Fomentar relacions comercials i també polítiques

Potser en sóc una mica 'injust' en les crítiques, però, molts dels de ls Tercera Via, de Damià Mollà i Eduard Mira han acabat sent assessors d'esdeveniments culturals del PP (o del PSOE), contribuint des d'on estan, al nostre etnocidi i ubicant la “valencianitat” en la privacitat i la subjectivitat més extrema, en prioritzar, 'de facto', un nacionalisme espanyolista, on el marc 'nacional', la defensa de la llengua, etc. queda en una posició d'estètica regionaloide o nacionalitària “dins” de les institucions espanyoles que són les que ens exclouen i exterminen.

Són d'aquells que estan d'acord en què hi hagen relacions estrictament comercials i mercantils a l'eix mediterrani, entre el País Valencià i Catalunya, però, sense cap transcendència cultural ni social o política. I tanmateix, com es poden posar portes al camp? Les relacions mercantils, quan es comparteix una mateix llengua i cultura fan inevitable els plantejaments “polítics” conjunts o coordinats a l'estil del referent de la UE, tot i que siga des de replantejaments nous i renovadors a l'estil dels de la Commonwealth catalanovalenciana o similars. No necessàriament, des de la perspectiva d'enfortir Espanya, com si encara estiguérem al règim anterior.

Comptar amb Espanya per alliberar el País Valencià és perpetuar l'opressió, és “més del mateix”, és una via ja coneguda que ens duu a descarrilar, a una via morta. El responsable que el catalanisme i les propostes de Joan Fuster no hagen reeixit no és el mateix Fuster, sinó les constants indecisions, les pors, els complexes i els temors dels 'valencians' i /o catalans del País Valencià i de Catalunya, i l'opressió del nacionalisme espanyolista que ha atiat la zitzània, la discòrdia, la baralla i la divisió des d'un nacionalisme totalitari per exterminar els “nacionalismes “perifèrics”, sobretot el valencià i/o català del País Valencià.

La meua opinió és que el País València, sense la resta d'àmbit catalanoparlant no serà mai una nació amb estat propi. Però em sembla respectable que es defense, tot i que jo no ho compartisca. Ara, s'hauria d'entendre que d'altres, que ens reconeguem com a catalans del sud (i/o valencians) del País Valencià, davant d'una criminalització i demonització creixent i totalitària de les institucions “valencianes” i espanyoles, més ens reafirmarem contra aquest totalitarisme i ens definim cada vegada com a “més catalans” a seques.

No podran impedir-ho per molt que ho intenten, —i ho han intentat de totes les maneres possibles— malgrat que facen servir tots els mitjans amb tantes complicitats institucionals contra el poble valencià i la seua societat civil combativa que encara no s'ha deixat vèncer del tot. Serà dur, —està sent molt dur, perquè ens ubiquen en el camp de l'extermini—, però resistirem, resistim. I cada vegada, podran menys perquè, quan més ciutadans del País Valencià prenguen consciència, no podran aturar un procés de 'recatalanització' del País Valencià que està en marxa indeturablement.

Potser de manera diferent a quan, fa uns seixanta anys, Joan Fuster escriví l'article sobre la reintegració de València en Catalunya. Però sense deixar de banda els propòsits principals de supervivència del poble valencià, balears i català ensems.