L'Estat avisa Mas que haurà d'ensenyar les tisores a ERC
El govern espanyol tem que un pacte amb els republicans elevarà la tensió i dificultarà la sortida de la crisi
Sáenz de Santamaría recomana a CiU que analitzi fredament per què ha perdut 12 escons
L'executiu de Mariano Rajoy comença a llançar els primers avisos al futur govern d'Artur Mas: Catalunya ha de fer més retallades per complir l'objectiu de dèficit, i això ho ha de tenir en compte a l'hora d'escollir els nous companys de viatge. Superada la ressaca de celebracions pel retrocés de CiU i la millora obtinguda pel PP el 25-N, el govern espanyol afila els ganivets davant un previsible acord de govern amb ERC, el qual observen amb força temor i malestar perquè interpreten que no només elevarà la tensió entre Catalunya i l'Estat, sinó que dificultarà la sortida de la crisi.
Precisament, la tesi esgrimida per Rajoy per combatre CiU a les urnes havia estat la d'acusar la coalició de torpedinar els esforços del govern espanyol per remuntar l'economia i enfonsar més Catalunya, mantenint-la paralitzada per unes eleccions innecessàries.
Anàlisi objectiva
Ahir, la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría insistia a destacar el fracàs de l'oferta sobiranista de Mas acusant-lo de no haver sabut escollir les prioritats. Quan es perden dotze escons, “el més coherent en política és fer una anàlisi freda i objectiva”; “s'han de saber llegir els resultats”, sentenciava la número dos del govern espanyol, la qual, de retruc, rebutjava que l'opció “espanyolista” hagués retrocedit el 25-N.
És per això que exigia a Mas que tingui molt en compte què han dit les urnes a l'hora de forjar les aliances de govern perquè, segons l'Estat, el que li han assenyalat els ciutadans és que el que toca és la sortida de la crisi i no posar dates a un referèndum, una de les principals exigències d'ERC per tancar un acord de legislatura.
Amb aquest horitzó, observen que la pugna institucional està garantida, però això ja ho afrontaran quan arribi el moment. Ara una de les principals preocupacions és que els interessos dels republicans i de CiU poden ser molt diferents a l'hora de fer anar la tisora, i per això temen que s'acabi l'any sense que la Generalitat apliqui les retallades necessàries per complir amb el dèficit.
Enumeració d'ajuts
La vicepresidenta enumerava les “obligacions legals” que té el govern català pel fet que hagi obtingut avançaments de finançament i hagi pogut acollir-se al fons de liquiditat autonòmic i al pla de pagament de proveïdors. Per tot plegat, al llarg de l'any la Generalitat ha rebut de l'Estat més de 13.000 milions, segons calculava Saénz de Santamaría. Aquest recordatori té un rerefons d'amenaça pel fet que, si Catalunya incompleix els criteris pels quals ha rebut els diners, hi podria haver conseqüències per a l'autogovern, segons estableix la llei d'estabilitat pressupostària.