Carta de Brussel·les

Una altra declaració contradictòria, si més no diferent, tot i que també bastant semblant a d'altres anteriors. Cada dia, doncs, un parer i també un paper diferent. Potser perquè el tema és nou i no hi ha cap precedent de secessió d'un territori que formi part d'un estat membre de la Unió Europea (UE). Ahir, el diari escocès The Scotsman va publicar una informació segons la qual la Comissió Europea havia contestat per carta una pregunta de la Casa dels Lords britànica en què assegurava que, en cas d'independència d'Escòcia, el nou estat hauria d'iniciar, de bon començament, el procés d'adhesió a la UE si aquesta era la seva voluntat.

Tots els tractats existents fins al moment de la independència es “deixarien d'aplicar”, es pot llegir a la carta, segons
el diari. La Comissió assegurava, en conseqüència, que el vot afirmatiu a la independència “no tindria un impacte neutral” en l'actual statuo quo.

Però com bona part del que envolta aquest polèmic i fonamental tema en el procés del previst referèndum escocès, les informacions són sensiblement diferents en funció de la font. A mig matí d'ahir, i contradient la notícia apareguda a The Scotsman, la BBC assegurava que la carta en resposta a la Casa dels Lords havia estat escrita, però encara no “enviada” a Londres. La mateixa cadena pública comentava que, amb relació a aquest tema, els alts funcionaris de Brussel·les admeten que es troben en “aigües inexplorades” i, per tant, la cautela presideix qualsevol afirmació, tot i que sigui tan categòrica com la que conté l'esmentada carta.

Tot i així, entre altres inequívoques afirmacions, el diari escocès reproduïa fragments com el següent: “Si un territori d'un estat membre deixa de ser part d'aquest estat membre, ja que s'ha convertit en un estat independent, els tractats es deixaran d'aplicar en aquest territori.” A causa de la seva possible independència, Escòcia es convertiria en un “tercer país”, terme tècnic amb què, suposadament, la Comissió Europea es refereix a un territori fora de la UE que aleshores hauria de “sol·licitar-ne” l'adhesió.

Fonts del Partit Nacional Escocès (SNP) van sortir immediatament a posar fre a les informacions de The Scotsman. El conseller de Finances del govern escocès, John Swinney, va assegurar a la BBC Radio 4 que “quan Escòcia voti en el referèndum de 2014, i si assumim que el resultat sigui afirmatiu, encara serà en aquell moment part del Regne Unit [fins que es fixi una data d'acord amb Londres a partir de la qual Edimburg seria la capital d'un nou estat]. El que sempre hem acceptat és que [en aquest període d'interregne] hi haurà d'haver un procés de negociació amb Brussel·les. Però, el més important, és que aquest tindrà lloc mentre Escòcia sigui encara part del Regne Unit, per tant de la Unió, de la qual hem estat membres des de fa 40 anys”.

Saber què ha de passar amb la pertinença a la Unió és clau, segons moltes enquestes, per decidir el resultat. Com a mínim, per donar possibilitats als independentistes, fins ara per sota en els índexs demoscòpics, d'arribar a la data de la votació amb possibilitats de victòria. Fins ara el govern Salmond sempre ha sostingut la tesi que no hi hauria cap trencament amb relació a Brussel·les. Londres, però, ha dit el contrari. Com a tercera pota de tot l'embolic, hi ha també en joc l'opinió dels especialistes en matèria jurídica internacional, la més recent, contrària al que exposa la carta de Brussel·les.

En aquest sentit, un informe sol·licitat pel Parlament britànic i elaborat per Graham Avery, director general honorari del subcomitè d'ampliació de la Comissió Europea, assegurava que “les negociacions per a l'adhesió d'Escòcia s'haurien de dur a terme simultàniament a la declaració d'independència”, si fa no fa, la tesi de l'SNP. Abans del referèndum, però, el més probable és que es publiquin més informes i s'intercanviïn moltes més cartes entre Londres, Edimburg i Brussel·les.