“Avui ERC, tota sola, no pot canviar res”

El primer serà construir una alternativa a les polítiques d'austeritat. En segon lloc, volem que el dret a decidir sigui una realitat, però que donar suport a la consulta no estigui supeditat a l'aval a les retallades. I, en tercer lloc, volem un pacte anticorrupció per la transparència i per una democràcia amb parets de vidre. I, a més, farem una dura oposició.

Això no va d'autoproclamar-te líder de l'oposició sinó de fer oposició real. Abans teníem deu diputats, tres menys que ara, i vam liderar l'oposició. És una qüestió d'actituds. En aquesta legislatura hi haurà rols diferents dins l'oposició: hi haurà qui voldrà fer esmenes a la política de CiU i hi haurà qui, com nosaltres, vol un canvi radical de la política.

No ho crec. ERC probablement investirà Artur Mas i el PSC no descarta donar suport als pressupostos si hi ha algun canvi.

És una realitat nova. És una expressió política que canalitza un malestar. Ells han aparegut amb èxit al Parlament coincidint amb el millor resultat d'ICV-EUiA de la història. Per tant, som compatibles. Potser hi ha antics votants d'Iniciativa que han passat a les CUP, però crec que la CUP ha mobilitzat un electorat que abans no es mobilitzava o que votava en blanc. El que és molt positiu és que gent de l'esquerra que no hi creia ara sí que hagi fet el pas a la política institucional. Segur que és una bona notícia. Sumem actius per canviar l'estat actual de les coses.

Espero que sí. Si hi ha esperit unitari, sens dubte.

Estem en millors condicions que mai. Un front d'esquerres ha de comptar amb un actiu principal, el més important: el carrer, la protesta social, la societat civil. És a dir, el que hi ha fora dels partits polítics. Però la unitat d'acció en política passa per aprendre d'experiències històriques. Cadascú des de la seva singularitat i la seva identitat ha d'establir ponts per sumar. O no ens adonem del que està passant? Ens estan arrabassant drets sagrats i bàsics. Coses que ens ha costat molt conquerir i que ara perdem. Som en un escenari de transició des d'un estat del mig-estar a un estat que depreda els drets socials com mai. Davant d'una situació excepcional, necessitem mecanismes excepcionals i una unitat excepcional.

Hem ofert a ERC i al PSC, i al conjunt de les forces socials d'esquerres, una cimera per plantejar una alternativa a les polítiques d'austeritat imperants. Creiem que amb aquestes polítiques no ens en sortirem: cada dia hi ha més atur, més pobresa, més desigualtat. Avui ERC, tota sola, no pot canviar res. Iniciativa, sola, tampoc. Necessitem la unió de les forces polítiques i dels agents socials.

És obvi. Ells s'autosituaran fora d'un front d'esquerres contra l'austeritat. Ells triaran. Nosaltres els diem que les retallades no han de ser moneda de canvi per poder fer una consulta. No hem de barrejar les coses. Ja hi ha una majoria àmplia pel dret a decidir. La qüestió és si optem per construir un projecte d'esquerres nacional o si supeditem l'esquerra al projecte nacional. Aquest és el debat.

Ja he parlat amb ell. Jo li he proposat el marc d'una reunió de les esquerres per reorientar les polítiques. Ell m'ha respost el que ja ha dit públicament.

A l'últim ple de la legislatura passada, ICV-EUiA va plantejar fer la consulta aquesta legislatura, i CiU i ERC van pactar fer-la “prioritàriament aquesta legislatura”. Paradoxes de la vida, ara tenen pressa. Però jo crec que cal carregar-nos de raó i fer el procés legal necessari. Haurem d'anar a Madrid a demanar-ho per la via de la transferència, i quan ens diguin que no, tirem endavant la llei de consultes. El que és important és guanyar legitimitat de cara a l'exterior i sobretot internament a Catalunya. Quan polaritzes el país, els extrems pugen, i després de les eleccions hi ha 28 diputats espanyolistes al Parlament que no hi havia abans. No és tan important si fem la consulta el 2013 o el 2014 com carregar-nos de raó.

No em penso posar a fixar una data. Ho sento, però des d'Iniciativa no entrarem en una guerra de dates. Els que creguin que el debat és si es fa el setembre del 2013 o el setembre del 2014 estan devaluant el procés. No podem fer d'aquest debat una qüestió de dates. El que cal fer és guanyar majoria, guanyar legitimitats i fer bé el procés. No es tracta del quan es fa sinó del com ho fem. Per fer-ho molt bé i per guanyar tota la legitimitat no es pot fer la consulta d'aquí a sis mesos.

No. Però demano que s'entengui com s'han de fer les coses. Si volen seguir en lògica de campanya electoral, tirem endavant, però no ho farem bé. S'ha de fer sense electoralisme, sense instrumentalitzar. L'actitud de Mas ha instrumentalitzat el tema del dret a decidir.

El debat no s'ha de fer des d'una lògica identitària sinó sobre quina és la comunitat política que volem. Potser ens en sortirem millor. La lògica identitària no ens du enlloc. No es tracta que ens discutim sobre qui és més català o més espanyol, perquè Catalunya és un país d'identitats creuades. Hi ha gent que se sent més catalana, o més espanyola, o només catalana... L'important és construir la comunitat política que volem en un futur. Tots junts. Si ho fem des d'aquesta lògica podem construir una majoria més gran que amb la lògica d'haver de triar entre identitats. Nosaltres, l'espai d'ICV-EUiA, representem una part significativa del país, i sobretot en barris populars o barris castellanoparlants. Ningú ens ha vingut a preguntar què creiem que s'ha de fer. El procés a la independència sense nosaltres està escapçat.

Tothom que ha rentat plats n'ha trencat algun. Però crec que el moment històric necessita solucions excepcionals. No entenc que el fet d'haver governat ens impedeixi ser avui alternativa.

ICV té bons fonaments, però ha de canviar algunes coses. Què hem de guanyar? Hem de guanyar encara més en activisme, amb presència als moviments socials i en els conflictes. No volem estar-hi per dirigir, sinó per empapar-nos i empapar. I, després, hem d'introduir noves maneres de fer política a la institució i al carrer. L'esquerra social ha de pensar els instruments per fer política: un 10% de consumidors conscienciats poden tenir una incidència igual o superior que un 10% de votants compromesos. Això va més enllà d'Iniciativa. Hem de construir petites hegemonies en els espais socials, polítics i de consum.