Quan la mentida sembla veritat
El document és ple d'inconcrecions i incorreccions amb relació a la investigació del cas
L'esborrany policial és ple de referències amb la clara intenció de desacreditar els Mossos
L'esborrany policial que en plena campanya electoral atribueix pagaments directes de Fèlix Millet als líders de CDC és un continuu d'inconcrecions i incorreccions, i fa una exposició de fets que en molts casos no té res a veure amb la realitat judicial d'un cas investigat des del 2008. El document sembla ser el fruit d'un espontani policial, ja que el jutge instructor no ha ordenat, fins al moment present de les diligències, cap investigació sobre Artur Mas, Felip Puig, Jordi Pujol o Jordi Pujol i Ferrussola. Les aparents novetats que aporta l'esborrany, amb relació a allò que la investigació de l'espoli del Palau ja ha descobert, sorgeixen de documents escrits d'origen incert i declaracions que haurien fet suposats testimonis anònims.
El document, publicat pel diari El Mundo, comet una primera i sorprenent incorrecció quan assegura que en el marc de les diligències 3360/2009 obertes pel jutjat d'instrucció 30 de Barcelona Fèlix Millet i Jordi Montull van ingressar a presó preventivament, quan precisament la decisió del jutge Juli Solaz de mantenir-los en llibertat va generar, al seu dia, una viva polèmica. Sí que hi van ingressar quinze dies pel cas de l'hotel del Palau.
Aquest greu error formal precedeix una altra afirmació que també s'aparta de la realitat, quan es diu que el jutge va retirar de la investigació els Mossos per passar-la al Cuerpo Nacional de Policía (CNP), donant a entendre una pèrdua de confiança. És un fet que alguna de les actuacions dels Mossos en la causa ha estat controvertida, com quan es van negar a transcriure les converses telefòniques intervingudes, però en cap cas el jutge ha decidit apartar-los de la investigació.
La intervenció de la Policía Nacional no es va produir fins que el fiscal, Emili Sànchez Ulled, va demanar l'auxili d'una unitat especial a la qual es va encarregar seguir el rastre de 18 milions d'euros que els antics gestors del Palau van treure en efectiu i dels quals ni els inspectors d'Hisenda havien pogut determinar el destí.
El mateix esborrany relaciona una investigació contra un grup de Mossos per presumpta corrupció, que instrueix el jutjat d'instrucció 1 de Barcelona, amb la decisió del jutge del cas Palau de donar entrada al CNP, afirmació que en els ambients judicials ha estat rebuda amb estupefacció perquè és falsa i està mancada de tota lògica processal.
El document sosté, emparant-se en declaracions anònimes, que els Mossos haurien destruït papers amb dades que comprometen alts càrrecs de CDC i que això hauria provocat enfrontaments entre els mateixos investigadors. Per exemplificar-ho cita un episodi ja conegut des del principi de la investigació, quan els pèrits d'Hisenda van tenir problemes per accedir a un dels arxius informàtics que es van copiar dels ordinadors del Palau el dia de l'escorcoll i que finalment es va poder llegir, fet que al seu dia ja va ser explicat per aquest diari. El polèmic esborrany es contradiu de manera flagrant quan explica que aquest arxiu es va destruir però que després es va poder recuperar.
L'esborrany no amaga una clara intenció de deixar en evidència la feina dels Mossos quan diu que aquests ja tenien notícia de l'espoli a través d'una carta anònima que van rebre el 2008 en què, entre altres coses, s'apuntava que la fundació FAES, vinculada al PP, també s'havia beneficiat de l'espoli. En canvi, no diu res del primer anònim sobre Millet que es va rebre el 2002 a la seu de la delegació d'Hisenda i que tampoc no es va investigar.
La suposada gran novetat del presumpte document policial són uns papers manuscrits que, aparentment, consten entre la documentació intervinguda al Palau, amb anotacions que permeten vincular pagaments al fill de Jordi Pujol i Felip Puig. Crida l'atenció que un document d'aquest calibre aparegui ara i que hagi passat inadvertit a tres jutges que ha instruït el cas, tres fiscals que l'han investigat, dos inspectors d'Hisenda, un equip de policia judicial, una comissió parlamentària reunida poc abans de les eleccions autonòmiques del 2010 i diversos auditors de la firma Deloitte que van regirar el Palau de dalt a baix per encàrrec del govern tripartit.
Però encara és més sorprenent que el redactat d'aquestes notes sigui manifestament diferent de l'estil de la resta d'anotacions que conté el sumari. En els documents que havien aparegut fins ara hi apareixen noms concrets, però sempre es topava amb la dificultat de lligar-los amb entregues de diners concretes. En canvi, en els dos documents continguts en l'esborrany, sorprenentment no queda cap dubte de qui s'hauria beneficiat d'aquests hipotètics pagaments, com si Millet hagués volgut deixar clar per a la posteritat que havia fet pagaments a Pujol i Puig.
En la presumpta relació entre Millet i Jordi Pujol se citen unes caixes de Seguretat que tots dos tindrien a la Banca Contrade de Lausana, a Suïssa, amb una numeració correlativa, com si haguessin servit per traslladar diners d'una a una altra. És cert que Millet tenia aquesta caixa amb joies de la dona, però també ho és que la va tancar a mitjan anys setanta del segle passat.
Sobre la manera de transferir diners a persones individuals de CDC, l'esborrany diu que Millet s'havia mostrat preocupat pel fet de no poder disposar de grans quantitats en efectiu, quan la realitat era una altra i l'expresident del Palau mai havia no tingut problemes per retirar fins a 18 milions d'euros en paper moneda.
El document ressegueix els diferents sistemes amb què s'hauria fet arribar diners a CDC i parla de transferències i talons a la fundació del partit. No explica que la relació entre el Palau i la Catdem es va fer per contracte, amb una pràctica èticament discutible però ajustada a la legalitat. L'esborrany presenta com un fet nou la vinculació en el cas de Carles Torrent –tresorer de CDC mort el 2005–, Daniel Osàcar I Jaume Camps. Els tres noms ja fa temps que van aparèixer en la documentació judicial i van permetre vincular una part de l'espoli del Palau amb un suposat cas de finançament irregular del partit, no d'enriquiment personal dels líders del partit. A més, Osàcar està imputat en la causa.
L'esborrany es torna a equivocar quan diu que societats com Hispart, Mail Rent o Altraforma, que haurien cobrat del Palau per feines que havien fet per Convergència, “estan vinculades” a Millet i Montull. Tampoc l'encerta quan diu que Hispart “està afiliada al partit”.
Abans d'entrar a relacionar una llista de comptes corrents del pare d'Artur Mas i la família Pujol a l'estranger, el document cita un grup de persones anònimes, vinculades a CiU, que haurien portat diners en efectiu a Londres i Andorra. Diu “CiU” quan Unió no té res a veure amb el cas Palau i afegeix que aquestes persones tenen ganes d'explicar-ho “sempre que es garanteixi la seva seguretat i la consideració de testimonis protegits”.
El document no s'embolica més. Posats a embolicar, podria haver recordat que Javier Nart, advocat i candidat de Ciutadans a les eleccions de diumenge, va ser citat a declarar el desembre del 2010 davant el jutge del cas Palau quan es va descobrir que en un compte corrent seu domiciliat a la Societé Generale Private Bank de Suïssa s'hi havia transferit 31.900 euros del compte corrent que Millet tenia a Suïssa. Casualitat? Corrupció? No, “un error”. Aquesta és l'explicació que Nart va donar al jutge aportant-hi un document del banc que ho acreditava.
Com ha dit aquests dies algú molt proper a Fèlix Millet: tot plegat, “demencial”.