Retornar a la UE comprant un pis

Mariano Rajoy ho va avisar: “Fora d'Espanya i d'Europa s'està condemnat al no-res.” I el president de la CE, José Manuel Durão Barroso, li fa costat: “La situació jurídica no ha canviat des del 2004, ja que el Tractat de Lisboa no ha introduït cap canvi al respecte. Per tant, puc confirmar absolutament que la posició de la Comissió és la mateixa.” Després de pintar, en connivència amb Brussel·les, una eventual Catalunya independent fora de la UE i sense euros a les butxaques, el govern de Mariano Rajoy sorprèn ara promovent la concessió de la residència als extracomunitaris que acudeixin a l'Estat espanyol a comprar un pis que costi 160.000 euros o més per donar sortida als estocs.

Gràcies a la literatura cuinada a Brussel·les, el català ras havia interioritzat que el repte emancipador pot tenir el risc de caure al vagó de cua d'aspirants a la UE per darrere de Croàcia, amb el peatge de superar els famosos 1.960 esglaons de vet. Jaime García-Legaz, el secretari d'estat de Comerç, però, obre una petita escletxa a alguns futurs catalans extracomunitaris promovent una reforma de la llei d'estrangeria per donar la residència espanyola –i de retruc l'ingrés europeu– als estrangers que tinguin almenys 160.000 euros –o un banc que els presti el crèdit– per comprar un habitatge arreu de la pell de brau. García-Legaz no oculta que la reforma serà deliberadament selectiva per atreure estrangers de renda alta russos i àrabs. Els equatorians o els romanesos són ara més nombrosos, però la crisi els condemna a les cròniques de desnonaments i no són el target que té al cap el secretari d'estat de Comerç. De tal manera que el periscopi migratori de García-Legaz vira cap als extracomunitaris de països emergents o BRIC.

El que García-Legaz no calcula és que un català eventualment expulsat de la UE seria –segons la tesi de La Moncloa– extracomunitari. És a dir, es podria acollir a la llei d'estrangeria espanyola, es podria comprar un pis de 160.000 euros a l'Espanya que ja no acollís Catalunya i reingressar a la UE com a ciutadà europeu a través del peatge espanyol. Versionant l'anunci de la popular Alícia Sánchez-Camacho en què una feliç família tem ser separada per Artur Mas perquè el marit és de Lleida i l'esposa és d'Almagro (Ciudad Real), n'hi hauria prou que l'esposa i el marit tinguessin separació de béns i que ella vengués la vella casa d'Almagro al marit perquè el lleidatà exclòs de la UE tornés a ser europeu en un simple bescanvi d'escriptures.

Paradoxalment, la reforma de García-Legaz seria la via immediata més barata per tornar a la UE –no com a país, sinó cada català que s'ho pogués permetre–, perquè Portugal dóna residència a qui transfereixi més d'un milió d'euros i Irlanda a qui introdueixi entre 500.000 euros i 2 milions. Tot i això, la paradoxa cruel per a García-Legaz és que qui obri dins el PP la primera porta a teòrics extracomunitaris catalans sigui ell, exsecretari general de la FAES, i i que ho faci pensant en russos.