Wert, contra corrent
CiU, el PSC, ERC i ICV avisen el ministre d'Educació que mai no podrà imposar la reforma que liquida la immersió
El dirigent del PP es mostra indolent i acusa els partits catalans de falsejar la realitat
Manipuladors, mentiders, fantasiosos... El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, no va escatimar adjectius a l'hora de descriure la “falsedat” dels arguments que ahir van exposar el conjunt de grups catalans –CiU, el PSC, ERC i ICV– en una ofensiva que va monopolitzar el ple d'ahir al Congrés. Wert està convençut de ser l'únic dipositari de la veritat i no s'adona que actua com un conductor que circula en sentit contrari i pensa que són la resta els que s'equivoquen de carril, tal com li va retreure el portaveu de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida. “El govern no vol en absolut liquidar l'escola en català”, reblava Wert una vegada i una altra davant la insistència dels portaveus. Ell té la raó i els altres, simplement, s'inventen fal·làcies per tapar uns resultats electorals –els del 25-N– dolents o simplement escassos.
Deslegitimar els partits
De fet, per a tots va reservar-se una perla. Va al·ludir al retrocés de CiU i del PSC a les urnes i al fet que ERC estigui a 23.000 vots del PP per negar-los que puguin parlar en nom dels catalans. Va obviar, però, que el seu grup ha quedat com a quarta força. “Vostès s'arroguen unes representacions que no els corresponen”, sentenciava per defensar-se del front comú articulat a Madrid per les formacions catalanes en defensa del model d'immersió. De fet, a Wert ni tan sols li xiulen les orelles amb el clam de la comunitat educativa, perquè, apunta, a Catalunya només hi ha un conflicte: el que han creat els partits de forma “artificiosa”.
Però qui enganya a qui? Els grups van voler demostrar que el seu esborrany no resisteix la prova del cotó. Alfred Bosch obria foc preguntant al ministre per què vol posar fi al model. Wert, sense immutar-se, tornava a negar unes intencions –segregar els nens per qüestió de llengües i reduir la presència del català a les aules a la mínima expressió– que, segons li recordaven, consten en la reforma presentada un cop superat el 25-N. “No ens mouran!” “Senyor Wert, ni se li ocorri tocar els nostres nens!”, exclamava el portaveu republicà a un dirigent del PP que mirava amb indolència el cartell que exhibien els tres diputats republicans –“Keep calm and speak catalan– al final de la intervenció de Bosch. El català, davant el discurs de aquí no passa res de Wert insistia: “No acatarem la reforma. Què farà, posarà un guàrdia civil a cada aula?”
Comissari de la FAES
Joan Coscubiela, d'ICV, va utilitzar el mateix argument per denunciar els plans del ministre i fins i tot hi va afegir que ni per la via policial “ni amb un comissari de la FAES” aconseguiran imposar la seva idea d'una “Espanya uniformada, catòlica i elitista”. “Senyor ministre, quan ningú no es recordi de vostè, es continuarà educant en català”, li etzibava l'ecosocialista. Coscubiela no només va aprofitar la seva intervenció per denunciar l'atac a la llengua, sinó que va intentar plantejar –en cinc minuts– una esmena a la totalitat al model educatiu que pretén imposar el PP.
El “no passaran!” i l'anunci de la resistència política i cívica per impedir que s'implanti el projecte del PP van ser el denominador comú de tots els dirigents catalans. El coordinador del PSC, Francesc Vallès, va centrar bona part dels seus retrets en l'atac a la cohesió social que, segons destacava, ha estat un dels grans èxits del model educatiu que es va posar en marxa fa més de 30 anys. “La llengua catalana seguirà on és malgrat que vostè s'entesti a eliminar-la, perquè al davant es trobarà amb l'oposició de tot un poble que entén que el seu menyspreu cap al català i els seus intents d'espanyolitzar els alumnes són una agressió intolerable”, subratllava el socialista, que va acabar la intervenció exigint la dimissió del ministre. “Vagi-se'n abans que el dany que està fent sigui irreparable”, concloïa.
Petició de dimissió
Vallès no va ser l'únic que va reclamar a Wert que rectifiqui o que dimiteixi. Duran i Lleida també va aprofitar la interpel·lació per exigir-li que dimiteixi, però, sobretot, va voler deixar-li clar que faci el que faci el model està “tan integrat que és impossible canviar-lo”. Segons el portaveu de CiU, “la llengua és el nervi principal de la nostra condició de nació”, i això no ho han pogut canviar ni Franco ni Felip V, sentenciava. El de CiU li va voler fer veure que s'equivoca el govern espanyol si pensa que Catalunya sustenta la seva identitat només a còpia de reivindicacions econòmiques. “Els catalans tenim sentiments”, puntualitzava, i entre aquests el més arrelat és el de la llengua. Duran va concloure el seu al·legat exigint al ministre: “No em toqui el sistema, perquè és el que vostè vol fer perquè no li agrada”, perquè prefereix aules segregades per idiomes.
Wert no va perdre el to sorneguer en totes les seves respostes i va arrencar més d'una rialla i aplaudiments entre la bancada popular, entre els quals sempre hi ha hagut ferms partidaris d'eradicar el model d'immersió. Això sí, malgrat la pressió de la jornada, Wert en cap moment no va perdre els nervis. Sí els papers i de forma literal –perquè l'únic moment que se'l va veure desbordat va ser quan va detectar que havia perdut la cartera amb tots els seus documents–. Els seus col·laboradors els van localitzar de forma immediata.
Després de la sessió matinal, el ministre s'enfrontava a una altra compareixença que es va allargar fins al vespre i durant la qual els grups van reiterar les queixes pel “menysteniment” al model. Joan Tardà va anar elevant el to fins al punt de titllar-lo de “dèbil”, “retrògrad” i acusar-lo de practicar el “terrorisme social”.
Sánchez-Camacho contraprograma la cimera
A hores d'ara només el PP (i Ciutadans) riu les gràcies –i els esborranys– al ministre. I, de fet, Alícia Sánchez-Camacho va procurar deixar-se retratar al costat de Wert a l'entrada i la sortida de l'hemicicle i s'hi va reunir deu minuts escassos per després poder afirmar que havia aconseguit millores al text. La portaveu catalana, però, va precisar que els canvis i les propostes són fruit d'una reunió de més de tres hores que ella i el ministre havien mantingut el dia anterior a Madrid i a la qual Wert no havia volgut donar cap publicitat. Ahir era el moment de les fotografies i les explicacions i Sánchez-Camacho insistia que l'únic que li ha dolgut de tot plegat és no conèixer el text abans, alhora que aprofitava per desafiar Artur Mas a negociar amb el govern espanyol enlloc de muntar cimeres a corre-cuita per mantenir la confrontació. Entre les propostes que la catalana pretén introduir al text hi ha la de demanar que les matèries d'especialitat –les que s'estudiaran en català– canviïn de denominació i la possibilitat que es pugui incloure una matèria optativa perquè els nens de l'Estat coneguin l'existència de les llengües cooficials. El darrer apunt va ser per reclamar més inspectors a les aules.
