Entre el seny i la rauxa
Acaba la campanya més atípica amb una majoria de forces que consideren que ara el més sensat és anar cap a l'estat propi
Les crítiques de dirigents espanyols i sobretot l'esborrany policial han marcat la cursa cap al 25-N
-
. -
Final de campanya 25N 2012: Artur Mas demana un ampli suport per superar les lleis de l'Estat Reuters. -
Final de campanya 25N 2012: CiU s'encomana a l'èpica nacional del 1714 Juanma Ramos. -
Final de campanya 25N 2012: Oriol Junqueras nega tenir un pacte amb CiU com diu el PP. -
Final de campanya 25N 2012: Un miler i mig de persones omplen el Palau de Congressos de Girona en el míting final d'ERC Reuters. -
Final de campanya 25N 2012: El candidat del PSC a la presidència de la Generalitat demana el vot per ser "l'alternativa d'esquerres que Catalunya necessita" EFE. -
Final de campanya 25N 2012: Pere Navarro vol un PSC fort "al govern o a l'oposició" ACN. -
Final de campanya 25N 2012: Alícia Sánchez-Camacho apel·la al cor per esperonar els antisobiranistes EFE. -
Final de campanya 25N 2012: Alícia Sánchez-Camacho i María Dolores de Cospedal en el míting final del PP a Cerdanyola del Vallès EFE. -
Final de campanya 25N 2012: Són les primeres eleccions des del 1980 en què el partit que lidera Joan Herrera pot competir cos a cos contra el PSC ACN. -
Final de campanya 25N 2012: ICV-EUiA es reivindica com l'única veu que plantarà cara a Mas ACN. -
Final de campanya 25N 2012: Alfons López Tena avisa que els sobiranistes de nova fornada s'arronsaran davant l'Estat ACN. -
Final de campanya 25N 2012: SI es reivindica com a únic garant per a la independència ACN. -
Final de campanya 25N 2012: Albert Rivera insta els no independentistes a manifestar-se optant pel seu partit EFE. -
Final de campanya 25N 2012: Cs demana un vot "amb el cor i amb el cap" EFE. -
Final de campanya 25N 2012: La CUP confia a assolir aquest 25N grup parlamentari EFE.
La suma de diputats sobiranistes serà una de les claus
Teló abaixat i llums encesos. Aquesta mitjanit s'ha arribat al final de la campanya per a les eleccions més transcendents en democràcia que determinaran quin és l'escenari postmanifestació de la Diada, la que fa dos mesos i mig va reunir més d'un milió i mig de persones pels carrers de Barcelona al clam “d'independència”. La importància del moment ha fet que en només quinze dies s'hagi passat de la batalla política a la democràtica i a un enfrontament sense precedents entre l'Estat i Catalunya.
El president espanyol, Mariano Rajoy, apel·lava ahir a la “sensatesa i al sentit comú” dels catalans. Era una crida a no deixar-se endur per la rauxa en un moment, però, en què l'executiu estatal sembla no haver-se adonat del canvi de paradigma. Ara, una majoria de forces (CiU, ERC, Solidaritat i ICV-EUiA, amb matisos) consideren que el més assenyat és anar cap a l'estat propi. I una majoria encara més àmplia aposta perquè Catalunya pugui decidir lliurement el seu futur.
Tot plegat ha fet que la campanya hagi estat atípica. I no només perquè les peticions de reformes, traspassos de competències i millores en el finançament que han caracteritzat les batalles de les altres convocatòries han quedat totalment superades, sinó també pel desenvolupament. L'Estat s'ha activat com mai, l'anomenat “clavegueram” inclòs. La publicació, divendres a El Mundo, d'un esborrany policial ple d'ombres en què s'afirma que Artur Mas té comptes a Suïssa i se'l vincula amb el cas Palau ha monopolitzat el segon tram de la campanya. El primer s'havia caracteritzat pels atacs arrauxats de dirigents del PP i del PSOE al candidat de CiU i, en general, al projecte sobiranista. Unes envestides que, a més de posar accent espanyol al 25-N, han agitat el discurs de la por com mai.
La vaga general va semblar donar aire a les esquerres, que, poc després, veien com alternatives i propostes quedaven tapades pel soroll mediàtic. Amb els dies, l'esborrany ha anat perdent força a la mateixa velocitat que l'enfrontament amb l'Estat ha guanyat pes. L'afer ha derivat en un xoc polític, judicial i entre els cossos de seguretat. Desaparegut fins ara, finalment el sindicat de la Policía Nacional feia públic ahir l'informe fantasma –sense autor, data ni registre– i posava en dubte la voluntat del jutge i el fiscal d'investigar a fons el cas Palau.
Els interrogants
Les eleccions de demà revelaran si el que CiU ha convertit en un atac al país i a la institució de la Generalitat ha contribuït, d'alguna manera, al fet que la federació aconsegueixi l'objectiu del 25-N: assolir la majoria absoluta. El missatge cap a Madrid seria més contundent si la federació arriba als 68 diputats, sostenen. Conjurats al Sant Jordi, ahir van recórrer a èpica i història –van apel·lar al 1714– i, conscients que no només els ulls de la capital estatal, sinó els del món miren cap aquí, Mas i Duran i Lleida van parlar en anglès.
Els comicis també revelaran el triomfador de la pugna per ser segona força al Parlament, a tres bandes entre el PSC, el PP i ERC. I demostraran si l'estratègia de desembarcament massiu de dirigents populars ha servit per mobilitzar els seus o si, realment, qui rendibilitza l'eufòria sobiranista són els republicans. El panorama és ben diferent per als socialistes catalans, que, en estat crític, i amb tendència al descens en picat, donen per fet que no podran mantenir els pitjors resultats de la seva història, assolits el 2010. I, a hores d'ara, no es descarta res, ni tan sols un nou congrés –no es compleix ni un any de l'últim– en funció de l'abast de la patacada.
El color del cap de l'oposició i el nombre de diputats sobiranistes de la futura cambra catalana serà clau per a la nova etapa. I hi ha coincidència entre els partidaris de la consulta que l'endemà de les eleccions caldrà seure per dissenyar el pla de la legislatura. Els que també hauran de treballar a partir del 26-N seran les esquerres, en la construcció d'una alternativa a CiU. En són conscients a ICV-EUiA, que aspira a millorar el resultat del 2010 i fer-ho, en part, gràcies a la desfeta socialista. Els ecosocialistes s'han alçat en la veu de l'oposició a les retallades en la legislatura passada i volen continuar sent-ho i, alhora, ampliar els seus suports. Però ICV-EUiA podria patir fugues cap a la CUP, que es presenta per primer cop. La que també detecta fuites és Solidaritat, que algunes enquestes coincideixen a deixar fora del Parlament. En canvi, Ciutadans rendibilitzaria el seu discurs espanyolista i captaria descontents amb les polítiques de Rajoy.
