Egipte es torna a encendre
Ataquen diverses seus dels Germans Musulmans a les principals ciutats egípcies en protestes pels decrets del president que li atorguen més poder
Les decisions de Mursi polaritzen el país entre islamistes i seculars, i un altre cop omplen de manifestants la plaça Tahrir del Caire
Al crit de “Vés-te'n, vés-te'n” els revolucionaris calen foc als papers requisats. Documents, pantalles d'ordinador i cadires d'oficina volen al vent al centre d'Alexandria a les portes de la seu del partit Llibertat i Justícia, la formació política dels Germans Musulmans. “Aquesta revolució és contra la germandat i no la pensem deixar a mitges”, afirmava exaltat Mohammed, un dels joves que ha protagonitzat el saqueig.
A Alexandria, els revolucionaris prenien un mínim de dues seus de la germandat i incidents similars es registraven en mitja dotzena més de ciutats. Els enfrontaments entre partidaris i detractors de la germandat han causat desenes de ferits i mentrestant la plaça Tahrir del Caire es tornava a omplir de manifestants que reclamen la dimissió del president, Muhammad Mursi.
Contra la judicatura
La indignació s'ha escampat a Egipte contra les seves últimes decisions: dijous anunciava una guerra oberta al sistema judicial amb un paquet de reformes que han abocat el país a l'enèsima crisi política. El president s'atorgava nous poders que el situen per sobre del control judicial i blindava de tota possible dissolució la controvertida comissió encarregada de redactar la Constitució. Entre les mesures menys polèmiques hi ha la destitució del fiscal general. També forçava la repetició dels judicis als responsables de la mort de manifestants durant la revolució.
Tot i que Mursi defensava la seva voluntat d'unir el poble, sembla més polaritzat que mai. Si bé la pràctica totalitat de forces islamistes donen suport a les mesures del president i les qualifiquen de victòria revolucionària, els sectors seculars s'hi oposen radicalment i les qualifiquen de dictatorials, d'atac al respecte de la llei i de retorn als temps faraònics. Les Nacions Unides expressaven ahir la seva preocupació que l'anunci constitucional afecti els drets humans, mentre que la Unió Europea reclamava al president “respectar el procés democràtic”.
Al Caire, partidaris del president vinguts d'arreu del país en autobusos organitzats pels Germans Musulmans es concentraven a les portes del palau presidencial, on Mursi s'adreçava a la nació.
En el seu discurs, el mandatari va defensar el caràcter revolucionari i inevitable de les decisions, va legitimar la seva lluita contra els “jutges corruptes que representen el règim criminal” i va afirmar que no és el moment de “perdre el temps amb petites discussions”.
Tampoc deixava escapar l'ocasió d'acusar de “goril·les a sou dels corruptes” els manifestants que assetjaven les seus del partit islamista.
LA FRASE
La treva a Gaza dóna ales al mandatari per enfrontar-se als jutges
Mursi s'ha sentit fort. Després de l'internacionalment lloat paper com a mediador en la treva a Gaza, ha decidit donar un altre cop damunt la taula. Però la pretesa força guanyada externament no li dóna legitimitat interna i amb una societat cada cop més esgotada dels Germans Musulmans, el seu últim anunci ha encès la metxa. I de quina manera.
Rèmores
El president s'equivoca confrontant-se en termes excessivament agressius amb la judicatura, encara dominada per figures de l'antic règim, i lluny de buscar aliances amb les forces seculars, prefereix continuar enfrontant-s'hi i aprofita per blindar els seus poders i la conflictiva comissió que redacta la Constitució.
La comissió
La comissió és l'autèntic epicentre de la baralla entre islamistes i seculars. Una tercera part dels membres han dimitit i l'han considerat partidista i es temia que els tribunals la declaressin nul·la en els pròxims dies. Reforçar una carta magna marcada per la confrontació i qualificada de sectària no sembla la millor manera de treballar per la revolució i la unitat, tal com el mateix Mursi defensava ahir davant dels seus partidaris.