a Lleida en un context tan complicat per al PSC seria per a Ros una bona carta de presentació a l'hora de plantejar, si s'escau, una nova batalla per la direcció del PSC, ara ja amb el lleidatà amb escó al Parlament. No el va ajudar gaire l'expresident aragonès pel PSOE Marcel·lí Iglesias, que en el míting central de Lleida va fer unes sorolloses comparacions entre el catalanisme i els morts pel nazisme.
Albert Batalla, alcalde de la Seu d'Urgell, obertament independentista ja des de militant de la JNC i avui cap de llista de CiU per segona ocasió consecutiva, fa una campanya tranquil·la, dedicada a no cometre errors i a arrossegar l'onada de vot que el gir de CiU a partir de la Diada està generant. Batalla, però, és prudent i evita situar com a objectiu la superació dels nou diputats. Només en la majoria absoluta de Jordi Pujol l'any 1984 CiU va poder superar els nou escons a Lleida.
El PP repeteix amb l'actual diputada Dolors López com a cap de llista. El 2010 els populars van aconseguir dos escons per Lleida. Mantenir-los ja seria un bon resultat per al PP, ja que mai fins ara ha pogut repetir el doblet en dues eleccions seguides. La possible mobilització i concentració del vot contrari a la independència els fa donar per seguir aquest resultat i fins i tot aspirar a un tercer.
Després del mal resultat del 2010, ERC presenta un nou cap de llista a la demarcació: Josep Cosconera, exalcalde de Guissona. L'aposta dels republicans es basa en l'experiència de Cosconera com a gestor d'èxit d'un municipi complex (és el que més percentatge d'immigració té a Catalunya) i alhora amb un gran desenvolupament econòmic. Per contra, és un candidat poc conegut al conjunt del territori.
El 2010 ICV es va quedar sense diputat per Lleida per uns dos mil vots. Amb Sara Vilà, regidora a Rosselló, intentarà superar de nou la barrera dels 9.000-10.000 votants, xifra que segons la participació podria ser suficient per entrar al Parlament des de Lleida.
Solidaritat i Ciutadans van quedar lluny el 2010 de tenir representació per Lleida. No hi renuncien. En el cas dels independentistes, el regidor de Tàrrega Santi Costa batalla per retenir el votant que va apostar fa fos anys per la formació i incorporar-ne de nous. Ángeles Ribes repeteix com a cap de llista de Ciutadans per Lleida.