Mas: “Sortirà bé, perquè no hi ha alternativa”

Mas va admetre els seus mals resultats del 25-N, però no va fer autocrítica

Si durant tota la legislatura passada, el govern de CiU es va abonar al discurs de la inevitabilitat de la tragèdia per justificar la seva política de retallades, ahir, en la primera compareixença com a president en funcions des de les eleccions, Artur Mas va estendre l'argument a la política de pactes a què es veu abocada la federació nacionalista. Als convergents ni els agrada haver de governar en minoria i amb suports externs ni dependre d'ERC, però aquest és el mal menor, i “quan no tens alternativa, l'única alternativa és la bona”, va sentenciar Mas. Sense un govern “fort, estable i seriós”, seguint amb el seu argumentari, ni es podrà afrontar la “gravíssima” situació econòmica ni tirar endavant “l'operació política més important des de fa tres segles”, o el que és el mateix, l'aposta per la consulta independentista, ara reforçada, entén Mas, amb l'aval de les urnes.

La compareixença hauria de servir per posar fi als retrets que des de l'entorn convergent han plogut a Esquerra aquesta setmana per no haver volgut entrar al govern i haver-se limitat a oferir un suport parlamentari estable sense deixar els bancs de l'oposició. Mas va insistir que la “fórmula ideal”, per CiU, seria la d'un govern de coalició, a la manera de l'executiu que l'any 2005 van formar a Alemanya socialdemòcrates, democristians i socialcristians, o el que integren liberals i laboristes a Holanda, on aquests, segons en les eleccions del setembre, han entrat al govern sense que ho hagi fet el seu líder. El president en funcions, però, assumeix que aquesta opció està pràcticament descartada, i es conforma amb “una fórmula de màxima estabilitat” que implicaria suports parlamentaris “permanents, no aïllats”, i per a la qual Mas va fixar tres condicions necessàries: “Cartes damunt la taula”, un programa pactat conjuntament “fins allà on es pugui” i “confiança mútua”.

Ja es veu que la línia encaixa amb la mantinguda per ERC aquests últims dies –més enllà que mai no hi hagi hagut confiança mútua entre CiU i Esquerra, és clar–. Mas, sigui com sigui, va verbalitzar que els republicans són la primera opció, i va assegurar que dimecres, quan es va reunir per primer cop amb Oriol Junqueras, va percebre prou “receptivitat” per part del president d'ERC per poder llançar “un missatge de tranquil·litat”: “Això pot sortir bé.” Aquest, va dir, és el seu “compromís”.

Per Mas, el soci o els socis de CiU han de compartir els dos grans eixos programàtics del govern, i que el president entén que han estat avalats sobradament per les urnes: d'una banda, la preservació de l'estat del benestar i la sortida de la crisi. I de l'altra, el dret a decidir. Dues parts d'un mateix paquet, que, de moment, només ERC subscriu “clarament” en la seva totalitat, segons Mas.

CiU, però, no vol descartar encara el PSC, però més que com a soci únic s'hi va referir com a integrant d'un acord a tres bandes amb els republicans. El president va dir que té clar que els socialistes estan decidits quant a l'agenda social i econòmica, però que encara no sap si també pel que fa al guió sobiranista. El plantejament no només resulta curiós perquè ahir mateix el primer secretari del PSC, Pere Navarro, insistia que el que cal és un nou pacte fiscal, sinó també perquè tant ICV com la CUP sí que estan tan a favor de la sortida de la crisi i la preservació de l'estat del benestar com de l'agenda sobiranista, i en canvi Mas ni els va esmentar. I és obvi que, aritmèticament parlant, ni els 13 escons dels primers ni els tres dels altres servirien de res a CiU, però, per la mateixa regla de tres per la qual podria el PSC, també ells podrien afegir-se a una coalició més àmplia.