Si Girona fos Catalunya
Els partits pel dret a decidir s'imposen a Girona, que es converteix en un oasi per a CiU en relació amb la resta de demarcacions
L'alta participació acaba castigant la CUP, que no entra i entrega l'escó al PP
Si Girona fos Catalunya sencera, probablement Artur Mas no hauria hagut de forçar el somriure durant la seva sortida al balcó de l'hotel Majestic a l'hora de valorar els resultats electorals. Girona és ara l'oasi convergent, el territori feliç on la federació aguanta els mateixos nou diputats de fa dos anys i es reprodueix l'escenari que el partit somiava per governar còmodament el país. La federació nacionalista, tot i pujar en nombre de vots, no va poder créixer en escons, però va aconseguir mantenir-se.
I és que l'alta participació va fer que la CUP no assolís un diputat que finalment va anar a parar al PP. Un diputat importantíssim, i estratègic per als populars, perquè, tot i consolidar-se clarament la majoria pel dret a decidir, el diputat que guanyen a Catalunya prové precisament de Girona. El PP es va beneficiar que la CUP no entrés. De fet, SI, que va obtenir gairebé 6.000 vots i no va repetir el diputat, va representar també un fre per a la CUP, però també per a CiU, que hauria pogut fer el millor resultat.
Amb tot, el sobiranisme s'ha imposat de manera clara i contundent a les comarques gironines. Les formacions que estan pel dret a decidir, CiU (9), ERC (3) i ICV (1), sumen 13 dels 17 diputats que aporten les comarques al Parlament, un més que en les eleccions passades. Això més el bon resultat en vots de la CUP, una formació ara a tenir en compte perquè, a més, va pujar en les darreres municipals i va desbancar ERC de l'Ajuntament de Girona. El resultat també posa en el punt de mira els pactes i aliances que CiU ha anat teixint en l'àmbit local amb el PP. ICV va mantenir diputat i va créixer. Els quatre restants, no inclosos en el dret a decidir, se'ls reparteixen el PSC (2) i el PP (2). El nou escenari polític és també resultat de la mobilització del votant unionista o espanyolista que tradicionalment visita els col·legis electorals amb motiu de les generals. D'aquí precisament els bons resultats del PP, que en guanya un. També és rellevant que, tot i no entrar, C's, que ha triplicat els vots del 2010, hagi superat SI.
Diumenge, el que va quedar clar és l'encariment del preu de l'escó. El motiu: l'increment de la participació, que s'ha situat a tocar del 70% i ha fet saltar del 3% els vots vàlids emesos necessaris el 2010, fins al 5%. En aquest nou escenari que s'ha obert, el PSC, que ha estat des del 1988 la segona força política, ha quedat desplaçat al tercer lloc. Un canvi de posició amb un peatge molt dur per als socialistes, perquè hauran de compartir aquest espai amb el PP.
L'alta participació i la llei d'Hondt també han evitat que ERC fes fins i tot el quart diputat. En canvi, SI, la formació liderada per Toni Strubell, que va aconseguir un diputat el 2010 amb un 4,5% dels vots, ara, i seguint la tònica catalana, a Girona s'ha ensorrat fins a arribar a l'1,74%. Un resultat que l'ha deixat fins i tot darrere de C's, que ha resultat notablement beneficiada.
LA XIFRA
El futur de les aliances CiU-PP
El resultat de CiU, que ha mantingut el novè diputat, en contra del que es pensava la mateixa formació i d'unes enquestes a l'alça, deixa encara un escenari d'aliances amb el PP que caldrà veure com evoluciona al llarg dels pròxims mesos. De tota manera, la prova de foc, que pot representar un gir, serà en les pròximes eleccions municipals. Un dels exemples paradigmàtics és el suport que CiU ha rebut del PP a l'Ajuntament de Girona. Però també a Roses, on governa amb els populars.
En les passades eleccions municipals, CiU va conquerir Girona, on ERC es va enfonsar i va desaparèixer del consistori, i va recuperar Salt i Figueres, on va aconseguir majoria absoluta, igual que a Ripoll i Puigcerdà. La federació va arrabassar l'espai a ERC i al PSC. Els socialistes es van enfonsar i només van mantenir Palafrugell –amb pacte amb CiU–, Palamós i Blanes com a poblacions importants. La gran entrada la va fer la CUP, que, de no tenir gairebé cap regidor va passar a assolir-ne una vintena. El PP va passar de 19 a 39 regidors.
