Política

Les claus de la reforma de Wert

L'avantprojecte de la LOMCE desmunta la immersió lingüística en català i dóna a l'Estat el control dels continguts de les assignatures troncals

El pla del govern espanyol potencia la religió i imposa un model ideològic conservador

Pedagogs i paresalerten que publicar rànquings d'escoles estigmatitzarà les d'entorns més desafavorits
L'Estatcontrolarà
amb les revàlides que les comunitats autònomes s'ajustin al seu currículum

És el tema del moment. L'avantprojecte de la llei orgànica per a la millora de la qualitat de l'educació (LOMCE) ha irromput en el debat públic com mai ho havia fet cap altre projecte educatiu dels quatre que s'han fet a l'Estat des del restabliment de la democràcia –un per cada canvi d'inquilí a La Moncloa–. A Catalunya, la raó del rebombori és òbvia: fins ara, cap llei orgànica havia posat en perill el model d'immersió lingüística en català vigent des de fa tres dècades. Bona part de la comunitat educativa, però, adverteix que, més enllà de la qüestió lingüística, el pla del ministre José Ignacio Wert és una veritable contrareforma centralitzadora i conservadora.

Català

“Som davant la major ofensiva contra el català des del 1978.” La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, resumia d'aquesta manera el tractament que fa l'avantprojecte de la LOMCE de la llengua catalana. Wert ho nega. El seu pla –diu– no va contra el model d'immersió lingüística. Només es limita a incorporar a la legislació el que diuen les darreres sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional sobre la introducció del castellà a l'escola com a llengua vehicular juntament amb el català. Ras i curt: s'ha acabat això de cursar totes les assignatures –tret del castellà i l'anglès– en català.

D'ara endavant, el castellà haurà de tenir una presència “equilibrada” a les escoles i els instituts catalans i, si un alumne no troba oferta en aquesta llengua en un centre públic o concertat, la Generalitat li haurà de pagar l'escolarització en un de privat que li garanteixi aquest dret. El ministre no havia comptat, però, que tampoc els escassos centres totalment privats de Catalunya li farien costat i que no n'hi ha cap que ofereixi l'ensenyament en castellà com a llengua vehicular.

El menysteniment al català –i a l'aranès, el gallec i el basc– ha arribat fins al punt que les anomenades llengües cooficials –diferents del castellà– han quedat relegades a la categoria d'assignatura “d'especialitat”, al darrere de les “troncals” i les “optatives”. Dit d'una altra manera: el català quedaria en quarta posició, al darrere del castellà i la primera llengua estrangera (troncals) i la segona llengua estrangera (optativa). Wert nega que això suposi cap menyspreu al català, però abans que ell mateix fes marxa enrere, l'avantprojecte de llei permetia que els alumnes catalans superessin la revàlida de l'ESO i del batxillerat sense haver d'examinar-se d'aquella assignatura d'especialitat anomenada català.

Control dels continguts

El projecte del govern espanyol ha bastit tota una sèrie de mecanismes per assegurar-se el control dels continguts i evitar el suposat adoctrinament independentista actual que tant preocupa el ministre. I la revàlida n'és un. “Les revàlides són una forma de control dels currículums. L'Estat dicta les pautes i, a través d'aquesta avaluació, s'assegura que es fa el que vol. Des del punt de vista pedagògic no serveixen per a res”, denuncia Pere Farriol, president de la Fapaes, la principal federació d'associacions de pares i mares de secundària. Jaume Aguilar, president de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, també veu en la llei un “intent de controlar el temari”. “Estem d'acord que hi hagi avaluacions externes als centres, però les han de fer les comunitats autònomes en coordinació amb l'Estat”, proposa Aguilar.

La proposta de Wert dóna a les comunitats autònomes molt poc marge de maniobra per fer valer la part del temari que els pertoqui. “Les ampliacions de continguts que puguin fer els territoris amb identitat clarament diferenciada no seran considerades importants pels centres, que es preocuparan de quedar bé en les proves organitzades pel ministeri”, alerta Jaume Sarramona, catedràtic emèrit de pedagogia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Sospites de recentralització a banda, l'aposta del Ministeri d'Educació per reforçar les competències bàsiques –llengües i matemàtiques– en detriment d'altres matèries ha despertat molts recels. Els més malpensats veuen en la reducció d'hores d'història i en la supressió de l'assignatura de ciutadania –que tracta de temes incòmodes per al govern estatal com ara l'homosexualitat– un intent d'adoctrinament ideològic conservador. Molts estudiants –denuncia la plataforma estatal Soy Pública– només estudiaran història fins al barroc i “quedarà al marge del seu coneixement tota la història contemporània i, per tant, etapes com ara la Revolució Francesa, les onades revolucionàries del 1820 al 1848 –potser per evitar nous elements subversius–, les revolucions industrials, la crisi del 1929, l'evolució i el triomf dels totalitarismes –potser per evitar que puguin establir paral·lelismes entre el passat i el present–”.

Els pedagogs i experts en educació consideren raonable que es reforcin les matèries instrumentals, però discrepen de la manera com fer-ho del ministeri. “El plantejament que fa el govern central és absurd. Cal potenciar les competències bàsiques, però això s'ha de fer integrant-les en totes les matèries, per exemple treballant per projectes integrats com es fa en molts llocs d'Europa”, proposa Aguilar. Per Sarramona, “és tan important per a una personalitat ben formada els ensenyaments artístics, l'educació física, els coneixements científics i socials, etc. com les matèries de matemàtiques i llengua”. “Aquí es veu l'excessiva preocupació per les avaluacions internacionals com les proves PISA”, hi afegeix. “L'aposta per les assignatures instrumentals és un rentat de cara perquè hi hagi menys fracàs escolar, un engany”, rebla Farriol.

Itineraris a 4t d'ESO

El canvi més notable que introdueix l'esborrany de la LOMCE pel que fa a l'estructura de la vida acadèmica és, segurament, la introducció de dos itineraris clarament diferenciats al quart curs de l'educació secundària obligatòria (ESO). El govern espanyol ha hagut d'abandonar el seu pla inicial de fer un batxillerat de tres anys –en detriment d'un curs a l'ESO– perquè topava amb l'obligatorietat de l'escolarització fins als setze anys i perquè hauria suposat un desgavell organitzatiu i logístic justament ara que les arques de l'Estat estan buides.

Per salvar aquest obstacle, el govern de Rajoy ha optat per dividir el quart curs d'ESO en dues modalitats: ensenyaments acadèmics –destinat als alumnes que volen fer batxillerat– i ensenyaments aplicats –per als qui opten per la formació professional (FP)–. Tant els uns com els altres hauran de superar una revàlida per obtenir el títol de graduat en ESO (ara no cal) i, si no l'aproven, se'ls expedirà un certificat.

“Tota separació prematura dels alumnes es tradueix en més fracàs escolar”, alerta Aguilar, que assegura que “Europa s'està plantejant fer obligatori l'ensenyament fins als divuit anys”. Farriol hi està d'acord: “Es donarà una segregació de l'alumnat a l'ESO que abans no hi era i, a més, com que a l'itinerari orientat a l'FP hi aniran els alumnes amb un nivell socioeconòmic més baix, la formació professional quedarà desprestigiada.” Sarramona, en canvi, es mostra més comprensiu amb la nova orientació del quart d'ESO: “En aquests temps, ateses les dificultats de fer una pedagogia completament comprensiva, la solució pot ser raonable, sempre que estigui garantida la possibilitat de transvasament d'una opció a una altra.”

Religió i segregació

Com fan tots els governs, el del PP tampoc no s'ha pogut estar de marejar els mestres amb una nova reforma educativa i deixar empremta ideològica, en aquest cas, obertament conservadora. L'impuls a la religió –catòlica, per descomptat– n'és la mostra més clara. El nou articulat eleva la religió –o l'alternativa, valors culturals i socials– a la categoria d'assignatura obligatòria a primària i ESO, i dóna cobertura legal als concerts amb centres que separen els alumnes per sexe, uns acords que últimament havien estat rebutjats pel Tribunal Suprem.

Concerts i rànquings

Molts mestres i pares també han posat el crit al cel per l'afavoriment de la llei a l'escola concertada en lloc de la pública. L'esborrany de la LOMCE ha suprimit la denominació de “públiques” que sortia en l'anterior llei a l'hora de referir-se a les places que les administracions han de garantir als ciutadans, un canvi de l'articulat subtil i carregat d'intenció. Però potser, el que més ha esgarrifat els crítics amb l'avantprojecte és la potestat de l'administració de fer públics els resultats de les avaluacions dels centres. “És una falta de consideració per a la tasca dels centres: els que tenen més alumnes amb dificultats mai no sortiran en els primers llocs dels rànquings”, denuncia Aguilar. “A Catalunya no s'ha volgut fer mai i no és prudent fer-ho aquí fins que la cultura de l'avaluació externa dels centres no estigui més consolidada”, hi afegeix Sarramona.

Consell escolar consultiu
La LOMCE relega el paper dels consells escolars a un òrgan consultiu en lloc de decisiu com fins ara, un canvi que no agrada a les AMPA. “Ens sentim fora del sistema educatiu”, lamenta Pere Farriol, president de la Fapaes.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.